Jaume Capdevila i Herrero, conegut pel seu pseudònim Kap (Berga, 25 de juny de 1974), és un dibuixant d'humor i caricaturista català.
Actualment publica les seves vinyetes als diaris La Vanguardia i El Mundo Deportivo, a revistes com El Jueves, El Triangle, Berguedà Setmanal (suplement de Regió7), Cavall Fort, El Web Negre i Gegants,Kap Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB. Març de 2006 i estrangeres com Courrier International, Siné Mensuel, Siné Hebdo, La Méche, Zélium (a França) o L'Antitempo (a Itàlia), entre d'altres. Publica als EUA mitjançant el http://www.cagle.com/politicalcartoons/PCcartoons/kap.asp Political Cartoonists Index de Daryl Cagle, també ha dibuixat en directe en programes de televisió com Els Matins de TV3, o de ràdio com el Catalunya Nit.
L'any 2017 va impulsar la publicació satírica de denúncia Illegal Times. La tardor de l'any 2021 va publicar la seva primera novel·la gràfica, amb guió de l'escriptor Jordi Cussà, una adaptació de la primera novel·la de Cussà, l'aclamada Cavalls Salvatges. El 2024 va publicar la seva novel·la gràfica, Shum, el dibuixant de les mans trencades.
Forma part del consell de direcció de l'Instituto Quevedo del HumorNace oficialmente el Instituto Quevedo del Humor Complutur, 03/12/2012 de la Fundació General de la Universitat d'Alcalá presidit per Antonio Fraguas de Pablo i Antonio Mingote BarrachinaMingote nombrado Presidente de Humor del instituto Quevedo del Humor ABC, 03/04/2012 des de la seva fundació. Se'l considera un dels principals especialistes a Catalunya pel que fa a dibuix d'humor i premsa satírica. També és president de Dibuixants sense fronteresKap parla de Dibuixants sense fronteresSies TV. 26/04/2012 i membre de l'associació internacional de dibuixants d'humor auspiciada per l'ONU Cartooning for peace.Les dessinateurs pour la paix, TV5 Monde: Kiosque. 15 avril 2012
L'any 2009 li van concedir el Premi Internacional d'Humor Gat Perich,Buenafuente i Kap, Premi Internacional d'Humor Gat PerichAvui. 14 de març de 2009 i el 2015 el Premi Notari de l'Humor de la Universitat d'Alacant. El febrer de 2016 va guanyar alhora el primer i tercer premi d'un dels certàmens del món de l'humor gràfic més prestigiosos d'Europa, el Press Cartoon Europe (PCE).KAP wins Press Cartoon Europe 2016. 23 February 2016 L'any 2017 fou distingit a Girona amb el premi LiberPress, i el 2025 amb el Premi Crítica Serra d'Or per la seva novel·la gràfica Shum, el dibuixant de les mans trencades.
Vida i obra Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, de jove ja va participar en la creació de revistes com Manikómik o Escudella i Carn d'Olla a la seva Berga natal, però va començar la seva carrera professional mentre era estudiant a la revista El Triangle el 1994. El mateix any va començar a col·laborar al diari Regió7, i ben aviat va començar a dibuixar per La Vanguardia i Mundo Deportivo, on fa la vinyeta d'humor des de 1997. Com a ninotaire, la seva obra pren dimensió internacional durant la primera dècada del segle XXI i publica a premsa francesa, italiana i nord-americana les seves vinyetes i caricatures d'actualitat. En l'era digital, llença dibuixos i comentaris a la blocsfera des del seu blog al diari La Vanguardia, El último mono, i el seu bloc personal, Kapdigital, tot i que és a Gargots on podem trobar la seva pàgina web i portfoli estable.
El 1994 va començar la seva carrera professional dibuixant a la revista El Triangle, i ben aviat passà a La Vanguarida i Mundo Deportivo. El 1997 va publicar el seu primer llibre de dibuixos, titulat Sense Kap ni peus. Des d'aleshores ha publicat molt altres llibres amb les seves vinyetes i ha participat en volums col·lectius d'humor gràfic. Avui, Kap és un dels imprescindibles del circuit internacional de l'humor gràfic, i les seves vinyetes han aparegut en recopilatoris a diversos països europeus i del continent americà.
