miniatura|Il·lustració (c. 1893-1894) miniatura|Toxotes microlepis (circa 1889) miniatura|Il·lustració d'un exemplar escopint aigua contra un insecte miniatura|Toxotes chatareus miniatura|Vídeo d'un peix arquer disparant a una presa miniatura|Toxotes chatareus miniatura|Il·lustració (circa 1877-1878) Toxotes, o peixos arquers, és l'únic gènere pertanyent a la família dels toxòtids, el qual conté set espècies.The Taxonomicon
Etimologia Del grec toxotes (arquer).Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
Descripció Cos alt, comprimit i de grandària petita (entre 5–10 cm, tot i que Toxotes chatareus pot arribar als 40 cm). Línia lateral amb 25-47 escates. Boca terminal, gran, protràctil i amb la mandíbula inferior prominent. 7 radis branquiòstegs. Ulls grans i circulars. 1 única aleta dorsal amb 4-6 espines fortes i d'11 a 14 radis tous. Anal amb 3 espines i de 15 a 18 radis tous. La longitud dels radis tous de la dorsal és molt més curta que la porció tova de l'anal. Pectorals lleugerament falciformes. Pelvianes a poca distància de l'anal i una mica per darrere del nivell d'inserció de les pectorals. Caudal lleugerament fesa o truncada. 24 vèrtebres (10+14).Lloris, D., 2007. Glosario ilustrado de Ictiología para el mundo hispanohablante. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural: 967 pp. Pàg. 659.
Alimentació Són peixos que escupen aigua amb gran força i precisió als insectes que es troben en alguna fulla o branca fora de l'aigua a distàncies superiors a 1 m, els quals cauen a l'aigua i els serveixen d'aliment.
Captura de la presa Quan els peixos arquers detecten un insecte, quiet o caminant sobre la branca d'alguna planta que sobresurti de l'aigua, s'hi acosten lentament i, amb una punteria sorprenent, li llancen un doll d'aigua que fa caure la presa a l'aigua per a, seguidament, ser devorada. El secret de llur destresa i precisió rau a l'extrem del musell, el qual presenta un canaló transformat en una mena de tub que fa de canó quan el peix aixafa violentament la llengua contra ell. La llengua és extremadament mòbil i amb la seua punta prima pot permetre tota l'operació. Per traslladar l'aigua (des de la seua laringe fins al canaló), aquests peixos empren els opercles comprimint-los ràpidament. El tret final pot ésser d'una o diverses gotes, o bé d'un rajolí, i és regulat mitjançant moviments linguals. Així mateix, la potència del doll ve determinada per la mida de la presa i de la llunyania en què es trobi. Però el més sorprenent és llur capacitat per esquivar la dificultat afegida de la refracció de la llum: tot i que llurs ulls es troben dins de l'aigua, aquests peixos s'ho maneguen per compensar la desviació de l'angle de la llum i encertar el blanc. En general, dirigeixen el doll d'aigua cap a llurs preses en un angle de, si fa no fa, 74 graus respecte a l'horitzontal, però, tot i així, poden apuntar amb precisió entre els 45 i els 110 graus.Temple, S. E., 2007. Effect of salinity on the refractive index of water: considerations for archer fish aerial vision. Journal of Fish Biology, 70: 1626–1629. Rossel, S., J. Corlija i S. Schuster, 2002. Predicting three-dimensional target motion: how archer fish determine where to catch their dislodged prey. J. Experimental Biol. 205:3321-3326.Schuster, S., Wöhl, S., Griebsch, M. i Klostermeier, I., 2006. "Animal Cognition: How Archer Fish Learn to Down Rapidly Moving Targets". Current Biology. Vol. 16, núm. 4, 378–383. Dill, L. M., 1976. Refraction and the spitting behavior of the archerfish (Toxotes chatareus). Behav. Ecol. Sociobiol. 2, 169–184.Schuster, S., Rossel, S., Schmidtmann, A., Jäger, A. i Poralla, J., 2004. Archer fish learn to compensate for complex optical distortions to determine the absolute size of their aerial prey. Curr. Biol. 14, 1565–1568.Temple, S. E., Hart, N. S. i Colin, S. P., 2009. "A spitting image: visual specializations of the arsherfish (Toxotes chatareus)". Brain, Behaviour and Evolution'. Vol. 73. Pàg. 309.
Hàbitat i distribució geogràfica