Liiwi Rev. 10/04/2022 (Drepanis coccinea) ('I-iwi en hawaià) és una espècie d'ocell passeriforme de la família Fringillidae que antany es considerava l'única representant del gènere Vestiaria.
És una espècie endèmica de Hawaii. La població s'estima en uns 350.000 exemplars però amb una tendència a la baixa, segurament a causa de la malària aviar. El plomatge és d'un viu color vermell amb ales negres; i és un dels símbols d'aquest arxipèlag polinesi.
Descripció miniatura|Adult, mostrant la llengua|esquerra|200x200px L'iiwi adult és majoritàriament escarlata, amb ales i cua negres i el bec llarg, corbat i de color salmó que utilitza principalment per beure nèctar. El contrast del plomatge vermell i negre amb el fullatge verd circumdant fa que l'iiwi sigui una de les espècies natives més fàcils de veure de Hawaii. Els ocells més joves tenen el plomatge daurat amb més taques i el bec color ivori i els primers naturalistes van confondre'ls amb una espècie diferent. Les observacions d'ocells joves que mudaven fins a tenir plomatge adult van resoldre aquesta confusió.
Juntament amb el mamo de Hawaii (D. pacifica), l'iiwi s'utilitzava en el comerç de plomes. Les plomes de l'iiwi eren molt apreciades pels aliʻi (noblesa) hawaians per decorar els ʻahuʻula (mantells de plomes) i mahiole (cascos amb plomes), i aquests usos van donar a l'espècie el nom científic original: Vestiaria.
L'ocell s'esmenta sovint en el folklore hawaià. La cançó hawaiana "Sweet Lei Mamo" inclou el vers "L'iiwi també és un amic".
Distribució i hàbitat Les poblacions més grans d'iiwi habiten l'illa de Hawaii, seguides de Maui amb el nombre més gran a l'est de Maui, i menys de l'1% dels iiwi romanen a Kauai. Pot haver-hi poblacions restants a Molokai i Oahu; s'ha registrat molt pocs exemplars a cap de les dues illes des de la dècada de 1990. Ja no són presents a Lānai. En general, el 90 % de la població d'iiwi està confinada a una estreta franja de bosc a l'est de Maui i els vessants de sobrevent de l'illa de Hawaii, entre 1.300 i 1.900 metres d'altitud. Són més abundants en boscos mesòfils (boscos de l'estatge montà o de fondals humits, com ara les fagedes) a humits a elevacions més elevades.
Aquests ocells són migrants altitudinals; segueixen el progrés de les flors a mesura que es desenvolupen a altituds creixents al llarg de l'any. També s'ha observat que els ocells de Mauna Kea, a l'illa de Hawaii, probablement fan viatges diaris des de cotes més baixes per alimentar-se de nèctar. Buscar menjar a baixa altitud els exposa a organismes de malalties de baixa altitud i a una alta mortalitat. S'ha teoritzat que l'iiwi pot migrar entre illes i pot ser per això que l'ocell no s'ha extingit a les illes més petites com Molokai. La migració altitudinal complica l'avaluació de la població.
Ecologia Dieta i alimentació El bec llarg de l'iiwi l'ajuda a extreure nèctar de les flors de les lobeliòidies hawaianes, que tenen corol·les corbades. A partir del 1902, la població de lobeliòidies va disminuir dràsticament, i els ocells de l'est van canviar al nèctar de les flors de l'espècie Metrosideros polymorpha. Aquest ocells de l'est també s'alimenten de petits artròpodes.
Reproducció miniatura|222x222px|Juvenil A principis d'hivern, de gener a juny, els ocells s'aparellen i es reprodueixen quan les plantes d'lehua (Metrosideros polymorpha) arriben al seu màxim de floració. La femella pon de dos a tres ous en un petit niu en forma de copa fet de fibres d'arbres, pètals i plomes de plomissol. Aquests ous blavosos desclouen en catorze dies. Els pollets són de color verd groguenc marcats amb un color marró-taronja. Els pollets volen en 24 dies i aviat aconsegueixen el plomatge adult.
Vocalitzacions L'iiwi té un cant complex i variat, que s'ha comparat amb el so dels xiulets, les pilotes que cauen a l'aigua, el fregament dels globus i el grinyol d'una frontissa rovellada. S'ha observat que ambdós sexes imiten altres crits d'ocells.
Amenaces i conservació Tot i que els iiwi encara són relativament comuns a Hawaii, han perdut més del 90% de l'àrea de distribució i es considera incloure'ls en la llei d'espècies en perill d'extinció. L'iiwi anteriorment estava classificat com a espècie gairebé amenaçada per la UICN, però investigacions recents han demostrat que és més rar del que es creia anteriorment. En conseqüència, va ser elevat a la categoria de vulnerable el 2008. L'espècie va ser catalogada com a amenaçada pel Departament de l'Interior dels Estats Units el 20 d'octubre de 2017.
Malària aviar L'iiwi està catalogat com a espècie amenaçada a causa de les petites poblacions i en declivi en algunes de les àrees de distribució i la susceptibilitat a la verola aviar i la malària aviar. La malària aviar (Plasmodium relictum) és una malaltia introduïda que es propaga pels mosquits. L'iiwi generalment sobreviu a altituds més elevades on les temperatures són massa fredes per als mosquits. Molts ocells endèmics susceptibles a malalties, inclosos l'iiwi i el kiwikiu (Pseudonestor xanthophrys), es van tornar rars o absents a altituds més baixes, fins i tot en boscos nadius relativament intactes. La malària aviar s'ha identificat com el principal motor de les disminucions en l'abundància i la distribució de l'iiwi observades des del 1900. Són un de les espècies d'ocells nectarívors hawaians més susceptibles, amb més del 75% d'exposició a la malaltia després de ser picats per un sol mosquit i amb un 90% de mortalitat global. Una de les principals raons per les quals els iiwi s'exposen a la malària és perquè els ocells es traslladen a altituds més baixes després de la temporada de cria per tal de rastrejar més menjar dels arbres ʻlehua (Metrosideros polymorpha) i es va demostrar que estaven exposats a la malària molt més sovint que els ocells que eren més sedentaris i es quedaven en zones d'altitud més alta. En un altre estudi, també es va demostrar que tenien els patrons de moviment més llargs de qualsevol de les altres tres espècies d'ocells nadiues hawaians, que també poden estar propagant la malària aviar entre els iiwi. A les altituds mitjanes, hi ha un nombre creixent de mosquits a la tardor que faciliten la transmissió de malalties i afecten els ocells a altituds més altes que es desplacen a altituds més baixes per buscar menjar. Els iiwi solen residir a altituds prou altes per a no estar exposats a la malaltia. Tanmateix, amb el canvi climàtic, s'espera que estiguin exposats a la malaltia encara més a mesura que el clima s'escalfa i la malaltia pot desenvolupar-se en mosquits a altituds més altes on els iiwi solien estar una mica segurs. Pel que fa a l'abundància actual d'iiwi en aquestes zones, es van trobar més iiwi per sobre dels 1350 m d'altitud en comparació amb un estudi realitzat el 1979. Tampoc es van trobar iiwi a elevacions mitjanes, mentre que el 1979, el 37% dels iiwi trobats es trobaven aquí, cosa que dóna més proves que s'estan desplaçant a elevacions més elevades a causa de l'escalfament global. Per aquestes raons, s'ha calculat que els iiwi podrien estar a punt d'extingir-se el 2100. Hi ha un moviment per començar una erradicació oficial dels mosquits a Hawaii, ja que no hi ha espècies autòctones a les illes i l'eliminació no perjudicaria la xarxa tròfica. Cada setmana, 250.000 mosquits mascles que no poden tenir descendència amb mosquits femelles locals són alliberats des d'helicòpters per suprimir la població de mosquits.
