Simon William «Bill» English (Dipton, Southland; 1961) és un polític neozelandès, va ser primer ministre de Nova Zelanda des del 2016 fins al 2020. Anteriorment fou diputat de la Cambra de Representants de Nova Zelanda des de les eleccions de 1990, representant la circumscripció electoral de Clutha-Southland des de les eleccions de 1996 i Viceprimer Ministre, Líder Segon del Partit Nacional i Ministeri de Finances. Entre el 2001 i 2003 va ser el Líder de l'Oposició i Líder del Partit Nacional. «Hon Bill English – Member for Clutha-Southland, National Party ». Parlament de Nova Zelanda. [Consulta: 17/06/2013.]
Biografia Inicis English va néixer el 1961 a Dipton, una petita vila de Southland. Va anar al Col·legi de Sant Patrici de Silverstream (St. Patrick's College, Silverstream) a Wellington, on seria el líder de l'alumnat. Va cursar els estudis terciaris a la Universitat d'Otago amb un grau de comerç i amb un grau de literatura anglesa de la Universitat de Victòria de Wellington. Després de completar els seus estudis va anar a treballar a Dipton com a pagès. El 1987 se'n retornà a Wellington per a treballar com a analista polític en la Tresoreria de Nova Zelanda, retornant-se cap a Dipton dos anys després.
Diputat English va esdevenir membre del Partit Nacional el 1980. En les eleccions de 1990 fou nominat candidat del partit a la circumscripció electoral de Wallace. English hi guanyà i seria el diputat per la circumscripció fins a les eleccions de 1996, en les quals Wallace fou abolit i reemplaçat per Clutha-Southland. Ha estat el diputat per Clutha-Southland des d'aleshores. English rebutja l'eutanàsia, l'avortament, el matrimoni homosexual i la legalització de la marihuana.
Fou el Ministre de Salut entre el desembre de 1996 i el gener de 1999, i el Ministre de Finança i Rèdit entre el gener i el juny de 1999. Entre el juny i el desembre de 1999 fou el Tresorer de Nova Zelanda.
Líder de l'Oposició L'octubre de 2001 els diputats del partit estaven dissatisfets amb la líder Jenny Shipley, i English va ser elegit el nou líder per la majoria de diputats del partit. English la reemplaçà com a líder del Partit Nacional i Líder de l'Oposició.
Però English no va poder millorar els pèssims resultats del partit. En les eleccions de 2002 el partit va sofrir el pitjor resultat en la seva història, rebent tan sols un 20,93% del vot. El partit i el públic estaven dividits si la culpa d'això era d'English o si era la culpa del partit. La majoria confiaven en què English podia millorar els resultats del partit.
Cap a la fi de 2003, tot i això, el Partit Nacional encara tenia baixos resultats en enquestes d'opinió. El partit va incrementar la seva popularitat en l'any després de l'elecció escassament, però l'octubre d'aquest any els seus resultats varen baixar de nou. Don Brash, exgovernador del Banc Central de Nova Zelanda, va reemplaçar a English com a líder el 28 d'octubre. «Don Brash is the new leader of the National Party». The New Zealand Herald. [Publicació: 28/10/2003.] [Consulta: 17/06/2013.]
Líder Segon Quan dimití Brash el novembre de 2006 English fou nomenat Líder Segon del Partit Nacional, succeint a Gerry Brownlee. Des d'aleshores ha estat Líder Segon del partit. Tait, Maggie: «English back from the cold». The New Zealand Herald. [Publicació: 27/11/2006.] [Consulta: 17/06/2013.]
Viceprimer Ministre En guanyar el Partit Nacional les eleccions de 2008 el nou Primer Ministre John Key el nomenà Viceprimer Ministre i Ministre de Finances el 19 de novembre de 2008. English fou el primer i únic Ministre d'Infrastructura entre el 2008 i 2011. «Appointment of Ministers». Departament d'Afers Interns. [Publicació: 21/11/2008.] [Consulta: 17/06/2013.] «Resignation of Ministers». Departament d'Afers Interns. [Publicació: 15/12/2011.] [Consulta: 17/06/2013.] Va guiar l'economia a través de la crisi financera global i els Terratrèmol de Christchurch del febrer de 2011, aconseguint superàvits pressupostaris i creixement durant vuit exercicis consecutius.
En dimitir el Ministre d'Empreses Petites i Ministre de Reforma Regulatòria John Banks el 16 d'octubre de 2013 a causa d'al·legat frau, «New Zealand minister to face electoral fraud charges, resigns portfolios ». Reuters. [Publicació: 16/10/2013.] [Consulta: 15/11/2013.] English fou nomenat pel Primer Ministre John Key com a nou Ministre de Reforma Regulatòria. «Appointment of Ministers». New Zealand Gazette. [Publicació: 24/10/2013.] [Consulta: 15/11/2013.]
Primer ministre Va assumir el càrrec de Primer ministre de Nova Zelanda el 12 de desembre de 2016, després de la dimissió de John Key.
El mandat d'English com a Primer Ministre va ser breu i de transició, sense grans canvis radicals, sinó més aviat manteniment de la línia econòmica conservadora i prudent que ell mateix havia dissenyat com a Ministre de Finances, havent d'afrontar les conseqüències del terratrèmol de Kaikōura de 2016, prioritzant la reconstrucció i els costos associats per sobre d'altres mesures fiscals com reduccions d'impostos.
Després de no poder formar govern tot i la victòria a les eleccions generals neozelandeses de 2017, el febrer de 2018, English va dimitir com a líder del Partit Nacional obrint el camí a una cursa de lideratge i el 27 de febrer de 2018 Simon Bridges va ser elegit líder del partit, convertint-se també en líder de l'oposició, sent la primera persona amb ascendència maori a exercir com a líder del Partit Nacional.
Vida personal Va casar-se amb una metgessa de capçalera, Mary, i ara tenen sis fills. Practica el catolicisme romà, «Church has vital place in our secular society». Challenge Weekly — Internet Archive. [Publicació: 13/10/2008.] [Consulta: 17/06/2013.] però és de l'opinió que les seves creences religioses no s'haurien d'interrelacionar amb la seva política. James, Colin: «Bill English conservative: a 2000s update ». The New Zealand Herald. [Publicació: 02/12/2006.] [Consulta: 17/06/2013.]
Referències
Enllaços externs
Pàgina web oficial de Bill English Informació sobre Bill English a la pàgina web del Parlament de Nova Zelanda Informació sobre Bill English a la pàgina web del Partit Nacional
Vegeu també Partit Nacional de Nova Zelanda
Categoria:Diputats del Partit Nacional de Nova Zelanda Categoria:Alumnes de la Universitat Victòria de Wellington Categoria:Alumnes de la Universitat d'Otago Categoria:Primers ministres de Nova Zelanda Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX