La tàngara melera cerúlia Rev. 20/10/2022 o tàngara melera porpra (Cyanerpes caeruleus) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae). Es troba a la zona tropical del Nou Món: Colòmbia, Veneçuela, al sud del Brasil i en Trinidad. Unes poques aus, possiblement introduïdes, han estat registrades en Tobago. Aquesta espècie és del nord d'Amèrica del Sud, de la conca amazònica i de les Guaianes.
Descripció
La tàngara melera cerúlia fa 11,5 cm de llarg, pesa 12 g i té el bec llarg i negre corbat. Presenta dimorfisme sexual: el mascle és porpra amb ales, cua i ventre negres i potes grogues brillants. Les femelles i els immadurs tenen les parts superiors verdes i les parts inferiors de color groguenc amb ratlles verdes. La gola és de color canyella, i té una bigotera blauva. La subespècie de Trinidad C. c. longirostris té el bec més llarg que les continentals. És extremadament semblant a la tàngara melera lluenta (C. lucidus) però amb molt poca superposició de la distribució. El mascle d'aquesta última té una taca negra més grossa a la gola i el bec una mica més curt; la femella té el casquet més apagat i gris i la cara menys bufada. El crit és un "zrii" agut.
Distribució i hàbitat La tàngara melera cerúlia és un ocell del nord d'Amèrica del Sud i, a més de la conca de l'Amazones i les Guaianes, i a una serralada costanera a l'oest dels Andes, incloent-hi parts del sud de Panamà. Al sud, la distribució s'estén fins a l'extrem occidental del Pantanal. Encara que s'observa amb més freqüència a les terres baixes fins a 1.000 m més o menys, s'ha trobat fins a 2.300 m.
Aquesta és una espècie de dosser forestal, però també es troba a les plantacions de cacau i cítrics. Al límit superior de la distribució altitudinal, freqüenta la selva tropical premuntana, generalment de creixement més aviat baix (10–15 m) i plena d'epífits i molses, i fins i tot boscos nans i "páramos".
Comportament i ecologia La tàngara melera cerúlia es troba sovint en grups reduïts. S'alimenta de nèctar (especialment de bromeliàcies i flors similars, a les quals s'adapta la forma de bec), baies i llavors (és a dir, Trema i Clusia), fruites (és a dir, plàtans i papaies) i insectes, principalment al dosser. És un ocell audaç i curiós, que respon fàcilment a la crida del mussolet rovellat (Glaucidium brasilianum) en sortir de la coberta i buscar el presumpte depredador que l'assetgi. La femella construeix un petit niu de copa en un arbre i incuba la posta de dos ous blancs amb taques marrons.
Taxonomia La tàngara melera cerúlia va ser descrita formalment pel naturalista suec Carl Linnaeus l'any 1758 en la desena edició de la seva Systema Naturae sota el nom binomial Certhia carrulea. Linné va basar la descripció en "The Blue Creeper" que havia estat descrita i il·lustrada el 1743 pel naturalista anglès George Edwards a partir d'exemplars recollits a Surinam. Els exemplars havien estat muntats en vidres i eren propietat del duc de Richmond.
La tàngara melera cerúlia es troba ara en el gènere Cyanerpes que va ser introduït el 1899 per l'ornitòleg nord-americà Harry C. Oberholser.
Etimologia El nom genèric Cyanerpes prové del grec antic «κυανος/kuanos» que significa “blau fosc”; i «ἑρπης/herpēs», “trepador” que alhora deriva de «ἑρπω/herpō», “arrossegar”.
L'epítet específic caeruleus és llatí i significa “blau fosc”.
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen cinc subespècies: C. c. chocoanus (Hellmayr, 1920) ─ de l'est de Panamà a l'oest de l'Equador. C. c. caeruleus (Linnaeus, 1758) ─ Colòmbia central i Veneçuela a través de les Guaianes i el centre-nord del Brasil. C. c. hellmayri (Gyldenstolpe, 1945) ─Terres altes de Potaro (Guyana). C. c. longirostris (Cabanis, 1851) ─ Trinidad. C. c. microrhynchus (Berlepsch, 1884) ─ oest, centre de l'Amazònia.
Galeria
Referències
cerúlia Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud