miniatura|Les Gaeltachtaí Lirlandès de Munster (en gaèlic irlandès Ghaeilge na Mumhan) és un dialecte del gaèlic irlandès parlat a la província de Munster. Les regions Gaeltacht de Munster es troben a la Península de Dingle (Gaeltacht Corca Dhuibhne a l'oest de Kerry), a la península d'Iveragh (Uíbh Ráthach) al sud de Kerry, a l'illa Oileán Chléire davant la costa de l'oest de Cork, a l'oest de Múscraí, Cúil Aodha, Béal Átha an Ghaorthaidh, Baile Bhuirne, Cill na Martra, i Renaree del centre de Cork i a An Rinn i An tSean Phobail a l'oest de Waterford. El nord i l'oest de la Corca Dhuibhne són avui l'únic lloc a la província de Munster on l'irlandès ha sobreviscut com a llenguatge parlat de la majoria de la comunitat, encara que l'idioma es parla diàriament per una minoria en altres Gaeltacht oficials de la província. Històricament, l'irlandès s'ha parlat a tota la província de Münster i l'irlandès de Munster irlandès va tenir alguna influència a parts limítrofes de Connacht i Leinster com Kilkenny, Wexford i al sud Galway i les Illes Aran.
El dialecte de Munster ha tingut un paper important en el renaixement gaèlic de començaments del . El destacat autor Peadar Ua Laoghaire escriví en dialecte de Munster la seva novel·la Séadna per mostrar al jovent el que ell veia com a bon irlandès. En l'original irlandès:
Peig Sayers era analfabeta, però la seva autobiografia Peig fou escrita en dialecte de Munster i aviat esdevingué un text clau. Altres escrits destacats en dialecte de Munster són les autobiografies Fiche Blian ag Fás de Muiris Ó Súilleabháin i An tOileánach de Tomás Ó Criomhthain.
Lèxic L'irlandès de Munster difereix del de l'Ulster i del de Connacht en alguns aspectes. Algunes paraules i frases usades en irlandès de Munster no s'utilitzen en els altres dialectes, com ara: (Corca Dhuibhne, West Muskerry, Waterford) o (Clear Island, West Carberry) "en tot cas" (other dialects (Connacht) i (Ulster) "sota" (standard ) "llengua irlandesa" (Cork i Kerry), (Waterford) (standard ) "que...no; no fer" (standard ) "també" (Connacht , Ulster ) o "aquí" i o "allí" en comptes del standard i , respectivament. En tots dos pronoms demostratius i adjectius els parlants d'irlandès de Munster diferencien entre "això" i "allò" després d'una consonant palatalised o la vocal anterior en una posició final "aquest camí", "aquesta vaca", "aquest carro", "aquesta tanca" l'ús de en comptes de a l'exrrem occidental de Corca Dhuibhne i a Rinn. la preposició "cap a", comú en irlandès de Connacht i irlandès de l'Ulster on s'ha desenvolupat com una formació de preposició de tercera persona del singular chuige "cap a ell" no s'ha usat a Munster. La forma chun (de l'irlandès clàssic do chum), també es troba a l'oest i al nord, i és usada preferentment. L'irlandès de Munster fa servir una gamma més completa dels verbs "veure", mentre que el seu ús a Connacht i Ulster és restringit: "mirant", "observant", "observant curosament", "veure", glinniúint "mirar, observar", sealladh "mirar", etc. la històrica forma dativa "casa", com en scots i Manx, ara és usat com a forma nominativa (Standard ) Munster conserva la forma històrica del pronom personal "nostre" que ha estat substituït amb (r en parts de l'Ulster) en la major part de Connacht i Ulster. Corca Dhuibhne i An Rinn usen la forma independent (inicialment ) "Jo veig" així com la forma dependnet ficim / feicim (inicialment ), mentre Múscraí i l'illa Clear usa les formes chím (independent) i ficim. Les formes adverbials a Corca Dhuibhne i "en absolut" a An Rinn és usat a vegades afegit a o L'adjectiu és usat adverbialment a frases com "força petit", "més petit", "molt gran". Connacht fa servir i Ulster , , puinn i tada a Munster Occidental, a An Rinn, "No vaig dir absolutament res", "No hi he guanyat res" Les interjeccions "En efecte!", "La meva paraula!", "Déu meu!" a Munster Occidental i a An Rinn (ambaiste = dom bhaisteadh "pel meu bateig", am basa = dom basaibh "per les meves mans", ambaic = dom baic "pel meu cas"; amaite = dom aite "la meva estranyesa") "sobtat" en comptes de en els altres dialectes "patata", a Connacht i a Ulster "adequada", a Connacht i a Ulster a Connacht i a Donegal. Munster diferencia entre "a qualsevol lloc", "de qualsevol manera" i "particularment", "especialment" "sopa", a Connacht i a Ulster és "diferència" a Munster, i un préstec llatí: "allí no hi ha diferència entre ells"; la paraula gaèlica deifir "pressa" es manté en els altres dialectes. o "pressa" mentre que els altres dialectes usen és usat en comptes de la forma estàndard a Dún Chaoin en paraules com , , , etc. en comptes de la forma estàndard , , , etc.
