Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp. Tradicionalment era format per dos nuclis, la vila i el port. Avui aquests dos nuclis estan plenament integrats, gràcies al darrer creixement urbanístic. Tanmateix, existeix també constància d'alguns nuclis de població menors i amb una variabilitat notable al llarg de la història, com ara els nuclis dels Teixells, a l'oest del Parc Samà, Mas d'en Bosc, i el terme de la Grassa o Vilagrassa. D'aquests nuclis en destaca, per l'augment de la població, l'antic terme de Vilafortuny, que actualment és un barri més del terme municipal de Cambrils.
Geografia Llista de topònims de Cambrils (Muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, cases, masies, esglésies, etc.). Situat al sud-oest del Camp de Tarragona, a la part més baixa de la plana i tocant al mar, té una superfície de 34,76 km². La superfície és majoritàriament plana, amb un lleuger pendent d'uns 2% de mitjana, de nord a sud. L'alçada màxima no supera els 70 metres sobre el nivell del mar. L'alçada mitjana de la zona urbana està situada a 14,6 metres sobre el nivell del mar a l'estació de ferrocarrils. El terme municipal de Cambrils limita amb el mar, i amb els termes municipals de Mont-roig del Camp (a l'oest); Montbrió del Camp i Riudoms al nord; Vila-seca i Salou a l'est. De forma curiosa, el terme municipal de Vinyols i els Arcs (ubicat entre els de Montbrió i Riudoms) penetra en forma triangular la zona central del de Cambrils i el parteix pràcticament en dos.
Cambrils
Accidents geogràfics El litoral Està format per un total de 9 km de platges sorrenques que es divideixen en platges de llevant i de ponent, segons estiguin situades a l'est o a l'oest del port de Cambrils. Les platges de llevant, que comencen al límit amb el terme municipal de Salou, són:
Platja del Cap de Sant Pere. Platja de Vilafortuny. Platja de l'Esquirol. Platja del Cavet. Platja del Prat d'en Forès, també coneguda com del Regueral.
Les de ponent són:
Platja de l'Horta de Santa Maria. Platja de la Llosa. Platja de l'Ardiaca. Les platges de Llevant ocupen 4,5 km. Són platges llargues, de poca fondària, amb sorra de granulometria fina o mitja i amb poc pendent. Les platges de llevant són rectilínies o curvilínies, mentre que les de ponent són en gran part formades per badies artificials. Sovint, les platges de ponent són conegudes popularment segons els barris o les urbanitzacions davant de les quals són ubicades (Tarraco, Eldorado, Marcambrils, etc.) esquerra|miniatura
Rieres i barrancs El territori és drenat per diverses rieres, torrents i barrancs. Són de la categoria «rambla mediterrània», i han aportat entre tots abundants terres al·luvials de les serralades properes, aptes per a l'agricultura. Les principals rieres són:
Riera de Riudecanyes (que neix a la serra de l'Argentera i al coll de la Teixeta). Riera d'Alforja (que neix als colls d'Alforja i Negre, i al Puigcerver). Riera de Maspujols o de Riudoms (que neix a la serra de la Mussara).
Altres barrancs i torrents són:
Barranc de les Francines i barranc de les canals (que desguassen al Riudecanyes). Torrent d'en Gené (que es forma amb la unió dels barrancs de Segura i de Botarell o de l'ànima blanca). Barranc del Regueral (barranc que travessa longitudinalment el terme municipal de Vinyols fins a desembocar a la platja del Prat d'en Forès).
El territori El territori de Cambrils està format per dos sectors: el de ponent i el de llevant. Aquests dos sectors estan separats pràcticament del tot pel terme municipal de Vinyols i els Arcs, que entra en forma de falca en la zona central del territori de Cambrils. El primer, més gran i de forma rectangular, és l'antic terme medieval de Cambrils, i de les «quadres» dels Teixells i de la Plana. El segon sector, més petit i de forma trapezoïdal, corresponen als antics termes de Vilafortuny, Mas d'en Bosch i Vilagrassa.
