, nom complet amb patronímic Nikita Serguéievitx Khrusxov, fou el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin. Va ser el secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica de 1953 a 1964 i primer ministre de la Unió Soviètica de 1958 a 1964. Va ser tret del poder pels membres del partit el 1964 i reemplaçat per Leonid Bréjnev. Va passar els set darrers anys de la seva vida sota l'estreta supervisió del KGB.
És famós per la seva analogia del "nus de guerra", dirigida cap al president John F. Kennedy durant la Crisi dels míssils de Cuba: "Sr. President, nosaltres i vostè no hauríem d'estirar dels extrems de la corda a la qual vostè ha fet el nus de guerra, perquè com més fort estirem, el nus més s'estrenyerà."
Biografia Nikita Khrusxov neix al poble de Kalínovka, gubèrnia de Kursk, Imperi Rus, ara ocupat per l'actual óblast de Kursk a Rússia. El seu pare era el miner Serguei Nikanórovitx Khrusxov (Сергей Никанорович Хрущёв), la seva mare, Ksénia Ivànovna Khrusxova (Ксения Ивановна Хрущёва), i tenia una germana Irina. El 1908, la seva família es va mudar al Donbàs (regió industrial i minera de la conca del Donets o Síverskyi Donets), a la ciutat de Iuzovka o Iuzivka, actualment Donetsk, Ucraïna, on va començar a treballar. Encara que era força intel·ligent, només va rebre dos anys d'escola i probablement no assolí l'ensenyament definitiu fins a l'edat d'entre 20 i 30 anys.
Es va preparar i treballà com a fuster en diverses fàbriques i mines. Durant la Primera Guerra Mundial, Khrusxov es veia implicat en activitats sindicals i, després de la revolució bolxevic del 1917, lluità a l'Exèrcit Roig. Es convertia en un membre del Partit el 1918 i treballà a diversos càrrecs de gestió del Partit a Donbàs i Kíev.
El 1931, Khrusxov es traslladava a Moscou i, el 1935, es convertia en el primer secretari del Comitè de la ciutat de Moscou (Moscou Gorkom) de VKP(b). El 1938, es convertia en el primer secretari del Comitè Central del Partit Comunista Ucraïnès.
Al començament de 1934, Khrusxov era membre del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, i fou membre del Politburó des de 1939.
II Guerra Mundial Al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial, Khrusxov servia com un zampolit (oficial polític) amb l'equivalent al grau militar de tinent general. Els mesos posteriors a la invasió alemanya, el 1941, Khrusxov, com a líder del partit local, estava coordinant la defensa d'Ucraïna, però es retirà a Moscou després de perdre Kíev. Més tard, va ser comissari polític a la batalla de Stalingrad i era l'oficial polític superior al sud de la Unió Soviètica durant la guerra.
Arribada al poder Després de la mort de Stalin el març de 1953, hi havia una lluita de poder entre faccions diferents dins del partit. Inicialment Lavrenti Béria tenia un poder fàctic pel fet de controlar el Ministeri d'Afers Interns i Seguretat Estatal. Tement que Béria els acabaria eliminant, Gueorgui Malenkov, Lazar Kaganóvitx, Viatxeslav Mólotov, Nikolai Bulganin i alguns altres es varen unir sota Khrusxov per denunciar a Béria i treure'l del poder. Amb Béria empresonat esperant execució (que seria al desembre), Malenkov era l'hereu aparent. Khrusxov no era tan poderós com es tornaria després de la seva promoció. Pocs dels membres superiors del Comitè Central veien l'ambició que s'amagava dins seu. Es convertí en líder del partit el 7 de setembre d'aquell any, i finalment se situà per sobre dels seus rivals, el lideratge de Khrusxov marcava una transició crucial per a la Unió Soviètica. Va perseguir un conjunt de reformes i va impressionar els delegats del 20è Congrés del Partit el 25 de febrer de 1956 fent famós el seu Discurs Secret que denunciava el culte a la personalitat que envoltava Stalin, encara que ell mateix no s'havia quedat curt conreant-lo, i acusava Stalin dels delictes comesos durant les grans purgues. Això realment alineava Khrusxov com un dels elements més conservadors del Partit, però aconseguia derrotar el que descrivia com el Grup Antipartit després que fallessin en un intent de destituir-lo del lideratge el 1957.