Fonologia L'inventari fonètic de l'irlandès de Munster (basat en l'accent de Múscraí a Cork occidental) és com es mostra en la següent carta (basada en ; vegeu Alfabet Fonètic Internacional per a una explicació dels símbols). Els símbols qua apareixen en la primera meitat de cada fila són velaritzades (tradicionalment anomenades consonants "llargues") mentre que les que estan a la meitat inferior són palatalitzades ("curtes"). La consonant no és llarga ni curta.
Consonantfonemes Bilabial Coronal Dorsal Glotal Dental Alveolar Alveolo-palatal Palatal Velar Oclusiva Fricativa/Aproximant Nasal Bategant Lateral
Les vocals de l'irlandès de Munster Irish són com es mostra en l'esquema següent. Aquestes posicions són aproximades, ja que les vocals són fortament influenciades per la palatalització i la velarització de les consonants circumdants. center|200px|Esquema vocàlic de l'irlandès de Munster
Endemés, l'irlandès de Munster té els diftongs .
Algunes característiques de l'irlandès de Munster que el distingeixen dels altres dialectes són La fricativa es troba en posició inicial de síl·laba. (Connacht i Ulster tenen aquí.) Per exemple, "mogut" es pronuncia en oposició a . Els diftongs , , i són a Munster, però no en els altres dialectes. Els grups d'obstruent + sonora dins les paraules, + , i oclusiva + fricativa són trencades per una vocal epentètica , excepte que oclusiva + líquida roman en l'aparició d'una síl·laba tònica. Per example, "església" es pronuncia , però "Abril" és (com si es pronunciés Abrán). L'a ortogràfica curta és diftongitzada (més que allargada) després de m final i les sonores tenses de l'irlandès antic es pronuncien nn, ll (ex. cap"). La a final de paraula es transforma en , ex. "genet" . La tensió és atreta per les síl·labes llargues no inicials: "pot", "cartera". En la tensió es trasllada a la segona síl·laba: "pollastre", "benedicció", "coix" (pl.). En algunes varietats, llarga és arrodonida a .
Morfologia Els verbs irlandesos es caracteritzen per tenir en la seva conjugació una barreja de formes analítiques (on la informació sobre la persona és donada per un pronom) i formes sintètiques (on la informació sobre el nombre és donada per la terminació verbal). A Munster les formes sintètiques s'usen més sovint que en la llengua estàndard, on són més comunes les formes analítiques.
Munster Estàndart Significat Present "Jo lloo" "Tu lloes" "Ell lloa" "Nosaltres lloem" "Vosaltres lloeu" "Ells lloen" Passat "Jo lloava" "Tu lloaves" "Ell lloava" "Nosaltres lloavem" "Vosaltres lloàveu" "Ells lloaven" Futur "Jo lloaré" "Tú lloaràs" "Ell lloarà" "Nosaltres lloarem" "Vosaltres lloareu" "Ells lloaran"
Alguns verbs irregulars tenen formes diferents en Munster de l'estàndard (vegeu formes verbals dependents i independents per a la distinció independent / dependent):
Munster independent Munster dependent Standard independent Standard dependent Significat "Veig, no vig" "Veia, no veia" "Faig, no faig" "Vaig fer, no vaig fer" "Anava, no anava" "Obtenia, no obtenia"
En irlandès de Munster els verbs en passat poden tenir la partícula encara que comencin en consonant. En irlandès estàndard la partícula és usada únicament abans de vocals, per exemple en Munster o "ell va trencar" (estàndard només ).
En general les mutacions inicials de l'irlandès de Munster són les mateixes que les de la forma estàndard i en altres dialectes. Tanmateix, alguns parlants de Munster usen com la lenició equivalent de en almenys alguns casos com a "O rei!" , "donar a llum" , "ells no hi aniran" .
Sintaxi Una diferència sintàctica significativa entre Munster i els alters dialectes és que a Munster (excepte a Rinn Ua gCuanach), ("que") s'usa en comptes d' com a partícula indirecta relativa:
"l'home la germana del qual és a l'hospital" (estàndard an fear a bhfuil...)
Una altra diferència es veu a la còpula. s'usa en comptes de .
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
bloc amb recursos per l'estudi de l'irlandès de Cork
Categoria:Gaèlic irlandès