El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs. Queden 146 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1865: Barcelona: Estrena de Liceistes y «Cruzados», de Frederic Soler, al Teatro de Variedades. 1936: L'illa de Formentera és ocupada per l'exèrcit republicà, sota les ordres d'Alberto Bayo. 1954, França: Josep Tarradellas esdevé president de la Generalitat republicana a l'exili, succeint a Josep Irla. 1971, Barcelonaː El Mercat Central de Fruites i Hortalisses del Born es trasllada a Mercabarna. 1979: 22 persones varen resultar mortes en un incendi en un bosc als voltants de Lloret de Mar (la Selva).
Resta del món 626 - fi del setge fallit de Constantinoble pels àvars, els eslaus, els búlgars i altres tribus paganes en coordinació amb els perses acampats a l'altra banda del Bòsfor. 1420 - Florència (Itàlia): comença la construcció de la cúpula de Santa Maria del Fiore, projectada per Filippo Brunelleschi. 1720 - Granhamn (Illes Åland, Finlàndia): Final de la batalla de Grengam en el transcurs de la Gran Guerra del Nord. 1743 - Turku (Finlàndia): Fi de la Guerra russosueca de 1741-1743 amb la signatura pels dos països del Tractat d'Åbo amb el qual els russos van obtenir les àrees a l'est del riu Kymijoki i els suecs van accedir a la coronació de Adolf Frederic de Suècia. 1780, Oceà Atlàntic, Portugal: Els anglesos pateixen la seva pitjor derrota naval durant la captura del doble comboi anglès de 1780 quan els ataquen la marina franco-hispànica entre les Açores i el Cap de São Vicente en el marc de la Guerra anglo-espanyola. 1814 - Roma: Pius VII rehabilita la Companyia de Jesús, suprimida en 1773. 1815: Napoleó Bonaparte embarca definitivament cap a l'illa de Santa Helena. 1819: després de la batalla de Boyacá, Colòmbia s'independitza d'Espanya. 1914: dues terceres parts de l'exèrcit de l'estat de Montenegro passa sota el control de Sèrbia, en guerra amb Àustria en el marc de la Primera Guerra Mundial. 1932: el grup bretó Gwenn ha Du destrueix amb una bomba el monument a la Unió de Bretanya amb França a Rennes. 1960: Costa d'Ivori s'independitza de França. 1996: el grup japonès Every Little Thing treu al mercat el seu primer disc, "Feel My Heart". 1996: una riuada travessa el càmping "Las Nieves" de Biescas, amb el resultat de 87 morts. 1998, Dar es Salaam (Tanzània) i Nairobi (Kenya): Els atemptats contra les ambaixades estatunidenques de Kenya i Tanzània, atribuït a membres del Gihad Islàmic, causen més de dos centenars de morts per dues explosions de camió bomba gairebé simultànies a dues ambaixades estatunidenques. L'atac situa a Ossama bin Laden i Ayman al-Zawahirí i la seva organització Al-Qaida sota una activa busca per l'FBI.
Naixements Països Catalans 1913 - Barcelona: Aurora Díaz-Plaja Contestí, bibliotecària i escriptora catalana (m. 2003). 1914 - Salàs de Pallars, Pallars Jussà: Concepció G. Maluquer, escriptora catalana que conreà la poesia i la novel·la (m. 2004). 1921 - Santa Coloma de Farners, la Selva: Josep Beulas i Recasens, pintor català vinculat a la ciutat d'Osca, on es va instal·lar el 1944. 1948 - Palma, Mallorca: Pau Riba i Romeva, cantant polifacètic. 1960 - Alboraia, Horta Nord: Rosana Pastor, actriu valenciana de teatre, cinema i televisió.
