La tàngara andina, tàngara andina de caputxa grisa o tàngara de caputxa grisa (Cnemoscopus rubrirostris) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae) que es pot trobar a Veneçuela, Colòmbia, l'Equador, el Perú i Bolívia. No hi ha un consens sobre la taxonomia d'aquesta espècie, el Manual dels ocells del món (HBW) i Birlife International (BLI) la consideren dividida en dues espècies de ple dret i altres autoritats consideren que en realitat té dues subespècies. Aquesta pàgina segueix aquest últim criteri.
Descripció La tàngara andina fa 15 cm de longitud. És un ocell amb bec i potes roses, cap gris i l'hàbit de moure la cua constantment. D'altra banda, les parts superiors són de color oliva i les inferior grogues. Poc probable confondre'l, però cal prestar atenció que el bec i les potes són grisos a la població peruana.
Distribució i hàbitat La tàngara andina es distribueix de forma discontínua al llarg de la serralada dels Andes des del nord-oest de Veneçuela (sud de Táchira), per les tres cadenes de Colòmbia, pel pendent occidental des de Cauca fins a Pichincha, i pel pendent oriental per tot l'Equador, fins al nord del Perú (nord de Cajamarca); la subespècie chrysogaster des del nord del Perú (Amazones) fins a Cusco, ia l'extrem oest de Bolívia, a l'oest de La Paz.
Aquesta espècie és considerada força comuna en els seus hàbitats naturals: el dosser i les vores de boscos montans d'altitud, principalment entre els 2100 i 3000 m.
Comportament És reconeguda per bellugar gairebé constantment la cua, moviment que de vegades incorpora la meitat del darrere sencera de l'ocell. S'alimenta en petits grups, sovint acompanyant estols mixtos d'altres tràupids; busca insectes per branques i fullatge.
Taxonomia i sistemàtica La tàngara andina va ser descrita per primer cop l'any 1840 per l'ornitòleg francès Frédéric de Lefresnaye amb el nom binomial Arremon rubrirostris i la localitat tipus "Santa Fé de Bogotá (Colombia)".
La tàngara andina ara és l'única espècie col·locada en el gènere Cnemoscopus que va ser introduït el 1919 pels ornitòlegs nord-americans Outram Bangs i Thomas Penard.
És l'única espècie del gènere Cnemoscopus (Bangs & Penard, 1919), segons la classificació del COI edició 15.2, 2026.J del Hoyo, NJ Collar, DA Christie, A Elliott, LDC Fishpool, P Boesman i GM Kirwan.2016. HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volum 2: Passerines. Lynx Edicions and BirdLife International, Barcelona i Cambridge.
Etimologia El nom genèric Cnemoscopus combina el grec antic «κνημος/knēmos» que significa “vessant de la muntanya” amb «σκοπος/skopos» que significa “cercador” o “vigilant” que alhora deriva de «σκοπεω/skopeō», “vigilar”.
L'epítet específic rubrirostris combina el llatí «ruber» que significa “vermell” amb «-rostris» que significa “facturat”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies: C. r. rubrirostris (Lefresnaye, 1840) ─ oest de Veneçuela i centre-nord de Colòmbia fins a l'Equador. C. r. chrysogaster (Taczanowski, 1875) ─ del nord del Perú a l'oest de Bolívia.
Tanmateix, el Manual dels ocells del món (HBW) i Birlife International (BLI) consideren la subespècie del sud C. r. chrysogaster com a espècie separada amb base en diferències de plomatge: Tàngara andina de caputxa grisa - Cnemoscopus rubrirostris (sensu stricto) Tàngara andina ventredaurada - Cnemoscopus chrysogaster
Referències
Categoria:Tràupids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud