Les Corts de València de 1336-1337, Corts Generals del Regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 14 d'agost de 1336, poc després d'arribar a València, al 10 de setembre del mateix any. Poc després de la seva coronació, el rei pretenia perseguir legalment la reina Elionor i el seu valedor Pere de Xèrica, amb el suport de les Corts com a representació del regne, i al mateix temps, complir el precepte legal del jurament recíproc.Baydal Sala 2011: p. 558-560.
En aquestes Corts es convocaren vint viles del regne (València, Xàtiva, Morvedre, Castelló de la Plana, Alpont, Castellfabib, Ademús, Morella, Llíria, Cullera, Borriana, Alzira, Corbera, Vila-real, Ontinyent, Bocairent, Oriola, Alacant, Xixona i Guardamar); deu membres de l'església (els bisbes de València, Tortosa i Sogorb, els abats de Benifassà i la Valldigna, el capítol de la catedral de València, el comanador de l'orde de l'Hospital a València, el mestre de Montesa, el comanador de Montalbà, i el mestre de Calatrava); i 57 pel braç nobiliari: dos infants (Pere i Ramon Berenguer), dinou nobles i 36 cavallers.Baydal Sala 2011: p. 560-561.
En la sessió inaugural del 14 de setembre de 1336, celebrada a la catedral de València, es realitza el jurament reial dels Furs de València i de tots els privilegis concedits fins aleshores als nuclis reials, i els representants de les viles reials, per la seva part, reten homenatge al rei i juren observar l'ordenament foral;Les poblacions que juraren fidelitat al rei foren València, Morella, Morvedre, Borriana, Castelló de la Plana, Vila-real, Llíria, Castellfabib, Ademús, Alpont, Alzira, Xàtiva i Cullera (Baydal Sala 2011: p. 571). es confirmen dos privilegis anteriors, el que estableix la immutabilitat del diner reial valencià a canvi del pagament d'un monedatge septennal, de 1266, i la unitat dels regnes de la Corona, de 1316; es concedeixen dos nous privilegis, l'un sobre la inalienabilitat de Xàtiva, Morella, Morvedre, Alzira, Castelló de la Plana, Borriana, Vila-real, Llíria, Alpont, Ademús, Castellfabib, Cullera, Corbera, Penàguila, Guadalest, Castalla, Xixona i els que estaven dellà Xixona, i l'altre sobre la celebració de Corts cada tres anys per Tots Sants a València, donat en aquest cas als tres estaments; i també es revoquen les donacions fetes a la reina Elionor i els seus fills.Baydal Sala 2011: p. 561-563.Montesa 1863: p. 474-475
Al mateix temps que continuen les sessions de les Corts, es manté el procés contra la reina Elionor i les accions contra Pere de Xèrica, tant judicials com militars contra els seus béns i dominis. Després d'iniciada la demanda contra la reina al setembre, es reprèn el dia 14 de novembre, i fins al dia 16 de desembre se celebraren nou sessions judicials, fora de Corts.Baydal Sala 2011: p. 563-566. El rei torna a cridar als estaments per a final de desembre per a continuar el judici contra la reina i Pere de Xèrica, esta volta, en les mateixes Corts. I en la primera quinzena de 1337 se celebren les dues darreres sessions: els dies 2 i 14 de gener, on es torna a tractar sobre l'anul·lació i cassació de totes les donacions fetes a la reina, sense resultats ni sentència ferma; problemàtica que es trasllada al parlament general de tota la Corona convocat en aquestes dates a Castelló de la Plana.Baydal Sala 2011: p. 567 i 569.
En aquestes Corts el rei obté de la ciutat de València 48.000 sous com a redempció de la host urbana convocada el 18 d'octubre pel rei, per a atacar els dominis de Pere de Xèrica.Baydal Sala 2011: p. 565.
Referències i notes
Bibliografia
València (1336-1337)