miniatura|Estàtua d'Akhenaton (Museu Egipci del Caire). LAmarna Project és un projecte d'excavació, conservació i promoció de l'antiga ciutat d'Akhetaton (avui Amarna o Tell el-Amarna) fundada cap al 1347 aC pel faraó de la dinastia XVIII Akhenaton (Imperi Nou). Actualment se n'encarrega un equip dirigit per l'egiptòleg Barry Kemp.<ref>Personnel. Llista dels membres de l'equip de B. Kemp, encarregats de lAmarna Project. Pàgina oficial. </ref> Les restes de la ciutat estan situades dins l'actual governació d'Al-Minya, a uns 400 quilòmetres al nord de Luxor i a uns 315 al sud del Caire, a la riba del riu Nil.

Akhetaton

A finals del regnat d'Amenofis III (Amenhotep III), i segurament degut a la influència de la seva mare, Tiy, el príncep Amenofis, futur Amenofis IV, se centra en els cultes solars, especialment al culte a Aton, el disc solar. Un cop convertit en faraó, i cap al cinquè any del seu regnat (1348/1346 aC), Amenofis IV decideix iniciar la construcció d'una nova capital, Akhetaton ("L'horitzó d'Aton"), aproximadament a mig camí entre Memfis i Tebes, a l'Egipte Mitjà. Segons les esteles dels límits, unes esteles esculpides al voltant de la ciutat, el faraó afirma que ha escollit aquell lloc per a construir la nova capital perquè, mentre navegava pel riu, va veure sortir el sol rere les muntanyes en una imatge que li recordava el jeroglífic d'"horitzó" (30px|Akhet 3ḫ.t akhet), aquest fet també definiria el nom de la ciutat "Akhet-Aton", "Horitzó d'Aton".

La construcció de la ciutat durà només uns dos anys. Uns quinze anys després va quedar abandonada, i va ser desmutada i destruïda pels faraons posteriors. En època romana i copta romana d'Orient la ciutat va ser habitada, ja que se n'han trobat restes a diverses zones del jaciment.The Panehsy Church Project, 2006. Actualment la major part de les restes de la capital faraònica estan situades entre les poblacions modernes d'Et-Till (o El-Till) i d'Al-Amarna.

Història de les excavacions miniatura|Arxiu reial d'Amarna on es van trobar les Cartes d'Amarna. Dibuix de Flinders Petrie. Diversos exploradors dels segles  i van passar per Amarna, però no en van saber reconèixer la importància. Les restes es coneixien amb el nom d'''El-Till al-Amarna, d'on deriva el nom popular de Tell el-Amarna, per associació i per error es va començar a anomenar així, tot i que no hi ha cap turó (vegeu: Tell).The Ancient City of Akhetaten at el-Amarna. miniatura|El famós bust de la reina Nefertiti que Borchardt va trobar a Amarna el 1912. Un dels primers a excavar a Amarna va ser Flinders Petrie els anys 1891 i 1892, va treballar principalment a la "Ciutat Central" o "Central City" (vegeu mapa). Entre el 1911 i el 1914 Ludwig Borchardt, amb el suport de la Societat Oriental Alemanya (Deutsche Orient-Gesellschaft), va continuar la feina iniciada per Petrie. Borchardt va treballar a la zona anomenada Ciutat Principal (Main City), on va fer diverses troballes destacades, entre elles, el famós bust de Nefertiti. L'egiptòleg tenia uns quants arquitectes al seu equip que es van encarregar d'aixecar els plànols d'alguns dels edificis, plànols que encara avui s'empren com a referència.On the archaeological work at thesite of Tell el-Amarna, Egypt . Entrevista a Anna Stevens.

Des d'aleshores, a part de la feina feta per la Egypt Exploration Society i en Barry Kemp (vegeu apartat següent), s'han fet algunes excavacions i feines de restauració puntuals a determinades àrees d'Amarna en les últimes dècades, algunes dutes a terme per equips internacionals i d'altres pel Consell Suprem d'Antiguitats. Entre les àrees estudiades hi ha la Tomba d'Akhenaton i la Vall Reial (Royal Wadi), els barris residencials i Kom el-Nana (vegeu mapa). miniatura|Petit Temple d'Aton (al sud del Gran Temple i al nord de la Ciutat Central)