Conservació de la terra i mort dels ʻlehua miniatura|Il·lustració de 1890-1899. Mascle (a dalt), femella (a baix), juvenil (al mig). L'hàbitat de l'iiwi s'ha reduït i fragmentat a través de diversos tipus de desenvolupament del sòl, incloent-hi la tala de boscos nadius per a cultius alimentaris i pasturatge. Les plantes invasores també superen i desplacen les plantes natives que els iiwi utilitzen per buscar aliment i fer niu. Els animals invasors perjudiquen els iiwi de diverses maneres, per exemple, els ungulats ferals poden trepitjar les plantes natives i propagar plantes no natives i llavors invasores, degradant encara més l'hàbitat. Els porcs ferals sovint creen revolts tombant la vegetació i buidant zones que s'omplen d'aigua de pluja. Aquests tenen el potencial de convertir-se en llocs d'incubació per a larves de mosquit, que al seu torn propaguen la malària aviar.
Un altre problema que ajuda a l'extinció de l'iiwi és la mort de l'arbre ʻlehua (Metrosideros polymorpha). L'arbre ʻlehua és conegut per actuar com a refugi per a diverses espècies rares i en perill d'extinció i ser una font d'aliment per a molts ocells de l'illa, convertint-lo en una de les fonts de nèctar més importants per als nectarívors hawaians i l'arbre més important pel que fa a l'ecologia a Hawaii. Tanmateix, en els darrers anys molts dels arbres han començat a morir a causa d'una malaltia anomenada "Ceratocystis Wilt", també anomenada "mort ràpida del ʻlehua", que causa la mort ràpida de les fulles d'una sola branca que s'estén a la resta de l'arbre increïblement ràpidament. Hi ha hagut una mort extensa d'aquests arbres en una part verge del bosc, cosa que ha contribuït encara més al problema que els iiwi hagin d'abandonar elevacions més altes per trobar menjar i estiguin exposats a la malària.
Mitigació d'amenaces i problemes de conservació Una manera que s'ha estudiat per ajudar a mitigar el problema de l'iiwi i la malària aviar és mitjançant l'edició genètica per fer iiwi que siguin resistents a la malària. Tanmateix, caldria alliberar un nombre molt gran d'iiwi editats genèticament abans de l'any 2050 perquè aquesta estratègia funcionés, cosa que seria extremadament costosa. També s'ha proposat diverses altres solucions, com ara mosquits editats genèticament, control de porcs senglars per reduir els hàbitats de les larves de mosquit i control de depredadors d'iiwi per augmentar la població. Altres solucions inclouen eliminar les espècies invasores que produeixen nèctar i augmentar les plantes florals natives a altituds més elevades perquè els iiwi no hagin d'anar a altituds més baixes zones infestades de mosquits per buscar menjar.
Organitzacions de totes les illes han establert reserves naturals per protegir l'hàbitat natiu. Tancar seccions de terra per mantenir fora els ungulats salvatges, especialment porcs, cabres i cérvols i així permetre que les plantes natives es recuperin del sobrepasturatge i dels danys dels ungulats i ajuda a restaurar l'hàbitat de les espècies natives. En els darrers anys, una altra amenaça ha posat en risc l'hàbitat d'aquestes espècies. Els grups de conservació treballen diligentment per reduir el risc de propagació d'una malaltia anomenada Mort Ràpida ʻlehua (ROD). Aquesta malaltia, juntament amb la mort per oxidació de lʻlehua, podria provocar un ràpid declivi dels boscos de ʻlehua, una important font de nèctar per a l'iiwi.
En la cultura popular Una ploma de l'iiwi té un paper destacat a l'episodi "El cas de la capa de plomes" de Perry Mason (temporada 8, episodi 19, primera emissió l'11 de febrer de 1965).
Taxonomia i sistemàtica E'iiwi va ser descrit per primer cop l'any 1858 pel naturalista alemany Georg Forster amb el nom binomial Certhia coccinea i la localitat tipus "Illes Hawaii"; probablement Kauai segons Stresemann.
El 2015, el Congres Ornitològic Internacional (COI) i el Comitè de Classificació d'Amèrica del Nord i Central (AOU) va traslladar l'iiwi del gènere Vestiaria a Drepanis a causa de l'estreta relació entre l'iiwi i les dues espècies de mamo.
Etimologia El nom genèric Drepanis prové del grec antic «δρεπανη/drepanē» o «δρεπανηις/drepanēis» i significa “falç” que alhora deriva de «δρεπω/drepō», “arrencar”. És una clara referència a la forma del bec.
L'epítet específic coccinea també prové del llatí i significa “de color escarlata”.