El sit embridat Rev. 20/01/2023 (Peucaea mystacalis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels passerèl·lids (Passerellidae). És endèmica del sud de Mèxic.

Descripció Té un plomatge força distintiu: gola negra, bigotis blancs (brides), cap gris, espatlles canyella i costats beix. De distribució molt local, endèmic de l'interior del sud de Mèxic. Se'l troba en matolls d'alzina i de cactàcies en zones àrides a vessants i valls interiors. Usualment en parelles o grups petits, que es mantenen en contacte mitjançant petits trinats. Pot ser molt amagadís; generalment es manté per la zona baixa dels arbustos o a terra, però canta des de la part alta d'arbustos i cactus.

Distribució i hàbitat El sit embridat es troba principalment als estats de Puebla, al centre-sud de Mèxic, i Oaxaca, al nord. També es troba localment a Morelos i Veracruz. Habita principalment en matolls àrids de muntanya, incloent-hi boscos d'espinosos. També es troba en matolls de roures propers i clarianes cobertes de vegetació. En altitud, oscil·la entre els 900 i els 1.900 m.

Comportament Desplaçaments El sit embridat és un resident durant tot l'any.

Alimentació La dieta no s'ha estudiat. Aparentment inclou llavors, insectes, aranyes, fruites i nèctar. Normalment s'alimenta a terra i a prop d'ella, en parelles o grups petits.

Reproducció La temporada de reproducció no s'ha definit completament, però aparentment abasta com a mínim de juliol a octubre. El niu és una copa feta d'herba folrada amb arrels i normalment es construeix en un arbust a aproximadament 1 m del terra. S'ha trobat postes de fins a tres ous; els ous són de color blanc o blanc blavós. No es coneix el període d'incubació, el temps fins a emplomallar ni els detalls de les cures parentals.

Vocalització El cant és "una sèrie de xiscles vacil·lants, lleugerament esternudants, aguts i dolços, que en un cant complet es converteixen en una xerrameca líquida excitada: w-sik', w-sik' w-sik', w-sik' w-sik' ... o w-syu', w-syu' .... amb un seeu seeuseeuseeuseeuseeu accelerat i ràpid". Els crits inclouen "un suik agut i líquid; (un) piulet prim, agut, sibilant a lleugerament líquid... un xip, evidentment un crit d'alarma; tzee; una sèrie de xiulets, ...txu; txut; tut; i txeck".

Estat de conservació La UICN ha avaluat el sit pitnegre com a espècie en risc mínim. Té una àmplia distribució; es creu que la població estimada d'almenys 20.000 individus madurs està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. "No es documenten efectes de l'activitat humana sobre el sit embridat , tot i que presumiblement és vulnerable a la degradació o pèrdua de l'hàbitat".

Taxonomia i sistemàtica El sit embridat va ser descrit formalment el 1852 per l'ornitòleg alemany Gustav Hartlaub amb el nom binomial Zonotrichia mystacalis. Durant la resta del es va reassignar a diversos gèneres i després, a principis del XX, al gènere Aimophila. El gènere Peucaea s'havia fusionat anteriorment amb Aimophila; el 2010 els sistemes taxonòmics van començar a restaurar Peucaea a l'estatus de gènere i van traslladar el sit embridat i diverses altres espècies d'Aimophila a aquest.

Etimologia El nom genèric Peucaea prové del grec antic «πευκη/peukē» i significa “pi”.

L'epítet específic mystacalis prové del llatí modern «mystacalis »i significa “bigoti” paraula que deriva del grec antic «μυσταξ/mustax, μυστακος/mustakos», “bigoti”, que alhora deriva de «μασταξ/mastax, μαστακος/mastakos», “mandíbules”, “boca” i derivada de «μασαομαι/masaomai», “mastegar”.

Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.

Referències

Categoria:Ocells endèmics de Mèxic embridat Categoria:Ocells d'Amèrica