El sical de la Patagònia Rev. 20/10/2022 (Sicalis lebruni) és una espècie d'ocell passeriforme que pertany a la família dels tràupids (Thraupiidae).
Descripció Tots dos sexes són força apagats, però tenen una distribució distintiva (sense coincidència amb altres espècies de sicals). Presenta dimorfisme sexual: el mascle és groc, el més fort a la gola; la femella pot semblar apagada i incolora, amb una taca groga al ventre sovint difícil de veure.
Distribució i hàbitat El sical de la Patagònia es distribueix a l'Argentina des del sud de Buenos Aires i La Pampa per tota la Patagonia, fins al nord de Terra del Foc, i a l'extrem sud de Xile, proper de l'estret de Magallanes. És accidental a les illes Malvines.
Aquesta espècie és considerada poc comuna als hàbitats naturals que li són propis: eles zones arbustives obertes i pastures de l'estepa patagona, principalment entre el nivell del mar i els 800 m d'altitud.
Ecologia El sical de la Patagònia és bastant comú o poc comú, però sovint força local a l'estepa i els prats patagònics, sovint amb zones pedregoses properes i marges baixos o penya-segats. Es troba en parelles o estols, i com altres sicals s'alimenta principalment a terra.
Alimentació El sical de la Patagònia s'alimenta de llavors, insectes i aràcnids.
Reproducció Nidifica entre els mesos de novembre i gener i ho fa en forats de barrancs i penya-segats. El niu té forma de tassa, fa servir palla. És molt elaborat i amagat. Es van localitzar nius a Rio Negro, Chubut, Santa Cruz.
Taxonomia i sistemàtica El sical de la Patagònia va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg francès Émile Oustalet el 1891 sota el mateix nom binomial Sicalis lebruni; i la localitat tipus "Misioneros, Santa Cruz, Patagònia, Argentina».
Les dades obtingudes per amplis estudis filogenètics van demostrar que aquesta espècie és germana del sical de clatell gris (Sicalis luteocephala).
Etimologia El nom genèric Sicalis prové del grec antic «σικαλις/sikalis, συκαλλις/sukallis» o «συκαλις/sukalis, συκαλιδος/sukalidos» que fa referència a un petit ocell de cap negre, esmentat per Epicarm, Aristòtil i altres, no identificat, probablement un tipus de busquereta Sylvia.
L'epítet específic lebruni commemora el col·lector i taxidermista francès a l'Argentina Édouard A. Lebrun (1852–1904).
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Patagònia Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud