El picot negre robust (Campephilus robustus) és una espècie d'ocell de la família dels pícids. Habita al Brasil, el Paraguai i Argentina, en zones de boscos.

Aquesta espècie mesura al voltant de 31 cm de longitud. Recorda en aspecte a la propera espècie Campephilus melanoleucos i a Campephilus leucopogon. Comparteix amb aquestes dues espècies l'iris groc i el bec fort, recte i agut, de color ivori.

Descripció El picot negre robust fa de 32 a 37 cm de llarg i pesa de 230 a 294 g. Ambdós sexes tenen les parts superiors blanquinoses amb un to beix pàl·lid o canyella. Els escapulars, les cobertores de les ales i la superfície superior són negres amb petites taques beix rovellat a les membranes internes de les plomes de vol. La part inferior de les ales és de color marró negrós amb taques beix vermell a les plomes de vol. La cua és negra. Les parts inferiors són de color beix a beix blanquinós amb barres negres que són més estretes al ventre. Els mascles adults tenen el cap i el coll completament vermells amb una petita taca blanca i negra a les cobertores de les orelles. Les femelles adultes no tenen la taca cobertora. Sí que tenen una franja blanquinosa ampla amb vores negres que s'estén des del bec fins a les cobertores de les orelles. El bec de l'adult és un cisell llarg de color camussa, l'iris és de blanc a blanc groguenc i les potes són de color gris fosc. Els juvenils s'assemblen als adults, però són de colors més apagats i marrons; les parts superiors són més blanques i les inferiors tenen menys contrast.

Distribució i hàbitat El picot negre robust es troba a l'est del Brasil des de Bahia i Goiás cap al sud fins a Rio Grande do Sul, a l'est del Paraguai i a les províncies de Misiones i Corrientes del nord-est de l'Argentina. Habita boscos humits i d'araucàries intactes; evita els boscos pertorbats tret que hi quedin arbres grossos. En altitud, va des del nivell del mar fins als 2.200 m.

Comportament Moviment El picot negre robust és un resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació El picot negre robust s'alimenta a tots els nivells del bosc amb certa preferència pel nivell mitjà. Rarament s'alimenta a terra. Sol caçar en troncs d'arbres i a les bases de les branques, on picoteja i martelleja vigorosament i també sondeja i descama l'escorça. Sol buscar aliment sol, en parelles o en grups familiars, i rarament s'uneix a estols d'espècies mixtes. La dieta és principalment d'escarabats adults i larvals, però també inclou algunes baies.

Reproducció Es va observar un niu robust de picot el maig; tenia cries al juliol. No se sap res més sobre la biologia reproductora de l'espècie.

Sons vocals i no vocals Té una vocalització robusta d'un picot és una sèrie de "psó-ko po-po-po-po-rrat". Dos crits són "kii" i "kiu" que el fa tant en vol com mentre està posat. El picoteig dels arbres és un doble toc.

Estat de conservació La UICN ha avaluat el robust picot garser com de risc mínim. Té una àrea de distribució una mica limitada i una mida de població desconeguda, però es creu que aquesta última està augmentant. No s'han identificat amenaces immediates. Es troba en molts parcs i reserves estatals i nacionals. Tanmateix, es "considera molt sensible a la fragmentació forestal i requereix investigació sobre l'ecologia i cria".

Taxonomia i sistemàtica El picot negre robust va ser durant un temps classificat al gènere Scapaneus, que posteriorment es va fusionar amb el gènere Phloeoceastes, que al seu torn es va fusionar amb l'actual gènere Campephilus. El picot negre robust és monotípic.

Referències

Categoria:Campephilus Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud