El sical alagrís Rev. 20/10/2022 (Sicalis uropigyalis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae).
Descripció El sical alagrís és distintiu a la major part de l'àrea de distribució i es distingeix fàcilment d'altres sicals per la combinació de galtes de color gris platejat i esquena i flancs grisencs. El carpó és brillant sol estar amagat i és un mal indicador de camp.
Distribució i hàbitat El sical alagrís es distribueix al llarg de la serralada dels Andes des del nord del Perú (Cajamarca), cap al sud, per Bolívia, fins al nord de Xile (fins a Antofagasta) i nord-oest de l'Argentina (fins a Tucumán).
Aquesta espècie és considerada localment comuna en l'hàbitat natural que li és propi: els pasturatges àrids de la puna i prop zones humanitzades, majoritàriament en altituds entre 3500 i 4800 m, però més baix, fins a 2500 m a Xile. Generalment és el sical més nombrós a la seva zona de distribució i hàbitat.
Alimentació S'alimenta de llavors, insectes i larves que els troba a les muntanyes.
Ecologia Es troba sol, en parelles o estols, i com altres sicals s'alimenta principalment a terra.
Alimentació S'alimenta de llavors, insectes i larves que els troba a les muntanyes.
Reproducció Nidifica entre el mes de febrer i el niu és una estructura semiesfèrica de fang. Internament fet de branquetes i cerres. Està amagat, és molt elaborat i l'ubica en forats, en murs de pedra seca.
Taxonomia i sistemàtica El sical alagrís va ser descrit per primera vegada pels ornitòlegs francesos Alcide d'Orbigny i Frédéric de Lafresnaye el 1837 sota el nom binomial Emberiza uropigyalis; i la localitat tipus "Bolívia".
Etimologia El nom genèric Sicalis prové del grec antic «σικαλις/sikalis, συκαλλις/sukallis» o «συκαλις/sukalis, συκαλιδος/sukalidos» que fa referència a un petit ocell de cap negre, esmentat per Epicarm, Aristòtil i altres, no identificat, probablement un tipus de busquereta Sylvia.
L'epítet específic uropigyalis prové del llatí «uropygium» i significa “carpó".
L'epítet uropigyalis (com va ser originalment escrit), va ser esmenat a uropygialis, com seria correcte en llatí, fet que va ser seguit per diversos autors i classificacions. No obstant això, altres autors consideren aquesta esmena injustificada i prefereixen mantenir la grafia original.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies:
S. u. sharpei (Berlepsch & Sztolcman, 1894) – Andes del nord del Perú (de Cajamarca a Junín) S. u. uropigyalis (Orbigny & Lafresnaye, 1837) – Andes del sud del Perú (Puno) fins a Bolívia, nord de Xile i nord-oest de l'Argentina.
Segons la classificació de la Llista Clements Checklist/eBird v.2025 reconeix una tercera subespècie que el COI la considera invàlida i la inclou en la nominal:
S. u. connectens (Chapman, 1919) – Andes del sud del Perú (zona alta vall del riu Urubamba a Cusco).
Referències
alagrís Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud