Sandbostel (en baix alemany Sandbossel) és un municipi del municipi conjunt de Selsingen al districte de Rotenburg (Wümme) a Baixa Saxònia a Alemanya. El 30 de juny de 2012 tenia 839 habitants.Bevölkerung der Gemeinden am 30. Juni 2012 , Hannover, Landesbetrieb für Statistik und Kommunikationstechnologie Niedersachsen, 2012, pàgina 37 (en català: Població dels municipis el 30 de juny de 2012)
El poble es troba a les ribes de l'Oste, al geest sorrós, a 43 km al nord-est de Bremen i 60 km d'Hamburg. No passa cap carretera major. L'estació de ferrocarril més propera és Bremervörde. Conté els barris de Mintenburg, Ober Ochtenhausen i Heinrichsdorf.
Antigament el poble es deia Bostel, però com és un topònim molt freqüent al nord d'Alemanya, més tard va afegir-s'hi el prèfix Sand (= sorra) en relació amb la terra arrenosa del geest, per tal d'evitar confusions. Bostel i la variant Borstel prové del baix alemany buerstell que significa mas.Daniel Tilgner (redacció), «Groß Borstel», Hamburg von Altona bis Zollenspiecker: Das Haspa-Handbuch für alle Stadtteile der Hansestadt, Hamburg, Hoffmann & Campe, 2002, pàgina 386 (en català: Hamburg d'Altona cap a Zollenspiecker: el manual Haspa de tots els barris de la ciutat hanseàtica) Era una petita senyoria (en alemany Gutshof) fins a la fi de l'antic règim. El 1974 va afiliar-se al municipi conjunt de Selsingen, tot i continuar elegint el seu consell, la gestió municipal per la majoria dels temes es fa des de la seu central. Sandbostel va agermanar-se amb el municipi francès de Danizy i el municipi rus de Novaya Derevnja prop de Sant Petersburg.
El Stalag X B (Camp de presoners de guerra) A l'inici, el que esdevindrà l'estalag era un camp de reeducació de l'església luterana, obert el 1932 per a acollir solters aturats i proveir-les de treball d'utilitat pública. Des del 1933, els nazis van transformar-lo en camp de concentració per a «asocials» i les condicions de vida van empitjorar-se considerablement. Des del 1939 va esdevenir un stalag o camp de presoners de guerra de Polònia, des del 1940 de França, Bèlgica i dels Països Baixos. El 1941 van seguir presoners soviètics i el 1943 els italians, ambdós internats en condicions molt més dolents que els altres, a cel obert i amb condicions de nutrició pitjors. Finalment l'abril 1945, després d'una marxa de la mort des de Neuengamme i de la seva extensió de l'Escola del Bullenhuser Damm 8000 presoners van arribar, un dels múltiples crims de la fase final.
El camp va conèixer diversos usos després de la guerra i unes barraques van ser conservades. Una gran part de l'antic camp va ser transformat, malgrat protestes, en un polígon industrial anomenat Immenhain. La discussió com transformar les restes en museu commoratiu encara no ha trobat una conclusió definitiva a l'inici del 2013.«Sandbostel» al web official de Selsingen
La Fundació Lager Sandbostel va adquirir 3,2 hectàrees del camp que mesurava 35 ha en total, a les quals es troben els edificis històrics conservats, una col·lecció única, com que a la majoria dels altres camps les instal·lacions van ser transformades, incendiades o derrocades.«Die Stiftung» al web de la Fundació
Catalans i valencians deportats a Sandbostel Manuel Abelló Guasch, Miquel Batalla Subarroca, José Domenech Cortada, José Esquerr Solomé, Ramón Ferrero Pey,«Víctimes de la guerra civil i la repressió franquista a les terres de Lleida: morts, represaliats i deportats.» Memorial democràtic, Universitat de Lleida, Emili Peruga Puy,«Tàrrega, 1939-1961» Estanislao Anglés Vilanova,Susanna Anglés, «Memòria històrica calijona»; Vinaròs News, edició 320, 2009 Agustí Sànchez Grau,Pere Muñoz, «Mauthausen, univers de l'horror» Pere Tort Fernàndez«Alacant Obrer» 6 de març de 2012
Altres llocs d'interés Al poble es troba un cementiri militar al qual uns 10.000 presoners de guerra van ser sebollits, la majoria en fosses comunes. El molí desafectat, del qual l'exterior s'ha conservat El petit museu d'història local i de folklore al Hüsselhus
Referències
Enllaços externs
Stiftung Lager Sandbostel web de la fundació que actua per a la creació per al museu commemoratiu permanent.
Categoria:Entitats de població de la Baixa Saxònia