El 1958, Khrusxov reemplaçava Bulganin com a primer ministre i s'establia com el líder indiscutible tant de l'Estat com del partit. Es convertia en el Primer Ministre de la Unió Soviètica el 27 de març de 1958. Khrusxov promovia la reforma del sistema soviètic i començava a posar èmfasi en la producció de béns de consum més que en la indústria pesant. El 1959 fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.
El 1959, durant un viatge de Richard Nixon a la Unió Soviètica, va participar en el que més tard es coneixeria com el "debat de la cuina". Khrusxov corresponia a la visita aquell setembre, passant tretze dies als Estats Units. La seva nova actitud cap a Occident com a rival en comptes de com una entitat dolenta, alienava la Xina de Mao Zedong. La Unió Soviètica i la República Popular de la Xina, també, es veurien implicades més tard en una "guerra freda" similar provocada per la ruptura Sinosoviètica el 1960.
El 1961, Khrusxov aprovava els plans proposats per Walter Ulbricht, líder de la República Democràtica Alemanya, per construir el Mur de Berlín, i reforçava així la divisió per la Guerra freda entre Alemanya i la resta d'Europa.
Personalitat Khrusxov era vist pels seus enemics polítics a la Unió Soviètica com tosc, amb reputació d'interrompre els que parlaven per tal d'insultar-los. El Politburó el va acusar de «mentalitat de llebre», referint-se a les seves erràtiques polítiques. Regularment humiliava la nomenklatura, l'elit governant soviètica, amb les seves ficades de pota. Una vegada titllà Mao, que estava enfrontat amb Khrusxov des de la denúncia de Stalin al Congrés de 1956, de «bota vella». En mandarí, la paraula «bota» s'utilitza regularment per descriure una dona prostituïda o immoral. El líder soviètic també és famós per condemnar el seu homòleg búlgar, fent uns quants comentaris xenòfobs sobre els búlgars.
Les espifiades de Khrusxov eren parcialment el resultat de la seva educació formal limitada. Encara que intel·ligent, com els seus enemics polítics també admetien després que els hagués derrotat, i naturalment sagaç, li faltava el coneixement i comprensió del món més enllà de la seva experiència directa i es demostraria sovint fàcil de manipular per venedors pseudocientífics que sabien com atreure la seva vanitat i prejudicis. Per exemple, era un seguidor de Trofim Lissenko fins i tot després dels anys de Stalin i estava convençut que les crisis agrícoles de la Unió Soviètica es podrien resoldre amb plantacions de blat de moro en igual escala que als Estats Units, sense adonar-se que les diferències de clima i terra ho feien impossible.
miniatura|esquerra|Khrusxov amb Kennedy a Viena, 1961.
Khrusxov va interrompre repetidament les ponències de l'Assemblea General de les Nacions Unides el setembre-octubre de 1960 picant amb els punys a l'escriptori i cridant en rus. El 29 de setembre de 1960, Khrusxov interrompia dues vegades un discurs del primer ministre britànic Harold Macmillan cridant i picant al seu escriptori. És famós el comentari de l'impertorbable Macmillan fet a Frederick Boland, el president de l'Assemblea (Irlanda), "si el Sr. Khrusxov desitja continuar, puc traduir-lo".
A les Nacions Unides, dues setmanes més tard, en un dels moments més surrealistes en la història de la Guerra freda, el primer ministre agitava la seva sabata i colpejava el seu escriptori. Durant un debat sobre una resolució russa que condemnava el colonialisme, es va enfurismar per una declaració, expressada des de la tribuna de Lorenzo Sumulong. El delegat filipí havia declarat que els soviètics empraven una doble moral, assenyalant la seva dominació d'Europa de l'est com a exemple del mateix tipus de colonialisme que la seva resolució criticava. Khrusxov llavors es va treure la seva sabata dreta, es va posar dret, brandant-la al delegat filipí a l'altre costat de la sala. Khrusxov enfurismat acusava Sumulong d'ésser "kholui i stàvlennik imperializma", que es va traduir com "imbècil, serf de l'imperialisme". La caòtica escena acabà finalment quan el president de l'Assemblea General, Frederick Boland, trencava la seva maça convocant a l'ordre els representants.