Estudiós i divulgador de l'humor gràfic, escriu regularment sobre aquest tema a la revista Sàpiens. Se'l considera un dels principals especialistes a Catalunya pel que fa a dibuix d'humor i premsa satírica. En aquest sentit, ha dirigit una gran quantitat d'exposicions com "Trazos", un recorregut pels 100 anys d'humor gràfic del diri esportiu El Mundo Deportivo, mostres sobre Joaquim Muntañola ("L'art de riure, l'art de viure", comissariada juntament amb Néstor Macià), Tísner, Perich ("Perich i Autopista, humor sense peatges"), i altres sobre política, futbol o història mitjançant vinyetes i caricatures. Ha publicat una vasta panoràmica de l'humor gràfic català al tombant del segle XXI al portal Tebeosfera, i ha col·laborat amb institucions com Ficomic,Exposició sobre futbol al 27 Saló del Cómic de Barcelona Ficomic, 30/12/2008 la Fundación General de la Universidad de Alcalá de Henares la Universidad de León,Humor en el Musac Diario Adn, 03/09/2008 la Universitat Internacional de Catalunya o la Universitat d'Alacant. També ha escrit un estudi sobre les vinyetes antifeixistes de Lluís Bagaria durant la guerra civil: Bagaria. La guerra no fa riure (),Dux Editorial http://www.duxeditorial.com/2_0/INI/default.cfm en què analitza i contextualitza la producció del genial caricaturista barceloní durant la guerra civil, abans del seu exili a París i a l'Havana; un estudi sobre la faceta de ninotaire d'Avel·lí Artís Gener, Tísner: L'humor gràfic de Tísner (Pagés ed.); el caricaturista i dibuixant vallesenc Andreu Dameson – Andreu Dameson, geni de la caricatura (Dux Elm, 2011); ha recuperat el llegat de Jaume Perich –Perich sense caducitat (Efadós, 2015), fet conjuntament amb la filla de Perich, Raquel Perich i s'ha encarregat de l'edició d'unes memòries inèdites de Perich, titulades Un abric verd penicil·lina– i volums que estudien i recopilen les caricatures sobre la monarquia espanyola o la caricatura anticlerical.
El 2019 va comissariar una exposició sobre el dibuixant Josep Antoni Fernández, Fer, per al Museu Abelló, que dos anys més tard va anar també al Centre d'Arts Santa Mònica. El 2020 va encarregar-se de l'exposició Perich, humor amb ulls de gat, al Born, Centre de Cultura i Memòria. L'any 2022 va dirigir una gran exposició a Berga destinada a reivindicar Josep Maria de Martín, i el 2024 va recuperar la figura del dibuixant de Vilanova i la Geltrú Estanislau Vallverdú en una exposició al Centre d'Art Contemporàni de Vilanova i la Geltrú.
L'any 2012, coincidint amb el centenari de la desaparició de la revista satírica ¡Cu-cut! va dirigir l'estudi més important fet sobre aquesta emblemàtica publicació –en la que hi participaren grans humoristes catalans, com Gaietà Cornet, Ricard Opisso, Junceda, Feliu Elies o Lola Anglada– Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902-1912), que ha cristal·litzat en una exposicióUna exposició homenatja la sàtira política del Cu-cut! Ara, 11/05/2012 i un llibre amb aportacions de Josep Maria Cadena, Lluís Solà i Dachs, Cecília Vidal Maynou, Antoni Guiral, Sebastià Roig, Ricard Mas Peinado, Josep Maria Figueres, Jordi Artigas, Ramon Folch i Camarasa, i Josep Pinyol Vidal. Aquesta obra ha servit d'arrancada a una col·lecció que recupera els tresors bibliogràfics de la premsa satírica i il·lustrada de Catalunya. L'any 2013 va veure la llum el segon volum, L'Esquella de la Torratxa (1879-1939) Seixanta anys d'història catalana,Kap Reivindica amb un llibre L'Esquella de la Torratxa. http://www.regio7.cat/cultures/2013/10/15/kap-reivindica-llibre-revista-satirica/247034.html amb col·laboracions de Josep Maria Cadena, Lluís Solà i Dachs, Jaume Guillamet, Jordi Riera, Sebastià Roig, Albert Rossich, Joan Manuel Soldevilla, Rhiannon McGlade, Oriol Oliva, Víctor Oliva, Jordi Ferré i Josep Pinyol Vidal. El mateix any va publicar un volum monogràfic estudiant la capçalera La Campana de Gràcia, els seus dibuixants i la incidència d'aquesta revista en el panorama periodístic català: La Campana de Gràcia (1870-1934) La primera publicació catalana de gran abast, editat per Pagés editors. Seguint amb la tasca de recuperació de la memòria gràfica catalana, l'any 2014 va aparèixer el tercer volum de la col·lecció, dedicat a la revista Papitu: Papitu (1908-1937) Sàtira, erotisme i transgressió, amb pròleg de Josep Maria Cadena i col·laboracions de Jordi Farré, Albert Rossich, Jordi Riera, Joan Manuel Soldevilla, Maria Dasca, Jaume Collell, Sebastià Roig, i Jordi Clapés. L'any 2022 va publicar un gran volum il·lustrat centrat en les imatges dibuixades de la guerra civil espanyola, amb Jordi Riera, titulat Historia gráfica de la guerra civil, i el 2024 va publicar Los tebeos olvidados (Almanaques infantiles de antes de la guerra) amb el col·leccionista Paco Sánchez Obiol.
