El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs. Queden 117 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1229, Salou, Tarragonès: sota les ordres del rei Jaume I, en surt l'estol que conquerirà Mallorca. 1319, Balaguer, la Noguera: Pere el Cerimoniós, sobirà de la Corona d'Aragó. 1909, Paterna, l'Horta de València: Gaspar Brunet i Joan Olivert aconsegueixen de fer envolar el primer avió als Països Catalans. 1909, Barcelona: inaugurat el Congrés Mundial d'Esperanto. 1924: es prohibeix La Santa Espina, sardana inclosa en l'obra homònima d'Àngel Guimerà i Enric Morera, que ha esdevingut un himne patriòtic. 1976, Barcelona: Joaquim Mª Puyal fa la primera emissió radiofònica d'un partit de futbol en català des de la República. 2005, Calvià, Mallorca: IB3 Televisió comença les seves emissions regulars.
Resta del món 1567: el governador Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, crea el Tribunal dels Tumults als Països Baixos espanyols i instaura un règim de terror que van conduir a l'assassinat de més de mil oponents 1666: acaba el Gran incendi de Londres Un gran foc crema a Londres durant tres dies. 10.000 edificis, àdhuc la Catedral de Saint Paul, es van destruir, però només es coneix que morissen 16 persones. 1781, Yorktown, Virgínia, EUA: L'armada francesa guanya la Batalla naval de Chesapeake, durant la campanya de Yorktown, a la Guerra d'Independència dels Estats Units. 1800, Malta: els britànics ocupen l'illa. 1877, Guerres Índies: Cavall Boig, cap dels Oglala Sioux, és mort amb una baioneta per un soldat dels Estats Units després d'oposar resistència a l'empresonament a la casa del sentinella a Fort Robinson, Nebraska). 1857: Charles Darwin escriu un esbós detallat de les seves idees sobre la selecció natural al botànic Asa Gray. 1905, Portsmouth, Nou Hampshire, Estats Units: l'Imperi japonès i l'Imperi Rus signen el Tractat de Portsmouth que posa fi a la Guerra Russo-Japonesa, 1904-1905). 1939: els Estats Units declaren la seva neutralitat en la Segona Guerra Mundial. 1957: oficials de la Marina cubana, simpatitzants del Moviment 26 de Juliol, es revolten contra la dictadura de Fulgencio Batista. 1972: Múnic, RFA: el grup terrorista palestí Setembre Negre assassina 11 atletes de la delegació d'Israel que participaven en els Jocs Olímpics de Múnic (Alemanya), acció coneguda com la Massacre de Múnic. 1977, Merritt Island, Florida, Estats Units: llançament de la sonda espacial Voyager 1. 1987, Amsterdam, Països Baixos: inauguració de l'Homomonument dedicat als gais i lesbianes. 2001, EUA: es publica el primer número d'Alias que presenta el personatge de Jessica Jones, creada per Brian Michael Bendis i Michael Gaydos. 2021, Guinea: militars derroquen el govern i es fan amb el control de tot el país.
Naixements Països Catalans 1834 - Barcelona: Salvador Casañas i Pagès, cardenal i bisbe d'Urgell i de Barcelona, senador i fundador de les Germanes del Sant Àngel Custodi. 1892 - Santa Coloma de Gramenet: Carme Cortès i Lladó, pintora impressionista catalana. 1894 - Cervera, Segarra: Joan Comorera i Soler, polític català, primer secretari general del PSUC. 1896 - les Borges Blanques: Maria Lois i López, professora i bibliotecària catalana. 1908 - Berlín, Alemanya: Joaquim Nin-Culmell, compositor nacionalitzat estatunidenc amb orígens catalans, germà d'Anaïs Nin. 1930 - Barcelona: Joaquim Molas i Batllori, escriptor, historiador i professor universitari català. 1931 - Valladolidː Rosina Lajo Pérez, professora i política catalana, diputada constituent. 1935 - la Seu d'Urgellː Dolors Majoral i Moliné, política catalana de l'Alt Urgell, primera presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell. 1936 - Castelló d'Empúries, Alt Empordà: Modest Prats i Domingo,sacerdot, filòleg i teòleg català. 1959 - Ciutadella: Joana Barceló Martí, llicenciada en geografia i història i política menorquina.Currículum al web del Parlament 1969 - Mataró: Sílvia Parera i Carrau, nedadora olímpica als Jocs Olímpics de Seül 88, Barcelona'92 i Atlanta'96. 1970 - Barcelona: Marta Bosch Jiménez, atleta especialitzada en curses de mig fons, campiona de Catalunya i d'Espanya. 1990 - Palma: Ángela Fernández, més coneguda com a Angy, és una cantant i actriu mallorquina.
