La piranga cap-roja Rev. 15/10/2022 (Piranga erythrocephala) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels cardinàlids (Cardinalidae) que es distribueix únicament a Mèxic.
Descripció La piranga cap-roja fa aproximadament 15 cm de llarg i pesa entre 19,9 i 24,5 g. La part davantera, la cara, la gola i la part superior del pit del mascle nominal són vermelles i la resta de les parts superiors són de color groc oliva brillant. La resta de les parts inferiors són de color groc oliva. Té una màscara negra estreta. La part davantera de la femella és groga i la resta de les parts superiors són de color groc oliva. La gola i el pit són de color groc que s'esvaeix a un blanc beix cap a la zona de la cloaca. El mascle juvenil sembla una femella brillant. La subespècie P. e. candida és similar a la nominal però més apagada i fosca.
Distribució i hàbitat La piranga cap-roja és endèmica de Mèxic. Es distribueix en boscos de muntanya des del nord-oest de Mèxic fins al sud d'aquest país, des de Sonora, a través de la Sierra Madre Occidental i la Sierra Madre del Sud, fins a Oaxaca.
Utilitza una varietat d'hàbitats boscosos, com ara boscos muntans semihumits i humits, boscos de pins i roures, boscos de fulla perenne i boscos oberts amb matolls. També es pot trobar als límits dels boscos i en plantacions. En altitud, oscil·la entre els 900 i els 2.600 m.
Comportament Alimentació La piranga cap-roja busca insectes i fruits petits com baies en parelles o grups petits. Prefereix el nivell mitjà dels arbres o més alt i tendeix a quedar-se al fullatge, tot i que de vegades busca als extrems de les branques.
Reproducció El niu de la piranga cap-roja és una tassa de branquetes fines col·locades a l'alçada mitjana o superior d'un arbre. No s'ha publicat cap altra informació sobre la fenologia de cria.
Vocalització El cant de la piranga cap-roja és "un cant llarg i lent... 'txur txeu txe-uier txéé-txur uee txur txeer txéé-txur ...'" o "tse-tse tsii-tsii". Té diversos crits.
Estat La UICN ha avaluat la piranga cap-roja com a espècie en risc mínim. Es troba en diverses zones protegides i gran part de l'àrea de distribució fora d'elles també té un hàbitat intacte. "(Sembla) cert que el risc a curt termini per a aquesta espècie és baix".
Taxonomia i sistemàtica El naturalista anglès William Swainson va descriure la piranga cap-roja el 1827 com a Spermagra erythrocephala a partir de material recollit per William Bullock i el seu fill d'un exemplar a Temascaltepec a Mèxic.
La piranga cap-roja i les altres espècies del gènere Piranga es van classificar originalment en la família de les tàngares, les tangares "veritables". Des que aproximadament el 2008 s'han classificat en la família actual. Tant ella com la tàngara alablanca (Piranga leucoptera) de vegades s'han classificat en el gènere Spermagra.
Etimologia El nom específic Piranga prové del nom guaraní «Pirangá» que fa referència a un ocell vermell.
L'epitet específic erythrocephala prové del grec antic «ερυθρος/eruthros» que sgignifica “vermell”; i «-κεφαλος/-kephalos», “-cap” que deriva de «κεφαλη/kephalē», “cap”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies: P. e. candida (Griscom, 1934) ─ nord-oest de Mèxic. P. e. erythrocephala (Swainson, 1827) ─ centre-sud i sud de Mèxic.
Referències
Categoria:Ocells endèmics de Mèxic cap-roja Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud