El Campionat d'Europa de bàsquet femení o Eurobasket femení és una competició que enfronta les millors seleccions estatals de bàsquet d'Europa en categoria femenina. És organitzada per la Federació Europea de Bàsquet (FIBA Europa).

La primera edició es realitzà l'any 1938 a Itàlia, tres anys després que el Campionat d'Europa de bàsquet masculí. Fins a l'any 1980 es realitzà tots els anys parells, i a partir d'aquell moment els anys imparells.

La segona edició se celebrà el 1950, proclamant-se campiona d'Europa la selecció soviètica. Durant les següents quatre dècades, la URSS dominà dominà la competició guanyant vint-i-un títols, disset de forma consecutiva entre 1960 i 1991. La selecció búlgara fou l'única selecció que trenca aquest domini, proclamant-se campiona d'Europa el 1958. Per altra banda, destaquen les quinze medalles aconseguides (set d'argent i vuit de bronze) per la selecció txecoslovaca entre 1950 i 1989. Després de la dissolució de la Unió Soviètica el desembre de 1991, la selecció espanyola guanyà el seu primer campionat el 1993 i ha repetit títol el 2013, 2017 i 2019. Altres seleccions que han guanyat la competició són Rússia (2003. 2007. 2011). França (2001, 2009), Sèrbia (2015, 2021), Bèlgica (2023, 2025), entre d'altres.

La jugadora més llorejada del torneig és Uliana Semiónova amb deu medalles d'or entre 1968 i 1985, seguida d'Olga Sukharnova amb nou, també d'or. Laia Palau, amb vuit medalles (tres d'or, una d'argent i quatre de bronze), és la tercera jugadora amb més medalles al Campionat d'Europa i la més llorejada del bàsquet espanyol. Per altra banda, Amaya Valdemoro (2007), Sancho Lyttle (2013), Alba Torrens (2017) i Astou Ndour (2019) són les jugadores del combinat estatal que han rebut el premi MVP i han format part del quintet ideal del Campionat d'Europa.

Historial En negreta = Selecció campiona (prò.) = Pròrroga EdicióAnyFinalMedalla de bronzeSeuCampióSubcampió3r lloc4t lloc I 1938 Itàlia lliguetaLituàniaPolònia lliguetaFrançaItàlia II 1950 Unió Soviètica lliguetaHongriaTxecoslovàquia lliguetaFrançaHongria III 1952 Unió Soviètica lliguetaTxecoslovàquiaHongria lliguetaBulgàriaURSS IV 1954 Unió Soviètica lliguetaTxecoslovàquiaBulgària lliguetaHongriaIugoslàvia V 1956 Unió Soviètica 49–41HongriaTxecoslovàquia 91–60BulgàriaTxecoslovàquia VI 1958 Bulgària lliguetaUnió SovièticaTxecoslovàquia lliguetaIugoslàviaPolònia VII 1960 Unió Soviètica lliguetaBulgàriaTxecoslovàquia lliguetaPolòniaBulgària VIII 1962 Unió Soviètica 63–36TxecoslovàquiaBulgària 48–36RomaniaFrança IX 1964 Unió Soviètica 55–53BulgàriaTxecoslovàquia 68–47RomaniaHongria X 1966 Unió Soviètica 74–66TxecoslovàquiaAlemanya Oriental 65–60RomaniaRomania XI 1968 Unió Soviètica lliguetaIugoslàviaPolònia lliguetaAlemanya OrientalItàlia XII 1970 Unió Soviètica 94–33FrançaÌugoslàvia 77–66BulgàriaPaïsos Baixos XIII 1972 Unió Soviètica lliguetaBulgàriaTxecoslovàquia lliguetaFrançaBulgària XIV 1974 Unió Soviètica lliguetaTxecoslovàquiaItàlia lliguetaHongriaItàlia XV 1976 Unió Soviètica lliguetaTxecoslovàquiaBulgària lliguetaFrançaFrança XVI 1978 Unió Soviètica lliguetaIugoslàviaTxecoslovàquia lliguetaFrançaPolònia XVII 1980 Unió Soviètica 95–49PolòniaIugoslàvia 61–57TxecoslovàquiaIugoslàvia XVIII 1981 Unió Soviètica 85–42PolòniaTxecoslovàquia 76–74IugoslàviaItàlia XIX 1983 Unió Soviètica 91–70BulgàriaHongria 82–79IugoslàviaHongria XX 1985 Unió Soviètica 103–69BulgàriaHongria 103–76TxecoslovàquiaItàlia XXI 1987 Unió Soviètica 83–73IugoslàviaHongria 75–67TxecoslovàquiaEspanya XXII 1989 Unió Soviètica 64–61TxecoslovàquiaBulgària 79–69IugoslàviaBulgària XXIII 1991 Unió Soviètica 97–84IugoslàviaHongria 65–61BulgàriaIsrael XXIV 1993 Espanya 63–53FrançaEslovàquia 68–67ItàliaItàlia XXV 1995 Ucraïna 77–66ItàliaRússia 69–50EslovàquiaRepública Txeca XXVI 1997 Lituània 72–62EslovàquiaAlemanya 86–61HongriaHongria XXVII 1999 Polònia 59–56FrançaRússia 78–49EslovàquiaPolònia XXVIII 2001 França 73–68RússiaEspanya 89–74LituàniaFrança XXIX 2003 Rússia 59–56República TxecaEspanya 87–81PolòniaGrècia XXX 2005 República Txeca 72–70RússiaEspanya 83–65LituàniaTurquia XXXI 2007Rússia 74–68EspanyaBelarús 72–63LetòniaItàlia XXXII 2009 França 57–53RússiaEspanya 63–56BelarúsLetònia XXXIII 2011 Rússia 59–42TurquiaFrança 63–56República TxecaPolònia XXXIV 2013 Espanya 70–69FrançaTurquia 92–71SèrbiaFrançaXXXV2015Sèrbia76–68FrançaEspanya74–58BelarúsHongria, RomaniaXXXVI2017Espanya71–55FrançaBèlgica78–45GrèciaRepública TxecaXXXVII2019Espanya86–66FrançaSèrbia81–55Regne UnitLituània, SèrbiaXXXVIII2021Sèrbia63–54FrançaBèlgica77–69BelarúsFrança, EspanyaXXXIX2023Bèlgica64–58EspanyaFrança82–68HongriaEslovènia, IsraelXL2025Bèlgica67-65EspanyaItàlia69–54FrançaGrècia

