Josep Maria Ribas Prous (Barcelona, 14 de desembre de 1940) és un fotògraf creatiu català especialista en la modalitat argèntica (monocroma, blanc i negre).
És fill de Joan Ribas Bertran, delineant, de Mataró, i de Maria Assumpció Prous Tous, dissenyadora, de Reus. Quan tenia 1 any d'edat la seva família va anar a viure a Reus. Va cursar estudis artístics a l'Escola del Treball de Reus, impartits per Modest Gené, estudis que va ampliar a l'Escola d'Art del Centre de Lectura. L'any 1958 va iniciar una sèrie de cursos de fotografia, i col·loquis i tallers sobre l'art fotogràfic, i el 1979 va crear l'arxiu històric de l'Agrupació Fotogràfica de Reus, que va ampliar l'any 1984 amb una subsecció anomenada «recuperació de fotografia antiga local» i va agrupar un fons de més de 20.000 obres, positivades amb sistemes de permanència d'imatge.
Va ser el primer autor de l'estat espanyol en rebre el títol de «Maître» de la Fédération Internationale de l'Art Photographique (MFIAP, 1985) i distingit amb les distincions de la FIAP: Artista -AFIAP- (1976), Excel·lència -EFIAP-(1981), Mestre -MFIAP-(1985) i Excel·lència FIAP per serveis prestats -ESFIAP- (1991). Membre d'honor de diferents societats i salons fotogràfics, citat per artistes del sector com un dels fotògrafs amb més premis nacionals i internacionals. La seva obra està exposada en 62 museus internacionals i col·leccions privades de tot el món.
Dels temes de la seva obra destaca el nu artístic, el conceptualisme i el pictorialisme, el paisatge, el reportatge humà. Definit com un autor d'estil inconfusible, el seu recorregut artístic es basa en una recerca constant de l'estètica, que troba en la simplicitat del tema com a "leit motif", recolzat per un profund coneixement de la tècnica i dels procediments fotogràfics. Reconegut en els inicis de la seva carrera per la seva mestria en el tractament d'imatges mitjançant viratge al sulfur, seleni i or. Ha treballat amb procediments pigmentaris (procés a la goma bicromatada i procés al carbó) i en la investigació i divulgació d'altres procediments històrics o primitius denominats nobles, com la cianotipia, el paper salat, el procediment a l'albúmina, platinotípia o bromoli. En les obres dels darrers anys ha experimentat i investigat amb noves opcions dins de la modalitat de la fotografia estenopeica (pinhole) i el col·lodió (wet plate).
Actualment és President de l'Agrupació Fotogràfica de Reus (AFR), traslladada al CIMIR (Centre de la Imatge de Mas Iglesias de Reus) i Director i fundador (1979) dels Arxius Històrics de l'AFR, i és conegut per la seva tasca de recuperació d'arxius fotogràfics. És també membre del Consell Assessor de Fotografia del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i membre de la Sociedad para la Historia de la Fotografía Española, fundada el 1986 per Miguel Ángel Yáñez Polo. Altres perfils relacionats amb la seva experiència com a fotògraf inclouen: el comissariat d'exposicions, la participació com a jurat en concursos fotogràfics i la tasca com a mestre i educador seguit per generacions futures de fotògrafs.
L'any 2019 va guanyar el Premio Nacional de Fotografía Piedad Isla, atorgat per la Diputació de Palència.
Referències
Categoria:Fotògrafs barcelonins Categoria:Fotògrafs del segle XXI Categoria:Fotògrafs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1940