Retirada del suport Els rivals de Khrusxov en el partit el deposen a la reunió del Comitè Central del PCUS el 14 d'octubre de 1964. La seva destitució va ser en gran part demanada pel seu comportament erràtic i rondinaire, que era vist com a vergonyant a l'escenari internacional. El Partit Comunista acusà posteriorment Khrusxov de cometre errors polítics, com la mala gestió el 1962 de la crisi dels míssils de Cuba i desorganitzar l'economia soviètica, especialment en el sector agrícola.
Després que el fessin fora, Khrusxov va estar set anys sota arrest domiciliari. Moria a casa seva a Moscou l'11 de setembre de 1971 i està enterrat en el cementiri de Novodévitxi a Moscou.
Accions polítiques clau En el seu Discurs Secret, Khrusxov denuncia Stalin pel seu culte a la personalitat i el seu règim per «la violació de normes leninistes de legalitat», començant el que es coneix com el «desglaç de Khrusxov», període de final dels anys 1950 en què la repressió i la censura arribà al seu nivell mínim. Dissol el Kominform i es reconcilia amb Josip Broz Tito, i posa fi així al trencament de trencament soviètic-iugoslau conegut com a Informbiro. Estableix el Pacte de Varsòvia el 1955 en resposta a la formació de l'OTAN. Ordena la intervenció militar soviètica de 1956 a Hongria (vegeu també Revolució Hongaresa de 1956). Cedeix Crimea a Ucraïna el 1955. Proporciona suport a Egipte contra Occident durant la crisi de Suez de 1956. Promou la doctrina de «Coexistència pacífica» en la política exterior, acompanyada per l'eslògan «atrapar Occident i avançar-lo» en la política interna. Provoca la ruptura sinosoviètica per converses amb els EUA i per negar-se a donar suport al programa nuclear xinès. Inicia el programa espacial soviètic, que llança l'Spútnik i Iuri Gagarin, i entra de cap a la cursa espacial. Participa en negociacions amb el president dels EUA John F. Kennedy per a un programa conjunt per arribar a la lluna, però l'assassinat de Kennedy el 1963 les frustra. Anul·la una cimera sobre la crisi per l'incident de l'U-2. Trobada amb Richard Nixon a Iowa. Inicia el desplegament de míssils nuclears a Cuba, que portarà a la crisi dels míssils de Cuba. Aprova la construcció del mur de Berlín el 1961, després que Occident ignorés el seu ultimàtum perquè Berlín occidental fos una «ciutat lliure» neutral i desmilitaritzada. Campanya antireligiosa a l'URSS (1958–1964)
Accions econòmiques clau Segona onada de reclamació de terres verges i abandonades. Introducció de sovnarkhozes (Consells d'Economia del Poble), organitzacions regionals, en un intent de combatre la centralització i departamentalisme dels ministeris. Reorganització d'agricultura, amb preferència per les sovkhozes (granges estatals), i la introducció intensiva de blat de moro (fet amb què es guanya el sobrenom de kukurúznik, "l'entusiasta del blat de moro"). Atenció a la crisi de l'habitatge amb la construcció de milions d'apartaments amb una configuració simple, batejats com a khrusxovkes. Creà un sou mínim el 1956. Reconversió del ruble soviètic de 10:1 el 1961.
Llegat En el costat positiu, se l'admirava per la seva eficiència i per mantenir una economia que, durant els anys 1950 i 1960, tenia taxes de creixement més altes que la majoria dels països occidentals, contrastats amb l'estancament que començaria amb els seus successors. És també cèlebre per les seves polítiques de liberalització, els resultats de les quals aportarien l'exoneració de sentències polítiques. Amb el programa d'amnistia de Khrusxov, els anteriors presos polítics i els seus parents podrien ara viure una vida normal.