La Guerra de la independència de Texas, també coneguda com a Revolució Texana,Anomenada Texas Revolution en anglès o Revolución de Texas en castellà. Aquesta nomenclatura no s'ajustaria correctament a la definició del terme en català, ja que una revolució implicaria una "transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat", que no es dona en aquest cas. fou el conflicte que enfrontà el govern de Mèxic i els colons texans entre el 2 d'octubre de 1835 i el 21 d'abril de 1836.
Els problemes entre el govern mexicà i els habitants del que aleshores era la província Coahuila i Texas començaren amb la promulgació de la constitució centralista de 1835, coneguda com les Set Lleis. Aquesta nova legislació, promulgada pel president mexicà Antonio López de Santa Anna, deixava sense efecte l'antiga constitució federal de 1824. Poc temps després, sorgiren pronunciaments a diverses regions del país. La guerra va començar al territori texà el 2 d'octubre de 1835 amb la batalla de Gonzales. Ràpidament les forces texanes van prendre les ciutats de La Bahia (actual Goliad) i San Antonio Béjar (actual San Antonio), tot i que serien derrotades pocs mesos després
Després d'algunes victòries mexicanes, la guerra va acabar de forma inesperada amb la batalla de San Jacinto, a uns tres cents quilòmetres de San Antonio. En aquest indret, el general Samuel Houston va liderar els rebels texans i voluntaris estatunidencs en la victòria sobre una part de les tropes mexicanes, sota el comandament directe de Santa Ana, que a més fou capturat. Després de la fi de la guerra, es formalitzaria la independència de la República de Texas. Posteriorment, el 1845, els Estats Units van annexionar aquest territori, i les disputes entre els dos països conduïren en última instància a la intervenció nord-americana a Mèxic, entre 1846 i 1848.
Antecedents miniatura|Stephen Fuller Austin, líder de la colonització texana, anomenat a vegades "El pare de Texas". El pànic de 1819 va sumir els Estats Units en una greu depressió econòmica. Un home de negocis anomenat Moses Austin va perdre el seu lideratge als negocis de manufactura durant aquesta època. Després d'un viatge a Texas, va dissenyar un projecte per atreure colons nord-americans a la regió, fet que ajudaria Espanya (que encara controlava la regió) a desenvolupar el territori, ajudant-la a millorar considerablement la seva posició en les possibles disputes territorials sobre la zona. El 1820 va sol·licitar una concessió espanyola per assentar tres cents famílies anglosaxones al territori texà. El seu fill, Stephen Fuller Austin, el va ajudar a aconseguir gent disposada a embarcar-se en l'aventura. A final de 1820, Moses Austin va rebre la concessió del Virregnat de Nova Espanya, però va morir el juny de l'any següent. Stephen F. Austin va heretar la concessió atorgada al seu pare i va iniciar formalment la colonització. A causa de la crisi econòmica nord-americana, no va tenir cap problema a trobar les tres cents famílies estipulades en el conveni.
La independència de Mèxic
Els plans d'Austin per a la colonització van ser dissenyats d'acord amb les lleis vigents a Mèxic en aquell temps. La declaració de la independència mexicana per part del capellà Miguel Hidalgo y Costilla, el 1810, va donar inici a onze anys de guerra. Semblava que el triomf final seria per al bàndol espanyol, fins que el 1821 alguns generals criolls, entre ells, Agustín de Iturbide, van segellar una aliança amb els insurgents mexicans, fet que va determinar la fi de la Guerra d'Independència de Mèxic, amb la victòria dels independentistes. El territori de Texas quedà emmarcat en la província de Coahuila i Texas, amb capital a Saltillo, molts kilòmetres al sud de l'antiga capital texana San Antonio Béjar.
