Isidor Frias Fontanilles (El Vendrell, Baix Penedès, 8 d'abril de 1847 - Reus, Baix Camp, 3 de gener de 1890) va ser un escriptor i catedràtic d'institut català, pare del metge Alexandre Frías Roig
Era fill de Bernat Frias, de Torredembarra, i d'Elionor Fontanilles, de Salomó. De molt petit la seva família es va traslladar a Reus on va aprendre les primeres lletres i on va viure fins a la seva mort. Segons diu Joaquim Santasusagna, els seus primers estudis l'encaminaven a ser pèrit agrònom i mestre, però després es va doctorar en Filosofia i Lletres i es va llicenciar en Dret civil i canònic. El seu afany de saber no es va aturar mai: poc abans de morir volia emprendre la carrera de Medicina. L'any 1875 va ser nomenat catedràtic auxiliar de l'Institut de Reus. El 1876 va guanyar per oposició una càtedra de psicologia i ètica a Conca, però l'any següent va aconseguir la plaça a Reus. A la ciutat del Camp va tenir una vida social activa: era membre de l'Associació Catalanista, regidor a l'Ajuntament i president del Centre de Lectura. Col·laborava a la premsa local, especialment a La Veu del Camp, la Revista del Centre de Lectura i al Diario de Reus. Els seus escrits i poemes van ser premiats a certàmens celebrats a Tortosa, Igualada, Sabadell, Tarragona, Valls i altres indrets. L'any 1877, quan havia obtingut la càtedra a l'Institut de Reus, va obrir al carrer de Llovera la «Imprenta del Magisterio», que també era una llibreria. Hi comercialitzava els llibres de text de l'Institut i actuava com a editor de llibres escolars. Va fer imprimir als seus obradors alguns manuals didàctics escrits per ell mateix. El juliol de 1879 va imprimir El Eco del Centro de Lectura que llavors tenia dificultats amb l'impressor Esteve Pàmies. La Imprenta del Magisterio va seguir activa fins a finals de 1880, quan va tancar. Isidor Frias ja havia deixat la direcció de l'empresa l'any anterior i els tallers d'impressió, portats per uns socis, només es dedicaven al l'edició de llibres de text que venien a la llibreria juntament amb material de papereria. Quan va tancar la «Imprenta del Magisterio», una part del fons, dels estris d'imprimir, i sobretot dels clients, se'ls va emportar Josep Torroja i Tarrats a la seva impremta i llibreria. El 1889 encara va publicar articles a La Lira: semanario recreativo de literatura, música y poesía, un setmanari de vida efímera del qual només en va sortir un número.
Obres La Educación religiosa: ensayo filosófico-moral sobre las ideas fundamentales de la religión cristiana. Reus: Imprenta del Magisterio, 1880 La Existencia del alma: poema filosófico-moral. Tarragona, 1867 Ensayo crítico sobre la ordenada aparición de los distintos géneros poéticos y literarios en general. Tarragona: Imprenta de Puigrubí y Arís, 1876 Retórica y poética, o Literatura preceptiva. Reus: Imprenta y librería de Torroja y Tarrats, 1881 Concepto y caracteres de la enseñanza libre. Sabadell, 1882 Poesias sérias, festivas, humorísticas y satíricas. Reus: Est. Tipo-litográfico de Eduardo Navás, 1889. (en català)
Referències
Bibliografia Eugeni Mata: «Article necrològich dedicat a la memoria del ilustrat profesor y llorejat poeta D. Isidor Frías y Fontanilles» A: Lo Somatent (14 de gener de 1891), pàg. 3
Categoria:Escriptors del Baix Penedès contemporanis en català Categoria:Regidors a l'Ajuntament de Reus Categoria:Morts a Reus Categoria:Polítics vendrellencs Categoria:Artistes vendrellencs Categoria:Escriptors reusencs contemporanis en català Categoria:Escriptors reusencs contemporanis en castellà Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX