La missió jesuítica de Jesús de Tavarangué és una antiga reducció jesuítica guaraní situada al Departament d'Itapúa, al Paraguai. Fou fundada l'any 1685 pel jesuïta Gerónimo Delfín a la riba del riu Monday i, després de diversos trasllats, s'establí a l'emplaçament actual.

La missió és coneguda especialment per la seva església monumental, que restà inacabada arran de l'expulsió de la Companyia de Jesús dels dominis de la monarquia hispànica l'any 1767. El jaciment conserva també elements de l'organització urbana de l'antiga reducció, com la plaça major, una sala de l'escola, el Coty Guazú i restes d'altres dependències comunitàries.

L'any 1993, Jesús de Tavarangué fou inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat juntament amb Santísima Trinidad del Paraná, sota el criteri cultural (iv), com a exemple de les missions jesuítiques construïdes a la regió durant els segles XVII i XVIII.

Localització La missió es troba al districte de Jesús de Tavarangüe, al Departament d'Itapúa, al sud-est del Paraguai, prop d'Encarnación. Forma part del conjunt de missions jesuítiques guaranís establertes a la conca del Riu de la Plata durant els segles XVII i XVIII.

El jaciment conserva part del traçat urbà original de la reducció. L'església s'obria cap a la plaça principal i al seu entorn es disposaven l'escola, els espais residencials i altres dependències comunitàries.

Història Fundació i trasllats Jesús de Tavarangué fou fundada l'any 1685 pel jesuïta Gerónimo Delfín a la riba del riu Monday. La comunitat es va haver de traslladar en diverses ocasions a causa de la inseguretat de la regió i de les incursions dels bandeirants.

UNESCO assenyala que la reducció fou fundada inicialment en un altre emplaçament i traslladada alguns anys més tard al lloc actual, on es construí el conjunt missioner que es conserva parcialment avui.

Desenvolupament Durant el segle XVIII es va construir el conjunt monumental de la reducció. El projecte incloïa una gran església, la plaça major, una escola annexa al temple, habitatges i diversos espais comunitaris.

L'església no arribà a completar-se. Malgrat el seu estat inacabat, conserva una part important de l'estructura i constitueix l'element arquitectònic més destacat del conjunt.

Expulsió dels jesuïtes 300px|miniatura|Vista lateral de l'església de la missió jesuítica de Jesús de Tavarangué.

L'any 1767, la Companyia de Jesús fou expulsada dels dominis de la monarquia hispànica per ordre de Carles III d'Espanya. L'expulsió va interrompre les obres de l'església, que restà inacabada.

Amb la desaparició de l'administració jesuítica, el conjunt va perdre progressivament les seves funcions originals i acabà convertit en un jaciment arqueològic.

Arquitectura miniatura|Nínxol esculpit de la façana de l'església.

Jesús de Tavarangué conserva part de l'estructura urbana de l'antiga reducció. El conjunt comprenia l'església, la plaça major, l'escola annexa al temple —de la qual només es conserva una sala—, el Coty Guazú o Casa Gran destinat a orfes i vídues, habitatges i l'hort dels jesuïtes.

Església L'església és l'element principal del conjunt monumental. Tot i que no arribà a completar-se, manté gran part dels murs i de la composició arquitectònica prevista.

Una de les característiques més singulars del temple és la combinació de diferents tradicions arquitectòniques. UNESCO destaca especialment la presència d'elements d'influència mudèjar, visibles en l'ús dels arcs trilobulats. Segons l'organisme, no es conserva cap altre exemple comparable d'aquest tipus dins de l'antiga província jesuítica del Paraguai o Paracuaria.

Detalls arquitectònics La façana i altres parts de l'església conserven elements escultòrics tallats en pedra, entre els quals hi ha nínxols, pilastres i arcs trilobulats.

300px|miniatura|Restes de les dependències annexes a l'església.

Dependències missioneres Al voltant de la plaça principal es distribuïen els edificis destinats a les funcions religioses, educatives, residencials i comunitàries de la reducció. De l'antiga escola annexa a l'església només se'n conserva una sala.

El conjunt incloïa també el Coty Guazú, destinat a orfes i vídues, i un hort utilitzat pels jesuïtes.

Habitatges Al sector residencial es conserven restes d'habitatges disposats segons el traçat urbà propi de les reduccions jesuítiques guaranís.

Conservació i Patrimoni Mundial 300px|miniatura|Vista general posterior del conjunt monumental de Jesús de Tavarangué.

Al llarg del segle XX es van efectuar treballs de consolidació i estabilització del jaciment. En el moment de l'avaluació d'ICOMOS per a la candidatura al Patrimoni Mundial, les intervencions a Jesús de Tavarangué havien inclòs l'apuntalament de l'antic col·legi i la neteja superficial de l'àrea arqueològica.

L'any 1993, Jesús de Tavarangué i Santíssima Trinidad del Paraná foren inscrites conjuntament a la llista del Patrimoni de la Humanitat. UNESCO considera que constitueixen exemples excepcionals de les missions jesuítiques de la regió i de la fusió entre elements culturals europeus i indígenes.

El conjunt conserva l'autenticitat del traçat i de les estructures principals, tot i que els edificis ja no mantenen les seves funcions originals. Entre els principals riscos per a la conservació, UNESCO assenyala els fenòmens meteorològics intensos i la pressió del desenvolupament urbà a l'entorn dels dos components del bé.

La missió és administrada, juntament amb Santíssima Trinidad del Paraná i San Cosme y San Damián, per la Secretaria Nacional de Turisme del Paraguai.

Referències

Enllaços externs

Jesús de Tavarangué i Santíssima Trinidad del Paraná al Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO

Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Amèrica Categoria:Edificis del Paraguai Categoria:Missions jesuítiques