Can Tunis (Casa Antúnez en castellà) fou una barriada de Barcelona situada entre Montjuïc, la mar i la desembocadura del riu Llobregat, a l'antiga Marina de Sants. L'estiu del 2004 se’n van enderrocar les darreres cases i la barriada ha quedat absorbida per les infraestructures industrials i portuàries.

Història El barri es trobava sobre terres pantanoses dessecades i recuperades per a l'agricultura entre 1711-1809 per la família Antúnez, propietària dels terrenys. Aquest fet i una incipient industrialització a partir de la segona meitat del (Fàbrica dels Ossos, Shell, Arsenal, el Vidriol, etc.) configuraren la barriada. El 1917 s'hi creà el consorci de la Zona Franca i la barriada va començar a rebre multitud d'immigrants. L'escriptor Paco Candel, que descriuria a bastament el fenomen de la immigració, hi arribà en aquells anys, els anys de la dictadura de Primo de Rivera. La forta industrialització de la zona, la creació de colònies per als obrers i de barris de barraques, canvià la fesomia de la zona i n'expulsà els pagesos i els pescadors. Durant la Guerra Civil, la barriada patí molt els bombardejos i s'anà despoblant, cedint el lloc dels habitatges a indústries i infraestructures portuàries. Als anys 1970 només hi quedaven uns quants blocs, habitats principalment per famílies gitanes, i el barri va convertir-se en un punt de tràfic i de consum de drogues.

El polígon Avillar Chavorros A final de la dècada del 1970, amb l'objectiu de reallotjar 48 famílies d'ètnia gitana que havien estat desallotjades de les seves barraques a l'entrada del cementiri, l'Ajuntament de Barcelona va projectar la construcció d'un nucli d'habitatges, el poblat experimental Avillar Chavorrós (que en caló significa «veniu, nens»), en uns terrenys propietat del port, situats entre la Ronda Litoral i les vies del tren. Els habitatges havien de ser gestionats pel Patronat Municipal de l'Habitatge, i el polígon fou inaugurat el 1979 per l'alcalde Narcís Serra (PSC), va ser projectat per l'arquitecte Raimon Torres i va obtenir un dels premis d'Opinió del Foment de les Arts Decoratives (FAD) per la seva contribució a l'erradicació del barraquisme.

L'any següent, el Patronat Municipal de l'Habitatge ja havia deixat de cobrar els lloguers als inquilins i s'havia desentès de mantenir-lo, ja que en teoria, al cap de deu anys, els terrenys havien de tornar a quedar buits i a disposició del port. La previsió era que, durant aquest temps, els habitants s'haurien integrat en l'estructura social i urbana de la ciutat i es trobarien en condicions d'adquirir un nou habitatge. Amb el pas dels anys, el nombre d'habitants va créixer fins a arribar al centenar de famílies, ja que moltes convertien els garatges en habitatges per als fills a mesura que s'emancipaven.

Fi de can Tunis El 1992, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar l'objectiu d'enderrocar el barri i, tot i que el 1997 ja havia finalitzat l'enderrocament de les antigues barraques situades als peus de Montjuïc, no fou fins al 2001 que es va iniciar el trasllat dels veïns que ocupaven el polígon Avillar Chavorrós i l'enderrocament dels primers habitatges, i en alguns casos, els veïns que es negaven a abandonar les cases van ser desallotjats per la força. Les famílies rebien una indemnització i eren reallotjades en pisos socials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El desembre del 2003 encara quedaven una vintena de famílies que es resistien a abandonar casa seva. Finalment, l'agost del 2004, la darrera família que encara ocupava una casa i un garatge va acceptar la indemnització de l'Ajuntament i va marxar.

L'expropiació i l'enderrocament van ser gestionats per l'empresa pública REGESA. Un cop enderrocades les construccions, els terrenys van retornar al Port de Barcelona, entitat que va pagar al consistori barceloní 6 milions d'euros per a poder fer efectiva l'ampliació de l'àrea de contenidors de mercaderies i de l'aparcament de camions.

Els últims mesos d'aquesta barriada es narren al documental Can Tunis de Paco Toledo i José González Morandi.

Referències

Vegeu també Ferreria del Carme

Enllaços externs

Categoria:Antics barris de Barcelona Categoria:Geografia de Sants-Montjuïc Categoria:La Marina del Prat Vermell