Cleo de 5 a 7 (títol original en francès Cléo de 5 à 7)Títol en català a Ésadir.cat és una pel·lícula francoitaliana en blanc i negre de 1962 dirigida per Agnès Varda. Va estar nominada a la Palma d'Or del Festival Internacional de Cinema de Canes,Pel·lícules en competició al Festival de Canes del 1962 i el crític de cinema Roger Ebert li va atorgar quatre estrelles, la seva màxima puntuació.Crítica de la pel·lícula, per Roger Ebert
La història comença a les 5 de la tarda del 22 de juny, amb una jove i frívola cantant, Florence "Cléo" Victoire, que ha d'esperar fins a les 7 per a saber els resultats d'una prova mèdica que confirmarà una possible diagnosi (de càncer). La pel·lícula és coneguda pel seu tractament d'alguns temes existencialistes, incloent-hi discussions sobre la mort, la idea de la desesperació, i el fet de dur una vida significativa. Té un punt de vista feminista i planteja preguntes sobre com són percebudes les dones. Els miralls tenen un paper predominant per a simbolitzar l'autoobsessió.
Argument Cléo (Corinne Marchand) és una cantant pop que volta per París mentre espera els resultats de les seves proves mèdiques. Mentre no arriba l'hora de telefonar al doctor per tal que la informi, es troba amb uns quants amics i desconeguts, tot intentant conviure amb la idea de la seva pròpia mortalitat.
En adonar-se de la indiferència pel seu tràngol dels que li són més propers, es troba qüestionant-se sobre la imatge de nina que la gent té d'ella, i se sent aclaparada per un sentiment de solitud i impotència. Finalment, troba una mica de consol en la companyia d'un desconegut al Parc Montsouris, que resulta ser un soldat a punt de partir a la Guerra d'Algèria i amb qui pot tenir una conversa sincera, ja que comparteixen la por de morir aviat. Aquest l'acompanya a l'Hospital Pitié-Salpêtrière, on a les 6:30 h trobarà el doctor que li donarà els resultats de l'examen.
Repartiment Corinne Marchand: Florence, 'Cléo Victoire' Antoine Bourseiller: Antoine Dominique Davray: Angèle Dorothée Blanck: Dorothée Michel Legrand: Bob, el pianista José Luis de Vilallonga: l'amant Loye Payen: Irma, la tiradora de cartes Renée Duchateau Lucienne Marchand: la conductora de taxi Serge Korber: Plumitif, el lletrista Robert Postec: el doctor Valineau Raymond Cauchetier: Raoul, el projectionista (no surt als crèdits)
També hi fan un cameo Jean-Luc Godard, Anna Karina, Eddie Constantine i Jean-Claude Brialy, com a personatges de la pel·lícula muda que Raoul ensenya a Cléo i Dorothée.
Banda sonora La banda sonora conté quatre cançons escrites par Agnès Varda sobre músiques de Michel Legrand, interpretades per Corinne Marchand:Edició en EP 45 rpm per Philips 432-596 BE. Primera reedició el 1991 en CD Le Mépris, recopilació Hortensia (CD FMC 529), distribució BMG France
Sans toi La Menteuse La Joueuse La Belle P...
Referències
Enllaços externs Cleo de 5 a 7 a The New York Times
Categoria:Pel·lícules dramàtiques de França Categoria:Pel·lícules dramàtiques d'Itàlia Categoria:Pel·lícules d'Itàlia en blanc i negre Categoria:Pel·lícules de França en blanc i negre Categoria:Pel·lícules del 1962 doblades al català Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1962 Categoria:Pel·lícules de França del 1962 Categoria:Pel·lícules en francès Categoria:Pel·lícules ambientades a París Categoria:Pel·lícules en blanc i negre parcialment en color Categoria:Pel·lícules dirigides per Agnès Varda Categoria:Pel·lícules amb música de Michel Legrand