Ismaïl ibn Mussa () (?-889) fou un important senyor musulmà de Lleida al , de la dinastia dels Banu Qassi, fill de Mussa II el Gran i la segona esposa Maymuna.
Durant uns anys va viure a Còrdova com a ostatge-convidat de l'emir Muhàmmad I, essent la penyora necessària que garantia a l'emir la fidelitat dels Banu Qassi, a la pràctica senyors independents de la vall de l'Ebre. El 850 encara era a la capital. Un cop alliberat, va participar en la revolta que tots els germans iniciaren contra Muhàmmad I cap al 870, tot aliant-se amb el regne de Pamplona i Alfons III d'Astúries. Ismaïl va poder apoderar-se de Saragossa i de Munt Xiun (Montsó) el 872. Anys després el seu propi nebot Muhàmmad ibn Llop (fidel a Còrdova) el feu presoner el 882, però tornà a ser alliberat el cap de poc.
Ismaïl ibn Mussa tingué diversos fills i filles. És curiós el cas de Sàyyida bint Ismaïl ibn Mussa que la casà v. 873 amb Abd-Al·lah ibn Khàlaf ibn Ràixid, que era governador de Barbitanya i fill de Khàlaf ibn Ràixid, que és qui havia mort a Bahlul ibn Marzuq quan aquest havia fugit al Pallars. Quan Muhàmmad nasqué, fill de Sàyyida i Abd-Al·lah, Ismaïl ibn Mussa els convidà a Munt Xiun (Montsó) (els altres vuit fills d'Abd-Al·lah inclosos) a la festa de la primera tallada de cabells del nounat i la pregària d'Alà al-Aqiqa.La pregària de l'aqiqa es fa el setè dia després d'un naixement. Els amics de la família i altres musulmans hi han de ser convidats. 'Aqiqa consisteix a donar un nom al nadó, afaitar el seu pèl […] (aquest nom) s'ha de trobar en l'Alcorà. En aquest últim cas, l'Alcorà s'obre amb la solemne intenció de buscar orientació i la benedicció de Déu i dient bi-'smi 'Llahí r-Rahman r-Rahim, i després un nom derivat d'una de les arrels àrabs van trobar en aquesta pàgina es tria. En arribar a Montsó, Ismaïl ibn Mussa els traí i els feu empresonar. En saber que l'emir omeia Muhàmmad I es dirigia en asseifa contra seu, Ismaïl entrà a Osca i matà Abd-Al·lah ibn Khàlaf ibn Ràixid i tots els seus fills i s'emparà de BarbaixterEl topònim per Barbastre en temps dels musulmans era principalment Barbachter en transcripció castellana, pel que seguin les normes IEC per la transliteració de paraules àrabs correspon Barbaixter. (Barbastre), Al-Qasr (Alquèssar) i tota la Barbitanya.
Ja havia tornat a ser el senyor de Lleida quan el 884 el comte Guifré el Pilós va intentar atacar la ciutat en un intent d'impedir que es fortifiquessin les muralles i la suda: Ismaïl el va guanyar i el va encalçar fins a la vall del Llobregat.
Referències
Categoria:Banu Qassi Categoria:Morts al segle IX