Resta del món 1568, Stilo, Calàbria: Tommaso Campanella, poeta i filòsof calabrès. 1638, Saint-Germain-en-Laye, Regne de França: Lluís XIV, el Rei Sol. 1764, Berlín: Henriette Herz, amfitriona d'un saló literari, primera salonnière jueva de Berlín 1774, Greifswald, Regne de Suècia: Caspar David Friedrich, destacat paisatgista del moviment romàntic 1847, Kearney, Missouri, EUA: Jesse James, guerriller i més tard bandoler sudista 1867, Nou Hampshire: Amy Beach, pianista i compositora estatunidenca 1879, Amsterdam: Jacoba Surie, aquarel·lista, artista gràfic, dibuixant, litògrafa i pintora neerlandesa 1900, Rancher, Montanaː Grace Eldering, científica estatunidenca, creadora d'una vacuna per a la tos ferina (m. 1988). 1912, Los Angeles, Califòrnia, EUA: John Cage, compositor estatunidenc 1913, Palermː Topazia Alliata, pintora, galerista i escriptora italiana (m. 2015). 1925, Madrid, Espanya: Manuel Sacristán Luzón, escriptor i pensador marxista espanyol (m. 1985). 1934, Maina, óblast d'Uliànovsk, RSS de Rússia: Yuri Afanassiev, polític soviètic. 1937, Yakima, Washington, EUA: Robert Lucas, economista, Premi Nobel d'Economia de 1995. 1939, Queanbeyan, Nova Gal·les del Sud, Austràlia: George Lazenby, actor australià. 1940, Chicago, Illinois, Estats Units: Raquel Welch, actriu estatunidenca (m. 2023). 1942, Múnic, Alemanya: Werner Herzog, director de cinema, documentalista, actor i productor de cinema alemany. 1946, Stone Town, Zanzíbar: Freddie Mercury, cantant britànic, component de Queen 1950, Carna, Galway: Máire Geoghegan-Quinn, política irlandesa, Comissaria Europea entre 2010 i 2014. 1951, Coraopolis, Pennsilvània, Estats Units: Michael Keaton, és un actor estatunidenc. 1956, Clervaux: Marianne Majerus, fotògrafa luxemburguesa, especialista en fotografia de jardins. 1960, Somero, Finlàndia: Karita Mattila, soprano finlandesa, una de les més grans exponents del cant líric de la seva generació.
Necrològiques Països Catalans 1917 - Cabrera de Mar: Josep Domènech i Estapà, arquitecte català. 1936 - Manacor: Teresa Bellera Cemel, miliciana del batalló femení del PSUC, assassinada a Manacor el 1936. 1954 - Barcelona: Isabel Llorach, figura destacada de la burgesia, dinamitzadora de la vida cultural barcelonina. 2018 - Gallifa: Josep Dalmau i Olivé, sacerdot, escriptor, teòleg i activista català. 2021 - Elna, Rossellóː Renada Laura Portet, escriptora.
Resta del món 1548, castell de Sudeley, Gloucestershire, Anglaterra: Caterina Parr, reina d'Anglaterra. 1803, Tàrent, la Pulla: Pierre Choderlos de Laclos, escriptor i oficial militar francès, autor de Les amistats perilloses 1808: Louis-Pierre Anquetil, historiador francès. 1841, Parma, Itàlia: Margherita Dall'Aglio, tipògrafa i empresària, dona de G. Bodoni, publicà el Manuale tipografico. 1960, Maizières-lès-Metz: Marjory Warren, metgessa considerada la mare de la medicina geriàtrica moderna 1964, Moscou: Elizabeth Gurley Flynn, periodista, escriptora, sindicalista, activista i comunista nord-americana 1975 - Dominick Elwes, pintor de retrats anglès (n. 1931). Alexandria, Virgíniaː Alice Evans, microbiòloga, impulsora de la pasteurització de la llet (n. 1881). 1997: Calcuta, Índia: Mare Teresa de Calcuta, monja albanesa. Antíbol, França: Sir Georg Solti, director d'orquestra hongarès nacionalitzat britànic 2010, Riccione, Itàlia: Shoya Tomizawa, motociclista japonès. 2017, Tucson, Estats Units: Nicolaas Bloembergen, físic neerlandès, Premi Nobel de Física l'any 1981 2023, Madrid: María Teresa Campos''', periodista andalusa
Festes i commemoracions Festa major de Torredembarra. Santoral: santa Madruina, llegendària abadessa de Sant Pere de les Puel·les; santa Teresa de Calcuta, verge i fundadora de les Missioneres de la Caritat; beata Maria Maddalena Starace, fundadora de les Filles de Maria; venerable Rosvita de Gandersheim, monja.
Referències
05