Al desembre de 1821, els colons d'Austin van arribar per terra i mar a San Felipe. Per desgràcia d'Austin, el nou govern mexicà no va reconèixer l'acord signat amb els espanyols. Austin va viatjar a Ciutat de Mèxic per negociar amb la nova administració, i, després d'una tasca de tres anys, la concessió espanyola va ser acceptada gradualment pel poder mexicà. Al llarg d'aquest període, Austin va aprendre a parlar castellà i es va fer molt amic de l'insurgent mexicà José Antonio Navarro, amb qui, en els anys següents, va treballar per portar més colons a Texas. Segons els termes de l'acord, tots els colons havien de convertir-se al catolicisme, mostrar «solvència moral», obtenir la nacionalitat mexicana i canviar els seus noms anglesos pel seu equivalent en castellà. Cadascun dels colons seria dotat amb prop de 4.000 acres (uns 16 km²) de terreny. Els colons saxons s'autodenominaven texians, i els llatins, tejanos. La colònia va prosperar, i cap al 1829 tenia una població de 18.000 persones. El mateix Navarro es va convertir en propietari de més de 25.000 acres (101 km²) de terra el 1830.
Primers anys del Mèxic independent miniatura|Províncies del Primer Imperi Mexicà.
El 1822, Agustín de Iturbide va ser proclamat pel Congrés Emperador de Mèxic i un any més tard, va aprovar finalment la concessió a Austin per colonitzar Texas. Segons les directrius del Pla d'Iguala, l'esclavitud va quedar formalment abolida al territori mexicà, però això no va impedir que romangués una pràctica generalitzada al país. El règim imperial d'Iturbide era molt inestable, i el 1823, va ser interromput per la rebel·lió del Pla de Casa Mata, encapçalada per Guadalupe Victoria i Antonio López de Santa Anna. El pla preveia la destitució de l'emperador i l'establiment d'una república. Iturbide va abdicar i va optar per l'exili. Un any més tard va ser afusellat, en ser capturat mentre intentava tornar a Mèxic. A causa dels canvis en el govern mexicà, Austin va haver de reiniciar les negociacions amb la República per mantenir vigent l'acord.
Mèxic va esdevenir una república federal sota la Constitució de 1824. Les colònies texanes formaven part de l'estat de Coahuila i Texas. Els límits del territori texà eren considerablement diferents dels actuals. La frontera sud estava definida pel riu Nueces, prop de la ciutat de Corpus Christi. Al sud d'aquesta frontera quedava l'actual estat de Tamaulipas. El límit occidental de la província se situava a uns 320 km de San Antonio Béjar, on començava l'Estat de Chihuahua. Una franja d'uns tres cents quilòmetres d'ample connectava el territori de Coahuila amb Texas.
Austin havia adquirit tres noves concessions de la República, per establir nou-cents famílies més el 1825, 1827 i 1828 sota la nova figura del sistema d'immigració d'empresaris. Com a tal, Austin tenia el dret de portar a Texas nous colons i governar sobre ells un cop s'haguessin establert. Altres persones es van fer empresaris, com Lorenzo de Zavala, Haden Edwards, i el filibuster Ben Milam. Dels 24 empresaris autoritzats a portar colons, només un va conduir gent d'altres indrets de Mèxic, mentre que la majoria els portaren dels Estats Units. A més de la colonització legal, molts immigrants il·legals van arribar des dels Estats Units i es van barrejar amb els colons.
Els Tejanos mexicans foren aviat àmpliament superats en nombre per gent nascuda als Estats Units. Per tractar de solucionar la situació, el president Anastasio Bustamante promulgà diverses mesures el 6 d'abril de 1830, com la prohibició de nous immigrants estatunidencs a Texas, malgrat permetre'n a altres llocs del país, derogació de diverses exempcions fiscals i increment d'aranzels per mercaderies importades dels Estats Units. Les mesures no tingueren l'efecte esperat i els texans ignoraren les noves lleis. Austin va intentar negociar els termes de la legislació amb el govern mexicà, però al mateix temps va prendre previsions militars per tal d'exercir coacció.