L'any 2009 li van concedir el Premi Internacional d'Humor Gat Perich, l'any 2015 el Premi Notari de l'Humor de la Universitat d'Alacant. El febrer de 2016 es feu públic que havia aconseguit guanyar alhora el primer i tercer premi d'un dels certàmens més prestigiosos del món de l'humor gràfic, el Press Cartoon Europe (PCE), guardó que reconeix les millors vinyetes publicades en premsa europea al llarg de l'any. L'any 2017 fou distingit a Girona amb el premi LiberPress.
La tardor de l'any 2021 va publicar la seva primera novel·la gràfica, amb guió de l'escriptor també berguedà Jordi Cussà. Es tracta d'una adaptació de la primera novel·la de Cussà, l'aclamada Cavalls Salvatges, en la que el duo explora les vivències d'un grup de joves endinsats en el món de les drogues durant els setanta i els vuitanta. Cussà va reescriure la seva obra per adaptar-la a les necessitats narratives del llenguatge del còmic i Kap hi desplega interessants recursos estilístics, allunyant-se del seu estil humorístic característic per crear una obra intensa, vibrant i profunda. El 2024, i en la mateixa col·lecció, Doble tinta, de Pagès editors, publicà la seva segona novel·la gràfica, Shum, el dibuixant de els mans trencades, aquest cop com a guionista i dibuixant, però signant com a Kap els dibuixos i com a Jaume Capdevila el guió. Es tracta d'una adaptació de la biografia del dibuixant anarquista Alfons Vila i Franquesa, conegut amb el pseudònim de Shum. La crítica n'ha elogiat la capacitat de presentar els fets de la vida del protagonista com un thriller, i alhora filtrar-hi elements que permeten perfilar un retrat profund dels convulsos anys vint en que es desenvolupa la història. Aquersta obra fou guardonada amb el Premi Crítica Serra d'Or 2025 en la modalitat de còmic.
Forma part del Consell de Direcció de l'Instituto Quevedo del Humor de la Fundació General de la Universitat d'Alcalá presidit per Antonio Fraguas de Pablo i Antonio Mingote Barrachina des de la seva fundació. També és president de Dibuixants sense fronteres, membre de l'associació Internacional de dibuixants d'humor auspiciada per l'ONU Cartooning for peace, fundada pel dibuixant Plantu i de l'associació internacional amb seu a Caen, United Sketches for Freedom. Col·labora des de fa anys amb l'associació Liberpress, i forma part de les entitats Tantatinta, i El Web Negre. –dedicades a la divulgació de l'humor, el còmic i el dibuix– i és assessor de continguts del museu digital dedicat a l'humor gràfic Humoristan. Des de l'estiu de 2013 codirigeix la revista cultural Tentacles juntament amb Jordi Riera Pujal. L'any 2017, juntament amb la cooperativa L'Apòstrof va impulsar la publicació satírica de denúncia Illegal Times, que reuní un nombrós grup de dibuixants catalans i internacionals per denunciar un seguit de vulneracions de drets fonamentals a Catalunya. L'any 2015, després dels atemptats a la revista satírica francesa Charlie Hebdo, fou un dels encarregats de fer la versió en castellà de la revista que es va editar en diversos idiomes per respondre a l'atac.
Filosofia