Barry Kemp i la Egypt Exploration Society La Egypt Exploration Society (fundació creada per Amelia Edwards i Reginald Stuart Poole) va començar a explorar a Amarna el 1901, amb una expedició encapçalada per l'egiptòleg britànic Norman de Garis Davies que va durar fins al 1907. Van localitzar les esteles dels límits i les tombes dels nobles, i les van documentar. No va ser fins al 1920 que es van començar les excavacions a la ciutat. Les campanyes de la Egypt Exploration Society van durar fins al 1936, sota la direcció de diversos arqueòlegs: Leonard Woolley (Ur, Mesopotàmia), Francis Newton, Henri Frankfort i John Pendlebury (Cnossos, Creta). Es va excavar a bona part de la ciutat, al poble dels treballadors, als temples i a la tomba reial d'Akhenaton i la seva família. Es van publicar els resultats de les excavacions en tres volums,Pendlebury, J.D.S. The City of Akhenaten III. Londres, Egypt Exploration Society, 1951. però es va excloure la part de la tomba, documentació que va compilar i publicar Geoffrey Martin posteriorment en dos volums (1974 i 1989).G.T. Martin, The Royal Tomb at El-‘Amarna I. The objects Londres, Egypt Exploration Society, 1974.G.T. Martin, The Royal Tomb at El-‘Amarna II. The reliefs, inscriptions, and architecture Londres, Egypt Exploration Society, 1989.

El 1977 l'arqueòleg anglès Barry Kemp, patrocinat també per la Egypt Exploration Society, va iniciar les excavacions a la zona d'Amarna.Tell el-Amarna . Egypt Exploration Society. Els dos primers anys es va dedicar a localitzar els elements principals de la ciutat i els temples basant-se en la documentació de les expedicions anteriors i a fer una valoració de les restes que encara quedaven de l'antiga capital a finals dels anys 70.

L'Amarna Project miniatura|Accés a les tombes meridionals. miniatura|Vista del Palau Nord. miniatura|Vas de ceràmica decorada trobat a Amarna. miniatura|Seient d'una comuna trobat a Amarna. miniatura|Interior d'una de les tombes del Cementiri Nord. miniatura|Museu d'Amarna (en construcció, octubre 2010)

El 1979 en Barry Kemp va iniciar un nou projecte d'excavacions que continua avui dia, aquestes primeres excavacions serien l'origen de l'Amarna Project.

El projecte es finança gràcies a donacions privades, d'institucions i el voluntariat, mitjançant l'Amarna Trust i les beques de l'Institut McDonald de Recerca Arqueològica de Cambridge. Entre les organitzacions que el financen destaquen l'Amarna Research Foundation i la Egypt Exploration Society.Amarna Project. Amarna Trust . The Amarna Research Foundation.

Actualment l'equip és dirigit per en Barry Kemp i la seva ajudant Anna Stevens.Fitxa d'Anna Stevens . Museu Britànic. Les activitats que es duen a terme estan dirigides per diversos especialistes:Personnel. Pàgina oficial de l'Amarna Project (27-10-2013). Exploració i excavacions: Gran Temple d'Aton: Barry Kemp (Institut McDonald de Recerca Arqueològica) Mary Shepperson

Excavacions a les tombes meridionals: Barry Kemp Anna Stevens (Institut McDonald de Recerca Arqueològica)

Exploració de l'àrea desèrtica (Desert Hinterland):Desert Hinterland Survey. Helen Fenwick (Universitat de Hull)

Estudi del Palau Nord: Kate Spence (Universitat de Cambridge)

Exploració dels assentaments i projecte de l'església Panehsy (Panehsy Church Project):Excavation Fund . Egypt Exploration Society. Gillian PykeConservació i reconstrucció Edificis: Surésh Dhargalkar Simon Bradley

Objectes: Julie Dawson (Museu Fitzwilliam, Cambridge) Lucy Skinner (Buffalo State College, Universitat Estatal de Nova York)Història mediambiental Arqueobotànica: Chris Stevens (Wessex Archaeology and Institute of Archaeology, University College de Londres) Alan Clapham (Worcestershire Historic Environment and Archaeology Service)

Paleoentomologia: Paul Buckland Eva Panagiotakopulu (Universitat d'Edimburg)

Anàlisi del carbó: Rainer Gerisch (Universitat Lliure de Berlín)

Residus orgànics: Margaret Serpico (Museu Petrie, University College de Londres)

Arqueozoologia: Tony Legge (Institut McDonald de Recerca Arqueològica)Antropologia físicaJerry Rose (Universitat d'Arkansas) Gretchen Dabbs (Southern Illinois University) Melissa Zabecki (Parkin Archeological State Park)Fonts arqueològiques Pelleteria: Andre Veldmeijer

Metal·lúrgia: Mark Eccleston (La Trobe University)

Vidre i faiança: Paul Nicholson (Universitat de Cardiff)

Ceràmica de l'Imperi Nou: Pamela Rose (Austrian Institute for Archaeology, Cairo) Boris Trivan

Àmfores cananees: Margaret Serpico (Petrie Museum, University College London)

Ceràmica romana: Jane Faiers Gillian Pyke

Vidre romà: Jane Faiers

Murals romans: Gillian Pyke

Troballes menors: Anna Stevens

Estatuària: Kristin Thompson Marsha Hill (Museu Metropolità d'Art de Nova York)

Fragments de pedra decorada de Kom el-Nana: Jacquelyn Williamson (Universitat de California)

Textos de l'Imperi Nou: Marc Gabolde (Universitat Paul Valéry, Montpeller III)FotografiaGwil Owen (Institut McDonald de Recerca Arqueològica)Il·lustracionsAndy Boyce

Activitats Conservació L'Amarna Project s'encarrega de diversos projectes de manteniment i conservació. Els principals aspectes en què es treballa són:

Registre i arxiu, manteniment i restauració de les troballes, des dels objectes ceràmics fins a les restes humanes, passant per mobles, escultures i relleus, accessoris, etc. Exposició i divulgació dels materials i objectes trobats. Recuperació i restauració dels temples i altres edificis principals. Estudi, excavació i conservació de les tombes.

El Museu A finals del 2010 s'estava acabant de construir el Museu d'Amarna (nom oficial en anglès: Amarna Site Museum & Visitor Centre). Està situat a la riba oriental del Nil, al costat de l'embarcador dels transbordadors d'Et-Till. El museu està enfocat al turisme i a l'ensenyament, amb una finalitat principalment didàctica. Està previst que contingui peces de l'època fruit de les troballes de les excavacions, reproduccions i maquetes de la ciutat, fotografies i panells informatius. El tema central del museu és la vida a Amarna fa més de 3000 anys, l'exposició es divideix en diverses seccions temàtiques que descriuen diversos aspectes de la ciutat i els seus habitants:La llista de temes reflecteix el contingut de les seccions, no és una traducció literal del títol sota el qual es presenten al museu.

Una introducció general Història d'Amarna La ciutat idealitzada pel faraó i la ciutat real Arquitectura i urbanisme Història del jaciment, des de la mort d'Akhenaton fins avui Arqueologia: com es treballa arreu i què s'ha fet a Amarna La vida a Amarna: introducció La ciutat i els seus habitants Economia en una societat pre-monetària Artesania i objectes manufacturats Salut i alimentació Vida quotidiana i religió Comparació entre la vida d'aleshores i la d'avui dia<ref>The Amarna Site Museum & Visitor Centre. Pàgina oficial de lAmarna Project. </ref>

Projectes relacionats The Akhenaten Temple Project miniatura|Planta del Temple d'Aton a Karnak miniatura|Talatat del Gempaaten (Museu Egipci de Berlín) Ray Winfield Smith, un diplomàtic americà jubilat, va iniciar el 1965 un projecte per a recuperar els temples d'Akhenaton a Tebes, un conjunt arquitectònic situat a l'est del recinte d'Amon de Karnak, que va ser construït durant els cinc primers anys de regnat del faraó abans de traslladar-se a Amarna. Els temples havien estat desmantellats i se n'havien trobat trossos enterrats a Karnak.Era relativament habitual al temple de Karnak fer lloc per a les noves construccions i aprofitar les restes de les antigues construccions per a reomplir fossars, pilons i fonaments. Durant el període d'Amarna les edificacions de pedra es feien a partir de talatats, blocs de pedra esculpida de mida estandarditzada i de poc pes, similars als carreus, que en feien la construcció més ràpida i eficient.Katheryn A. Bard Encyclopedia of the Archaeology of Ancient Egypt, Routledge 1999 Se n'havien trobat centenars, però mai se n'havia dut a terme un estudi seriós i molts estaven abandonats a l'aire lliure. (vegeu: Temple d'Aton a Karnak)