Al voltant de 1834 s'estima que a Coahuila i Texas hi vivien uns 30.000 anglosaxons, 7.800 tejanos i 5.000 esclaus.
Ofertes pel territori El 1827, el President dels Estats Units John Quincy Adams va oferir a Mèxic un milió de dòlars per la venda de Texas, oferta que va ser rebutjada per la república. Dos anys després, Andrew Jackson va intentar-ho novament i va elevar l'oferta a cinc milions de dòlars, que novament va ser rebutjada. En la mateixa època, Espanya intentava reconquerir la seva antiga colònia. Les tropes republicanes, al comandament de Santa Anna, ràpidament van vèncer l'expedició espanyola a Tampico, fet que en va fer un heroi nacional.
Conflictes amb els colons Rebel·lió de Fredonia Cap al 1826, l'empresari Haden Edwards es veié involucrat en fortes disputes territorials amb diversos colons que finalment li provocaren greus pèrdues econòmiques. Això el va portar a instigar una insurrecció menor a Nacogdoches. Aquí va proclamar la independència de la regió, que va anomenar República de Fredonia. Austin, al capdavant de la milícia texana, i el regiment mexicà de Mateo Ahumada, va marxar cap Nacogdoches. Edwards i els seus seguidors es van rendir als seus oponents, sense haver disparat ni una sola bala.
Disputes administratives i abolicionistes amb el govern En aquells temps existia un gran descontentament dels texans cap al govern de la República. Per exemple, estaven descontents amb el fet que molts soldats destacats a la província fossin criminals convictes que havien preferit l'exèrcit a la presó. També estaven en desacord amb la localització de la capital de Coahuila, que es traslladava de Saltillo a Monclova, localitats molt al sud, a uns vuit cents quilòmetres al sud de la frontera texana. Ambicionaven doncs separar els estats de Texas i Coahuila, sense pretendre, de moment independitzar-se de Mèxic. Generalment els texans suposaven que tenir una capital propera podria ajudar-los a controlar la corrupció del sistema polític, i facilitaria els assumptes del govern tot i que probablement la causa per la qual alguns volien constituir-se en estat federat era per la possibilitat d'especular més directament amb les terres sense dependre de les autoritats de Coahuila.
Una causa addicional per la independència va ser el fet que la Constitució de 1824 i la seva successora les Set Lleis prohibien expressament l'esclavitud. En canvi els colons encobrien les seves pràctiques esclavistes mitjançant contractes a perpetuïtat que feien signar als esclaus negres als Estats Units. Una de les mesures que mostren les intencions del govern mexicà en contra de l'esclavitud va ser empresa pel Ministre de Relacions Exteriors, Lucas Alamán y Escalada, que va prohibir i evitar l'extradició d'esclaus pròfugs, també el fet de prohibir i declarar la invalidesa d'aquests contractes. El 1830, el president Anastasio Bustamante ordenà als texans complir amb la legislació federal contra l'esclavitud o afrontar una intervenció militar. Anys més tard, en la Constitució de la República de Texas, es legalitzaria obertament l'esclavitud i es negaria el dret al vot als afroamericans i els seus descendents, també establia que cap esclau ni els seus descendents podrien ser "lliberts" per part dels seus amos sense prèvia autorització del Congrés Texà, també se'ls negaven drets als pobles amerindis.
Canvi de govern miniatura|Antonio López de Santa Anna, president de Mèxic durant els primers anys de la revolució. Al final dels anys 1820 i principi dels 1830, la política mexicana estava dividida en dues faccions coneguts els uns com a conservadors, i els altres com a liberals. Els primers, identificats amb els vells imperialistes, volien un govern centralitzat, mentre que els segons defensaven la república federal. A les eleccions de 1833, Antonio López de Santa Anna va presentar-se a president en representació del bàndol liberal i va guanyar.