Loriol de Halmahera Rev. 10/05/2023 (Oriolus phaeochromus) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels oriòlids (Oriolidae).
Descripció L'oriol de Halmahera és un ocells de color marró fosc que es pot distingir d'espècies similars, com el frare de Manus (Philemon albitorques), per la manca de frantges o marques pàl·lides al cap i la coloració marró constantment uniforme.
Les vocalitzacions inclouen un crit distintiu i flautat que es tradueix com a "ke-ke-KUEOU", amb les dues notes inicials sovint febles i la nota final forta i emfàtica.
Distribució i hàbitat L'oriol de Halmahera és una espècie endèmica de l'illa d'Halmahera, a les Moluques septentrionals.
habita típicament la part superior del dosser dels boscos, les vores dels boscos, les zones de manglars i les regions cultivades adjacents, principalment a les terres baixes i als peus dels turons. Normalment s'observa sola o en parelles, tot i que ocasionalment s'uneix a ramats d'espècies mixtes que busquen aliment.
Taxonomia L'oriol de Halmahera va ser descrit per primer cop l'any 1861 pel zoòleg anglès George Robert Gray amb l'actual nom binomial Oriolus phaeochromus i la localitat tipus "est de Gilolo (Halmahera)".
Etimologia El nom genèric Oriolus prové del llatí medieval «oriolus» paraula per referir-se a l'oriol i que fou manllevat pel francès medieval () «oriol», «orioel» i «orieul»; aquesta onomatopeia fa ressò dels crits melòdics de l'oriol, que és una característica tan distintiva dels boscos europeus a la primavera.
L'epìtet específic phaeochromus combina les paraules del grec antic «φαιος/phaios» que significa “fosc”, “marró”; i «χρωμα/khrōma», «χρωματος/khrōmatos», color que alhora deriva de «χρωζω/khrōzō», “tacar”.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Halmahera Categoria:Ocells d'Àsia