El miner becut roquer (Ochetorhynchus andaecola) és una espècie d'ocell en la família Furnariidae.
Es troba a l'Argentina, Bolívia, i Xile. L'hàbitat natural són les zones de matoll subtropicals o tropicals de gran altitud i prades subtropicals o tropicals de gran altitud.
Descripció El miner becut roquer fa de 16 a 18 cm de llarg i pesa de 28 a 34 g. És un ocell de mida mitjana amb el bec llarg i lleugerament corbat. Els sexes són semblants. Els adults tenen el supercili beix, una franja marró fosc darrere l'ull i les galtes de color beix. La corona, esquena i dors són de color marró intens i les cobertores superiors de la cua són de color marró vermell fosc. La cua és de color vermell fosc i les ales lleugerament més vermelles que l'esquena. La gola és de color blanquinós beix, el pit i ventre més foscos amb un to marró i ratlles més fosques als costats i flancs, i les cobertores inferiors de la cua són de color marró. L'iris és marró, el bec negre amb una base gris pàl·lida a la mandíbula, i les potes i peus són de color marró fosc o gris marró. Els juvenils tenen vores de plomes pàl·lides a l'esquena i un patró escamós a les parts inferiors.
Distribució i hàbitat El miner becut roquer es troba als contraforts orientals de la serralada dels Andes, des del departament de La Paz a l'oest de Bolívia fins al nord de l'Argentina fins a la província de Catamarca i l'extrem oriental de la regió d'Antofagasta a Xile. (El Comitè de Classificació Sud-americà de la Societat Ornitològica Americana el classifica com a divagant a Xile).
El miner becut roquer habita matolls àrids i prats de puna amb gramínies i arbustos dispersos. Prefereix vessants rocosos, afloraments rocosos i barrancs. En altitud, oscil·la principalment entre els 2.600 i els 4.200 m i es troba localment fins a 4.500 m.
Comportament Moviment El miner becut roquer és un resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució, excepte potser a Xile.
Alimentació S'alimenta a terra per capturar artròpodes, generalment sol però també en parelles. Recol·lecta i extreu les preses mentre salta entre les roques, l'herba i els arbustos. Sovint és cautelós i difícil d'acostar-s'hi, volant distàncies considerables quan se'l molesta.
Reproducció Es creu que el miner becut roquer és monògam. Pel que sembla, cria a l'estiu austral. Excava un túnel en un marge de terra o ocupa una esquerda de roca, i folra la cambra del niu amb material tou com herba, pèl i plomes. La mida de la posta és de dos ous. Es desconeix el període d'incubació, el temps fins al niu i els detalls de la cura parental.
Vocalització El miner becut roquer canta des d'una perxa sobre un arbust o roca, una sèrie de notes fortes i estridents "vii-vii-vii-vii-vi-viit", que de vegades acaben amb un xiulet. Fa un crit d'alarma, "un tsuiiii" agut, semblant a un rosegador, que xiula i grinyola".
Estat de conservació La UICN ha avaluat el miner becut roquer com a espècie en risc mínim. Té una àrea de distribució una mica limitada i la mida de la població no es coneix i es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera de poc comú a bastant comú, i es creu que és "raonablement segur, amb el sobrepasturatge com a única pertorbació humana".
Sistemàtica El miner becut roquer va ser descrit per primera vegada pels naturalistes francesos Alcide d'Orbigny i Frédéric de Lafresnaye el 1838 sota el nom científic «Uppucerthia (error) andæecola»; i la localitat tipus és: «Sicasica, La Paz, Bolívia».
El nom genèric Ochetorhynchus deriva del grec antic «okhetos» que significa “canal”, “conducte”, “solc”; i «rhunkhos», “bec”; significant “amb solc al bec”; i el nom de l'espècie andaecola, prové d'«Andes», i del llatí «cua»: “habitant”; significant “habitant dels Andes”.
Ochetorhynchus andaecola anteriorment era col·locada en el gènere Upucerthia. Els estudis de Chesser et al. (2007) i Fjeldså et al. (2007) trobaren que l'espècie llavors anomenada Eremobius phoenicurus era german amb la llavors anomenada Upucerthia ruficaudus. Es va recomanar la resurrecció d'Ochetorhynchus per a ruficaudus (i també andaecola) i que Eremobius i la llavors Chilia melanura fossin també inclosos. La Proposta NÚM. 324 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica va aprovar el restabliment del gènere. Treballs posteriors de Derryberry et al. (2011) van corroborar els tractaments taxonòmics exposats.
És una espècie monotípica.
Referències
Categoria:Ochetorhynchus Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud