Loccità antic (occità: occitan ancian), també dit romanç o provençal antic, va ser la primera forma de les llengües occitanoromàniques; és atestat en escrits que daten del al XIV.Rebecca Posner, The Romance Languages, Cambridge University Press, 1996, Frank M. Chambers, An Introduction to Old Provençal Versification. Diane, 1985 L'antic occità generalment inclou l'occità dels inicis i l'occità antic. L'occità dels segles posteriors també de vegades s'inclou en l'occità antic, o bé en l'occità mitjà."El període de naixement de l'occitan se sol situar generalment de l'any 800 al 1000, l'occità antic del 1000 al 1350, i l'occità mitjà del 1350 al 1550" in William W. Kibler, Medieval France: An Encyclopedia, Routledge, 1995, Com que el terme occitanus aparegué al voltant de l'any 1300,Smith and Bergin, Old Provençal Primer, p. 2 l'occità antic també és dit "romanç" (occità antic: romans) o "provençal" (occità antic: proensals) en texts medievals.
Història Entre els testimoniatges més antics de l'occità, hi ha Tomida femina, la Boecis, i la Cançó de Santa Fe. El català escrit va divergir de l'occità antic entre els segles XI i XIV.Riquer, Martí de, Història de la Literatura Catalana, vol. 1. Barcelona: Edicions Ariel, 1964 Els texts primers del "dialecte català" (en el sistema lingüístic occitanocatalà) són les Homilies d'Organyà i els Greuges de Guitard Isarn. L'occità antic, llengua dels trobadors, va ser la primera llengua romànica amb un corpus literari i una enorme influència en el desenvolupament de la poesia lírica en altres idiomes europeus. El punt volat era una de les marques distintives de la llengua, i sobreviu avui en català i gascó.
Fonologia L'occità antic va canviar i evolucionar bastant durant la seua història; ara bé, el sistema de sons se'n pot resumir d'aquesta manera:The charts are based on phonologies given in Paden, William D., An Introduction to Old Occitan, New York 1998
Consonants + Consonants de l'occità antic Bilabial Labio-dental Dental/alveolar Postalveolar/palatal Velar Nasal Plosiva Fricativa Africada Lateral Trill Vibrant
Notes: <ch> es creu que representava l'africada ; però, com que la grafia sovint alternava amb <c>, podria haver representat també [k]. La <g> final pot de vegades representar , com en gaug "goig" (també escrit gauch). La <z> intervocàlica podia representar tant com . La <j> podia representar tant com .
Vocals Monoftongs + Vocals de l'occità antic Anteriors Posteriors Tancades Mig tancades () Mig obertes Obertes
Notes: aparentment es va tancar en entre el i XII; tanmateix, la grafia no en canvià, així: flor .Paden, William D. An Introduction to Old Occitan. Modern Language Association of America. 1998, p. 101 Les vocals mitjanes i apareixen com a al·lòfons de i respectivament en certes circumstàncies en síl·labes accentuades. [no, són veritables fonemes : pel /pel/ pèl ~ pèl (grafia moderna) /pɛl/ pell]
Diftongs i triftongs + Diftongs i triftongs de l'occità antic IPA Exemple Significació decreixent paire pare autre altre conoiser conèixer dous dolç pois puix mou mou vei veig beure beure seis sis breu breu cuid crec estiu estiu creixent miels millor cuelh cull, acull cuolh cull, acull l'accent dels triftongs lieis seva ieu jo nuoit nit pueis puix uou ou bueu bou
Extractes De Bertran de Born Ab joi mou lo vers e·l comens (ca. 1200, traducció anglesa de James H. Donalson):
Referències
Bibliografia Nathaniel B. Smith, Thomas Goddard Bergin, An Old Provençal primer, Garland, 1984, . Povl Skårup, Morphologie élémentaire de l'ancien occitan, Museum Tusculanum Press, 1997, .
Enllaços externs Un lloc de presentació de l'occità antic.
Categoria:Lingüística occitana Categoria:Història d'Occitània