El cabussó argentat meridional (Podiceps occipitalis) és una espècie d'ocell de la família dels Podicipèdids (Podicipedidae) que habita en estanys i llacs del nord de Xile, oest i sud de l'Argentina i les Malvines. Hi ha dues subespècies, que algunes autoritats recents consideren espècies separades.
Descripció
El cabussó argentat meridional fa uns 28 cm de longitud. Hi ha dues subespècies diferents que difereixen en la coloració del cap i les plomes facials. En la forma meridional, les plomes de les orelles són groguenques i el costat del cap i la gola són grisos. En la forma septentrional, les plomes de les orelles són grises i el costat del cap i la gola són blancs. Ambdues tenen una corona negra i el coll, el pit i el ventre són blancs, mentre que l'esquena és gris fosc i els costats i els flancs negrosos. El bec i les potes són negres i l'iris vermell. La forma septentrional, en particular, és similar en aparença al cabussó del Junín (P. taczanowskii), rar i molt localitzat, i les àrees de distribució se superposen.
Distribució i hàbitat El cabussó argentat meridional nia a l'Argentina, les illes Malvines, Xile i les parts occidentals de Bolívia, Perú, Equador i Colòmbia. El cabussó argentat meridional és migratori, a l'hivern va cap al nord fins al Paraguai, el sud de Bolívia i el sud del Brasil i possiblement també a l'Uruguai.
L'hàbitat són els llacs d'aigua dolça, les llacunes, els embassaments i els estanys. Als Andes tendeix a tenir preferència per llacs feblement alcalins i de vegades es troba buscant aliment en llacs hipersalins. A la Patagònia, de vegades habita llacs salins on es pot trobar en companyia de flamencs.
Biologia El cabussó argentat meridional es troba en grups petits i s'alimenta d'invertebrats aquàtics que captura mentre busseja sota l'aigua. La dieta inclou adults i larves de tricòpters, escarabats aquàtics, mosquits quiròmids i barquers d'aigua.
El cabussó argentat meridional tendeix a criar en colònies en llacs. El niu sovint està compost per estores flotants de vegetació. S'ha comprovat la nidificació al febrer a Colòmbia i entre setembre i març al Perú, i la majoria dels ous els ponen entre novembre i gener.
Estat de conservació UICN reconeixen el cabussó argentat meridional i el septentrional com a espècies separades, i el primer es considera en risc mínim i el segon gairebé amenaçat. Ambdós tenen grans distribucions, però les poblacions estan disminuint. Això es deu principalment a la pèrdua d'hàbitat, però també a la caça i a les espècies introduïdes.
Taxonomia i subespècies Com s'ha esmentat, la UICN reconeixen com a espècies separades així com el Manual dels ocells del món, BirdLife International.
Tanmateix, la resta d'autoritats taxonòmiques encara el consideren una sola espècie amb dues subespècies tot i que reconeixen que el cabussó argentat septentrional podria arribar a considerar-se espècie de ple dret però es necessiten estudis posteriors.
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen dues subespècies:
P. o. juninensis (von Berlepsch & Stolcmann, 1894) – terres altes andines a altituds de 3.000–5.000 m des de Colòmbia fins al nord-oest de l'Argentina i el nord de Xile. P. o. occipitalis (Garnot, 1826) – altituds de fins a 1.500 m a les parts centrals i meridionals de Xile i l'Argentina, i a les illes Malvines. Parcialment migratòria, amb una àrea d'hivernada tant al nord com el sud del Brasil, el sud de Bolívia i el Paraguai.
Referències
Categoria:Podiceps Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud Categoria:Patagònia