Resta del món 1815, Mülheim am Rhein: Karl Formes, cantant d'òpera alemany. 1867, Birkal (Alemanya): Emil Nolde, pintor expressionista alemany (m. 1956). 1868, Londres (Anglaterra): Granville Bantock, compositor britànic de música clàssica (m. 1946). 1871, Jorasanco, Índia: Abanindranath Tagore, intel·lectual, artista, escriptor i principal creador de la Indian Society of Oriental Art (m. 1951). 1876, Ljouwert, Països Baixos: Mata Hari, ballarina i espia. 1890, Concord, EUA: Elizabeth Gurley Flynn, periodista, escriptora, sindicalista, activista i comunista nord-americana (m. 1964). 1894, Campanha: Maria Martins, escultora, dissenyadora, gravadora, pintora, escriptora i música brasilera (m. 1973). 1895, Estocolm: Sonja Johnsson, nedadora sueca que va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 (m. 1986). 1933, Los Angeles, Califòrnia (EUA): Elinor Ostrom, economista estatunidenca, Premi Nobel d'Economia de l'any 2009. (m. 2012) 1942, Santo Amaro da Purificação, Estat de Bahia, Brasil: Caetano Veloso, cantautor brasiler i impulsor del tropicalisme. 1946, Roanoke, Virgínia (EUA): John C. Mather, astrofísic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2006. 1947, Màrxyntsi, Ucraïna: Sofia Rotaru, cantant. 1956, San José: Christiana Figueres, diplomàtica i antropòloga costa-riquenya, una de les grans expertes del món en canvi climàtic. 1960, Nova York, Estats Units: David William Duchovny és un actor estatunidenc i és conegut pel seu paper de Fox Mulder a la sèrie de televisió "The X-Files". 1961, Santa Marta, Colòmbia, Carlos Vives és un cantant, actor i compositor colombià amb sis Grammy Llatins. 1966, Huntsville (Alabama), EUA: Jimbo Wales, fundador de Wikipedia. 1971, Segòvia: Eva Hache, actriu, presentadora, comediant i locutora espanyola. 1975, Benoni, Gauteng, Sud-àfrica: Charlize Theron, actriu i productora sud-africana i estatunidenca. 1977, Brzeg Dolny, Voivodat de Baixa Silèsia, Polònia: Aleksandra Kurzak, soprano polonesa. Candás, Astúries, Espanya: Paula Echevarría és una actriu i model espanyola. 1996, Utrera, Espanya: Daniel "Dani" Ceballos Fernández és un futbolista professional andalús que juga com a migcampista pel Reial Madrid.
Necrològiques Països Catalans 1822 - València: Antoni Montesinos i Millo, compositor valencià (n. 1754). Altres autors, seguint , donen com a data de naixement l'any 1748. 1924 - Barcelona: Joan Salvat-Papasseit, escriptor. 1941 - El Caire, Egipte: Gabriel Alomar i Villalonga, poeta, prosista i assagista mallorquí. 1948 - Barcelona: Feliu Elias i Bracons (Apa i Joan Sacs, pseudònims), dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d'art català. 1963 - Castellnou de Bages: Ramon Vila Capdevila (Caracremada, pseudònim), maqui i opositor al règim franquista. 2002 - Sitges, Garraf: Lina Richarte i Corretgé, soprano catalana (n. 1921). 2007 - Sabadell: Ramon Noè i Hierro, dibuixant i pintor català. 2014 - Amsterdam: Cristina Deutekom (nascuda Stientje Engel), cantant d'òpera neerlandesa (n. 1931). 2016 - València: Dolores Vargas, de sobrenom «la Terremoto», cantant i actriu catalana (n. 1936). 2017 - Mataró: Genís Samper i Triedu fou un religiós escolapi i pedagog català.
Resta del món 1834 - Oullins (França): Joseph Marie Jacquard, inventor francès conegut per automatitzar, mitjançant l'ús de targetes perforades, l'anomenat teler de Jacquard. 1937 - Le Cannet, Henri Lebasque, pintor post-impressionista francès. 1941 - Santiniketan, Índia: Rabindranath Tagore, escriptor, músic, pintor i filòsof indi, Premi Nobel de Literatura el 1913. 1951 - Santiago de Xile Winétt de Rokha, poeta xilena (n. 1894). 1974 - Manhattan: Virginia Apgar, anestesiòloga obstètrica estatunidenca, que ideà la puntuació d'Apgar (n. 1909). Tel-Aviv: Rosario Castellanos, una de les escriptores mexicanes més importants del . 1995 - Londres, Anglaterra: Brigid Brophy, novel·lista, crítica i activista britànica (n. 1929). 2000, Sevilla: Pina López-Gay, historiadora i dirigent política i sindical espanyola. 2019 - Newport Beach, Califòrnia (EUA): Kary Banks Mullis', bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1993 (n. 1944).
Festes i commemoracions Dia Nacional a Costa d'Ivori. Tradicional fira del joguet a Crevillent (el Baix Vinalopó) Santoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Església Catòlica Sants al Martirologi romà'' (2011): Afra d'Augsburg, màrtir (304); Donacià de Châlons-sur-Marne, bisbe (s. IV); Donat d'Arezzo, bisbe (362); Sixt II, papa, i els seus diaques Agapit i Felicíssim de Roma, màrtirs (258); Victrici de Rouen, bisbe (410); Donat de Besançon, bisbe (660); Albert de Sicília, carmelita (1307); Gaietà de Thiene, prevere fundador dels teatins (1547) Beats: Giordano Forzaté, prior (1248); Albert, monjo (1350); Vincenzo d'Aquila, místic (1504); Agatàngel de Vindocino (François Nourry) i Cassià de Nannetibus (Gonçalo Vaz López-Netto), caputxins màrtirs (1638); John Woodcock, Edward Bamber, Thomas Whitaker, preveres màrtirs (1646); Nicolai Postate, màrtir (1679); Miguel de la Mora, sacerdot màrtir (1927). Sants: Clàudia, mare del papa Lli I (s. I); Faust de Milà, soldat i màrtir (ca. 190); Pere, Juliana de Roma i 18 companys màrtirs (ca. 260); Carpòfor, Exantos, Cassi, Severí, Secund i Licini de Como, màrtirs (ca. 295); Hilarí d'Òstia, monjo màrtir (361); Domeci de Nisibis, diaca, eremita i màrtir (363); Eufroni d'Autun; Ulric I de Passau, bisbe (1121). Venerables: Nantwein de Wolfratshausen, pelegrí i màrtir (1286); Friedrich Spee, prevere (1635); Pedro Urraca de la Santísima Trinidad (1657), mercedari.
Església Copta 1 Mesori: Santa Anna, mare de la Mare de Déu; Abali (Apol·ló), fill de Just, màrtir; Ciril V d'Alexandria, patriarca (1927).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 20 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen als sants del 25 de juliol del calendari julià. Sants: Anna (mare de Maria); Blandina de Lió i companys Màrtirs de Lió: Sanci, Matur, Àtal, Vívlia, Veci, Epàgat, Pòntic i Alexandre (177); Olímpia de Constantinoble, Eupràxia i Júlia de Tabenna (413); Macari de Xeltovod, abat (1444); Cristòfor de Solvitxegodsk (1572); Gran Duc Miquel de Rússia, Nikolai Johnson i Piotr Remez, neomàrtirs (1918); Gregorios Kallidis, metropolità de Tessalònica (1925); Aleksandr, prevere màrtir (1927); Fiodor Tonkovid, prevere màrtir (1942); Vukosav Milanovic, Rodoljub Samardzic, preveres màrtirs (1941 i 1945); Iraida la Benefactora (1967); 165 Pares dels Cinc Concilis Ecumènics.
Esglésies luteranes Afra d'Augsburg, màrtir (304).
Esglésies anglicanes John Mason Neale, prevere i autor d'himnes (1866).
Referències
Bibliografia
07