El cargolet americàcargolet americà Rev. 20/01/2022 (Troglodytes aedon) és una espècie d'ocell de la família dels troglodítids (Troglodytidae) pròxim al caragolet eurasiàtic i resident a les dues amèriques.
Morfologia Fan 11 - 13 cm de llargària i 15 d'envergadura, amb un pes de 10 - 12 g. Plomatge variable en funció de la subespècie, amb les parts en general marró grisenc i les inferiors des de marró fins blanc. Cua curta. Llistes negroses a les ales i la cua. Feble cella i anell ocular. Bec llarg i prim amb mandíbula superior negrosa, i inferior pàl·lida. Les potes rosades o grises. Joves més foscs que els adults. El seu cant és audible durant la nidificació i rarament fora d'aquesta etapa. Hi ha marcades variacions geogràfiques en el cant.
Hàbitat i distribució Habiten variats hàbitats, des de boscos, garrigues i praderies fins terres de conreu i ciutats, des del Canadà fins a la Terra del Foc. Les poblacions septentrionals passen l'hivern més cap al sud, arribant fins a Mèxic.
Reproducció Els mascles construeixen, normalment a un arbre o arbust, però també en parets, un niu amb forma de tassa amb petites branquillons, afegint plomes, llana, pels, molsa i altres materials. Allí la femella pon 2-8 ous de color crema amb taques roges, que cova durant 12 - 19 dies. Els joves són alimentats pels dos pares.
Alimentació És un ocell insectívor, que menja aranyes i insectes que recull del terra o les plantes.
Sistemàtica Aquests moixons s'han classificat en tres grups principals i diferents subespècies insulars: Grup septentrional (aedon) que inclouria les poblacions des del Canadà fins al sud dels Estats Units. Un grup amb gola marró (brunneicollis), des del sud dels Estats Units fins a Mèxic central. Grup meridional (musculus), des del sud de Mèxic fins al sud d'Amèrica del Sud. Diverses subespècies endèmiques de medis insulars restringits. En la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 3.3, 2013) es descriuen 33 subespècies. T. a. aedon Vieillot, 1809. Sud-est del Canadà i est dels Estats Units. T. a. albicans Berlepsch et Taczanowski, 1884. Sud-oest de Colòmbia i oest de l'Equador. T. a. atacamensis Hellmayr, 1924. Nord i centre de Xile. T. a. atopus Oberholser, 1904. Al nord de Colòmbia. T. a. audax Tschudi, 1844. Oest de Perú. T. a. bonariae Hellmayr, 1919. Uruguai, nord-est de l'Argentina i zona limítrofa del Brasil. T. a. brunneicollis Sclater, PL, 1858. Centre i sud de Mèxic. T. a. cahooni Brewster, 1888. Des del sud-oest dels Estats Units fins al centre de Mèxic. T. a. carabayae Chapman et Griscom, 1924. Centre i sud de Perú T. a. carychrous Wetmore, 1957. Illa de Coiba, propera a Panamà. T. a. chilensis Lesson, 1830, Sud de Xile i de l'Argentina T. a. clarus Berlepsch et Hartert, 1902. Des de Veneçuela, est de Colòmbia i Guaianes fins al nord-est de Perú i oest del Brasil. T. a. columbae Stone, 1899. Est de Colòmbia i oest de Veneçuela. T. a. effutitus Wetmore, 1958. Península Guajira, entre Colòmbia i Veneçuela. T. a. grenadensis (Lawrence, 1878). Illa de Grenada, a les Petites Antilles. T. a. guadeloupensis (Cory, 1886). Illa de Guadalupe (França), a les Petites Antilles T. a. inquietus Baird, SF, 1864. Des del sud-oest de Costa Rica fins a l'est de Panamà. T. a. intermedius Cabanis, 1861. Des del sud de Mèxic fins al centre de Costa Rica. T. a. martinicensis (Sclater, PL, 1866). Illa Martinica, a les Petites Antilles. Extinta. T. a. mesoleucus (Sclater, PL, 1876). Illa de Saint Lucia, a les Petites Antilles T. a. musculus Naumann, JF, 1823. Des del centre i est de Brasil, nord-est de l'Argentina i est de Paraguai. T. a. musicus (Lawrence, 1878). Illa de Saint Vincent, a les Petites Antilles. T. a. nitidus Nelson, 1903. Mont Zempoaltepec, al sud de Mèxic. T. a. pallidipes Phillips, AR, 1986. Illes de les Perles, properes a Panamà. T. a. parkmanii Audubon, 1839. Des del sud i sud-oest del Canadà, cap al sud fins al nord de Mèxic. T. a. peninsularis Nelson, 1901. Península de Yucatán. T. a. puna Berlepsch et Stolzmann, 1896. Est de Perú i nord-oest de Bolívia T. a. rex Berlepsch et Leverkühn, 1890. Des del centre de Bolívia fins al nord de l'Argentina i oest de Paraguai. T. a. rufescens (Lawrence, 1877). Illa de Dominica, a les Petites Antilles. T. a. striatulus (Lafresnaye, 1845). Oest i centre de Colòmbia i nord-oest de Veneçuela. T. a. tecellatus d'Orbigny et Lafresnaye, 1837. Sud-oest de Perú i nord de Xile. T. a. tobagensis Lawrence, 1888. Illa de Tobago. T. a. beani Ridgway, 1885. Illa Cozumel. Considerat per alguns autors una espècie de ple dret:J del Hoyo, NJ Collar, DA Christie, A Elliott, LDC Fishpool, P Boesman i GM Kirwan.2016. HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volum 2: Passerines. Lynx Edicions and BirdLife International, Barcelona i Cambridge Troglodytes beani - cargolet de Cozumelcargolet de Cozumel Rev. 20/01/2022
Referències
Fitxa del cargolet comú americà a "Aves Argentinas", Asociacion Ornitológica del Plata. Rev. 09/07/2013 Fitxa del cargolet comú americà a la pàgina de "Aves de Chile" Rev. 09/07/2013
americà