Els nuclis urbans actuals Cambrils ha sofert un canvi radical a partir dels anys 1960. És una ciutat en plena expansió, que té una longitud d'aproximadament 9 km, i una mitjana d'amplada d'un quilòmetre. Comprèn tres àrees principals: El centre urbà. Els dos nuclis urbans originals (la Vila i la Marina) s'han aglomerat en una sola zona urbana, si bé encara es conserven alguns trets sociològics i arquitectònics diferencials. El nucli de la Vila s'ha expandit amb nous barris (la Parellada, el Pinaret, el Raval de Gràcia, l'Eixample de la Vila, la Pallissa o barri del mercat, el Nou Cambrils); mentre que el de la Marina ho ha fet amb els de l'Eixample del Port o barri de la Roda, el Prat d'en Forés, Cambrils Badia, Cavet, etc. miniatura|Cambrils. Vista del port. Moll de ribera Vilafortuny i la zona de llevant. A la zona de llevant de Cambrils, la urbanització Vilafortuny Platja va ser l'embrió de les diverses urbanitzacions: Vilafortuny 2, Proacosa, Baronia, els Tallats, Jardins de Vilafortuny, Mas d'en Bosch, Castells de Vilafortuny, els Ametllers, Pinar de Vilafortuny, etc. Tanmateix, la carretera que unia Cambrils amb Salou ara una via urbana amb edificis a ambdós costats.
miniatura|Port de Cambrils - conjunt escultòric el Pla de les Serenes
La zona de ponent compren els barris i urbanitzacions de l'Horta de Santa Maria, l'Albareda, la Llosa, el Dorado Platja, Marcambrils, la Dorada, Tarraco i Cambrils Mediterrània.
Dels 4.761 habitants de l'any 1960, el 2020 la població censada està entorn dels 34.734 habitants, si bé el nombre de residents de facto és superior. Durant els períodes més intensos de l'època turística, Cambrils pot superar els cent mil habitants.
Etimologia Els historiadors i filòlegs encara no han arribat a cap conclusió definitiva sobre l'origen etimològic del nom de Cambrils. Apareix per primera vegada documentat, l'any 1152, en la donació del lloc per part del Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, al cavaller Ponç de Rigomir. S'apunten fins a quatre teories diferents sobre el topònim, sense oblidar els diferents assentaments que s'han localitzats en altres llocs del municipi, des del Neolític, passant per l'etapa ibèrica, romana, hispano-visigoda, i hispano-musulmana.
Teoria dels amazics: Cambrils procediria de Qámrila, segons Pere Balaña i Abadia. Segons l'expert arabista Xavier Ballestín Navarro, al nord d'Àfrica, a la zona del Magrib, es localitzaria un llinatge d'alfaquins o juristes que van servir tant als almoràvits com als almohades, i que era procedent d'aquest lloc anomenat Qámrila. Dit llinatge es documenta en els anys de la colonització cristiana de la zona del Camp de Tarragona (1146 - 1158), i Qàmrila era una alqueria a la Taifa de Tortosa. Aquesta hipòtesi implicaria l'existència d'un nucli de població anterior a la repoblació cristiana.
Teoria de procedència d'altres llocs amb idèntica denominació. Existeix per una banda un petit poblat, amb resta de castell, anomenat Cambrils, en una serralada dels Pirineus, concretament al municipi d'Odèn, comarca de Solsonès, que constitueix la principal pedania. D'idèntica manera, hi ha una cadena muntanyosa anomenada la serra de Cambrils, a la comarca pirinenca del Ripollès. Aquesta hipòtesi situaria la creació de l'actual nucli de població en el moment de la conquesta i repoblació cristiana per part del Comte de Barcelona, amb efectius demogràfics procedents del dit territori pirinenc.
El filòleg Joan Coromines atribueix el topònim a un derivat del llatí i que al·ludiria a cambra en català.
Teoria ibèrica: Enric Aguadé Sans, al llibre Topònims ibèrics de 1998 opina que al temps d'ibers i romans, Cambrils era a la proximitat d'un estuari i port natural proper a la desembocadura de la riera d'Alforja que procedeix de les muntanyes que limiten el nord del Camp de Tarragona. El camí secular ibèric, conegut com a Via Heraclea, i en temps romà, com a Via Augusta, discorria paral·lelament a la costa, a una distància prudencial, i creuava per un gual la riera en el lloc proper a la part més antiga de la població. Segons Enric Aguadé, tant el nom àrab o català provindrien de l'iber, i significaria: can o cam muntanya, be sota o baixa, er barranc, els o Ils profund, i tot ensems faria Cambrills, el que equivaldria a barranc profund que baixa (o sota) muntanya.
Història miniatura|Cambrils - Castell de Vilafortuny Època prehistòrica: La població es remunta a èpoques prehistòriques. S'hi han trobat les restes d'una de les comunitats neolítiques agrícoles i ramaderes més antigues de la peninsula, al Jaciment arqueològic del Cavet.
Època Ibèrica: Cambrils va estar integrat dins del territoris dels ibers Cossetans. S'anomenen cossetans, kessetans o cessetans la gent que poblava el Camp de Tarragona en aquella època, amb relació a Kesse (o Tarakon), un antic poblament iber de Tarragona. Al final, durant anys només s'havia pogut trobar un lloc que hagi donat ceràmica ibèrica amb exclusivitat, que permetia plantejar la hipòtesi d'un indici d'un petit nucli habitat: el Castell de Vilafortuny. Aquesta hipòtesi finalment es va confirmar als voltants d'aquest castell, als antics terrenys d'un club de tennis, entre gener i març del 2018 quan es van dur a terme els treballs arqueològics. Les primeres evidències indiquen restes de vivendes així com obres de defenses. Les restes trobades serien d‟un espai adjacents d‟un nucli principal que es trobaria sota l‟actual Castell de Vilafortuny. Possiblement estaria dins d'un àmbit perifèric, que cal suposar, d'un poblat fortificat, tenint en compte les coincidències de ser un espai proper al mar en èpoques convulses. miniatura|Cambrils - conjunt Torre medieval y església santuaria de la Mare de Déu del Camí (patrona de la ciutat) Època romana: a Catalunya és el període següent al període iber, i comença el amb la romanització i va acabar amb la invasió dels visigots. A Cambrils s'han trobat en diferents llocs restes romanes d'una certa importància que ens demostra que era molt poblat. Algunes d'aquestes restes romanes s'han localitzat a la partida del Cap de Sant Pere (restes d'edificacions); a la de la Pujada de na Ponsa (runes d'edificis); als Tallats; Mas d'en Bosc; a la partida Masos i a la dels Esquirols (restes de viles romanes); enterraments a la zona de la Parellada (Avinguda del Mil·lenari; Carrer de Gaudi; mil·liaris al llarg de la via Augusta, que discorre travessant tot el terme cambrilenc, etc. El jaciment més significatiu és la vila romana de la Llosa. Localitzat al començament dels anys 1980, s'hi fan campanyes d'excavacions que encara no estan concloses, però s'ha pogut provar que va existir entre el fins al després de Crist. A més, els darrers anys s'han localitzat diverses ocupacions al jaciment, des d'un possible obrador de salaons, a un lloc de residència, forns, restes de termes privades o una petita necròpolis baix imperial.
De l'Edat Mitjana fins a l'actualitat: apareix documentat per primera vegada el setembre de 1152 quan Ramon Berenguer IV va lliurar la meitat del terme a Ponç de Regomir. Se li donaven les terres amb l'obligació que hi edifiqués un castell. Una sèrie de problemes que no han quedat gaire clars van fer que el 1154 les terres passessin a les mans de Beltran de Cambrils.
El mes de febrer de 1155 li va ser atorgada carta de població per Ramon Berenguer IV que es va reservar els drets de la senyoria. La carta va ser confirmada el 1178 per Alfons I que va reafirmar la donació als de Cambrils amb l'obligació que s'encarreguessin de la repoblació del municipi. Sembla que el municipi o la seva guarnició van tenir gran importància, ja que, el 1202, Pere I va sol·licitar el batlle de Cambrils que l'ajudés en la defensa d'Alfama.
El 1229 part de les tropes de Jaume I va salpar del port de Cambrils, amb rumb a la conquesta de Mallorca. Alguns habitants del poble van participar d'aquesta conquesta així com en la repoblació posterior de València. El 1286 s'hi va reunir al port la flota que anava a la conquesta de Menorca.