Medaller Per selecció nacional En cursiva = Selecció desapareguda Dades actualitzades el febrer de 2024 alt=EuroBasket 1938 Women game between Lithuania and Italy.|miniatura|251x251px|Partit entre la selecció lituana i italiana al Campionat d'Europa de 1938. Itàlia seria la primera campiona de la competició # Selecció nacional 15px Or 15px Argent 15px Bronze Total1 Unió Soviètica2110222 Espanya435 123 Rússia302 54 França282125 Bèlgica20246 Sèrbia201 37 Bulgària13488 Polònia12259 Itàlia112410 Lituània1102 Txèquia110212 Ucraïna100113 Txecoslovàquia0781514 Iugoslàvia042615 Hongria025716 Eslovàquia0112 Turquia011218 Alemanya Oriental0011 Alemanya0011 Belarús0011

Per jugadora alt=Stefania Passaro taglia fuori Uljana Semjonova|miniatura|La jugadora soviètica Uliana Semiónova, defensada per la jugadora italiana Stefania Passaro (núm. 15), aconseguí deu medalles d'or al Campionat d'Europa entre 1968 i 1985 Nota. S'inclouen les jugadores amb set o més medalles Dades actualitzades el febrer de 2024 # Selecció nacional 15px Or 15px Argent 15px Bronze Total1 Uliana Semiónova1000102 Olga Sukharnova900 93 Laia Palau314 84 Maria Stepanova33175 Endéné Miyem151 76 Sandrine Gruda14277 Milena Vecková0347

Premis individuals Premi MVP del Campionat Des de la 28a edició, s'atorga el premi MVP del Campionat a la jugadora més destacada de la competició. Quatre jugadores de l'Estat espanyol han guanyat aquest premi: Amaya Valdemoro (2007), Sancho Lyttle (2013), Alba Torrens (2017) i Astou Ndour (2019).

EdicióAnyJugadoraPosicióXXVIII2001 Catherine Melain BaseXXIX2003 Lucie BlahůškováPivotXXX2005 Maria StepanovaPivotXXXI2007 Amaya ValdemoroAlerXXXII2009 Evanthia MaltsiBaseXXXIII2011 Elena DanilochkinaBaseXXXIV2013 Sancho LyttleAlerXXXV2015 Ana DabovićBaseXXXVI2017 Alba TorrensBaseXXXVII2019 Astou NdourPivotXXXVIII2021 Sonja VasićAlerXXXIX2023 Emma MeessemanPivotXL2025 Emma MeessemanPivot

Quintet ideal En negreta = MVP del Campionat Dades actualitzades el febrer de 2024

EdicióAnyEquip idealXXX2005 Hana Machová Eva Vítečková Amaya Valdemoro Tatiana Shchegoleva Maria StepanovaXXXI2007 Natallia Marchanka Anete Jēkabsone-Žogota Amaya Valdemoro Olga Arteshina Maria StepanovaXXXII2009 Evanthia Maltsi Anete Jēkabsone-Žogota Céline Dumerc Svetlana Abrosimova Sandrine GrudaXXXIII2011 Elena Danilochkina Sandra Mandir Eva Viteckova Maria Stepanova Nevriye YılmazXXXIV2013 Frida Eldebrink Céline Dumerc Alba Torrens Isabelle Yacoubou Sancho LyttleXXXV2015 Ana Dabović Céline Dumerc Alba Torrens Sonja Petrović Sandrine GrudaXXXVI2017 Evanthia Maltsi Cecilia Zandalasini Alba Torrens Endéné Miyem Emma MeessemanXXXVII2019 Marta Xargay Temi Fagbenle Sonja Petrović Astou Ndour Sandrine Gruda XXXVIII2021 Julie Allemand Endéné Miyem Sonja Vasić Emma Meesseman Jonquel JonesXXXIX2023 Julie Allemand Julie Vanloo Alba Torrens Emma Meesseman Sandrine GrudaXL2025 Julie Allemand Cecilia Zandalasini Alba Torrens Emma Meesseman Raquel Carrera

Referències

Enllaços externs

Portal FIBA

Categoria:Competicions de bàsquet femenines