El Sobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta, més conegut com lOrde de Malta, és un orde religiós catòlic amb un caràcter, tradicionalment militar, cavalleresc i noble. És l'orde de cavalleria encara en funcionament més antic. L'Orde de Malta té la seu a Roma i és àmpliament considerat un subjecte sobirà pel dret internacional.*
Història Fundat a Jerusalem el per comerciants amalfitans. Va néixer dins el marc de les croades i des d'un principi, juntament amb l'activitat hospitalària, va desenvolupar accions militars contra els exèrcits musulmans àrabs, i més tard també turcs. En l'actualitat és reconegut internacionalment per les nacions com un subjecte de dret internacional. La seva seu central, que ha canviat de lloc en diverses ocasions, es troba a la ciutat de Roma, Itàlia, a la Via dei Condotti prop de la plaça d'Espanya. Aquest edifici i el Palau de l'Aventino, que funciona com la seva ambaixada davant la Santa Seu i Itàlia, tenen estatut d'extraterritorialitat.
L'Orde Sobirà i Militar de Malta és la continuació moderna de l'orde original medieval de Sant Joan de Jerusalem,Declaració conjunta de l'Orde Sobirà i Militar de Malta i l'Aliança dels Ordes de Sant Joan de Jerusalem, Roma, 22 d'octubre del 2004 conegut com la Fraternitas Hospitalaria i més tard com els cavallers hospitalaris, un orde fundat a Jerusalem al voltant del 1050 com a hospital amalfità per a atendre pobres i pelegrins malalts a Terra Santa. Després de la conquesta de Jerusalem el 1099 durant la Primera Croada, va esdevenir un orde militar sota els seus propis estatuts. Amb la pèrdua dels territoris cristians a Terra Santa, l'Orde es va instal·lar a Rodes (1310-1523) i més tard a Malta (1530-1798), territoris sobre els quals tenia la sobirania.
Napoleó Bonaparte va expulsar l'orde de l'illa de Malta. No obstant això, l'orde com a tal va sobreviure. En virtut del dret internacional, l'orde conserva la seva sobirania i té la condició d'observador permanent davant les Nacions Unides. L'orde emet els seus propis passaports, segells postals així com una insígnia formal, una Creu de Malta daurada o blanca. La Mare de Déu és considerada la seva patrona i intercessora espiritual.
El Govern de l'Orde El Gran Mestre Al Gran Mestre, com a cap de l'Orde, li corresponen les prerrogatives i honors sobirans, el títol de Príncep del Sacre Imperi Romanogermànic i el tractament d'Altesa Eminentíssima.
El Gran Mestre és triat de per vida pel Consell Ple d'Estat entre els cavallers professos, amb deu anys almenys de vots solemnes, si la seva edat és inferior a cinquanta anys. Per als cavallers professos d'edat superior, membres de l'Orde des d'almenys deu anys, són suficients tres anys de vots solemnes. El Gran Mestre i el Lloctinent del Gran Mestre han de posseir els requisits de noblesa prescrits per a la classe d'honor i devoció. L'elecció del Gran Mestre és comunicada al Sant Pare, abans de la presa de possessió del càrrec, mitjançant carta de l'escollit. El Gran Mestre electe presta juramentJurament del gran mestre en l'assumpció del càrrec: Jo [nom] prometo solemnement i juro per aquesta Sacratíssima Creu i pels Sants Evangelis de Déu, observar la Carta Constitucional, el codi, les regles i les lloables costums del nostre Orde, i regir en consciència la seva activitat. Que Déu m'ajudi i si no els compleixo sigui en perill la meva ànima. davant el Cardinalis Patronus, en sessió solemne del Consell Ple d'Estat.
La renúncia a l'ofici de Gran Mestre ha de ser acceptada pel Sobirà Consell i comunicada, sota pena d'ineficàcia, al Sant Pare.
El Gran Mestre, assistit pel Sobirà Consell, exerceix l'autoritat suprema, l'assignació dels càrrecs i dels llocs de treball i el govern general de l'Orde. Li correspon en particular: Emanar, previ vot decisori del Sobirà Consell, disposicions legislatives en les matèries no regulades per la Carta Constitucional i pel Codi. Promulgar mitjançant decret els actes de govern. Admetre, previ vot decisori secret del Sobirà Consell, als membres en la primera classe al Noviciat, als Vots Temporals i Perpetus, i als membres de la segona classe a l'any de prova. Admetre, previ vot decisori del Sobirà Consell, als membres de la primera classe a l'Aspirantatge. Rebre a l'Orde els membres de la tercera classe, previ vot deliberatiu del Sobirà Consell o amb disposició motu proprio. Administrar, amb l'assistència del Sobirà Consell, els béns del Comú Tresor i cuidar les seves propietats. Executar les actes de la Santa Seu que facin referència a l'Orde i informar-la sobre l'estat i les necessitats de l'Orde. Ratificar, previ vot decisori del Sobirà Consell, els acords internacionals. Convocar el Capítol General Extraordinari, el qual tindrà la facultat de dissoldre el Sobirà Consell i triar-ne un de nou, d'acord amb les normes de la Carta Constitucional i del Codi. Els decrets del punt 2 són anomenats magistrals o consiliares, segons si l'acte de govern dimana directament del Gran Mestre o s'hagi donat l'assistència o la prèvia deliberació del Sobirà Consell. En el cas de vot decisori, el Gran Mestre no pot emetre un decret disconforme amb l'acord, està obligat a emetre un de conforme.
El 24 de gener de 2017, en audiència amb el papa, Matthew Festing, de conformitat amb l'article 16 de la Carta Constitucional, va presentar la dimissió del càrrec de gran mestre de l'Orde de Malta. El 25 de gener, el papa va acceptar la citada renúncia i expressar a Festing estima i reconeixement pels sentiments de lleialtat i devoció cap al papa i per la disponibilitat per servir humilment al bé de l'Orde i de l'Església. Certs mitjans parlen d'una crisi entre el papa Francesc i l'Orde.
El Govern extraordinari En cas d'impediment permanent, de renúncia o mort del Gran Mestre, l'Orde serà regida per un lloctinent en la persona del Gran Comanador, el qual pot dur a terme actes d'ordinària administració fins a la cessació de la vacant.
L'impediment permanent del Gran Mestre és declarat pel Tribunal Magistral de primera instància, amb procediment de cambra de consell i amb recurs deliberat de la majoria de dos terços dels membres del Consell Sobirà, convocat i presidit pel Gran Comanador o pel Gran canceller, o autoconvocat per majoria absoluta. El recurs és presentat pel Gran Canceller, o per un altre membre del Consell Sobirà delegat a aquest efecte. Si el recurs té resultat positiu, el Gran Comanador assumeix la Lloctinència interina.
En cas d'impediment del Gran Mestre durant un període superior a un mes, el Gran Comanador assumeix l'administració ordinària de l'Orde i convoca immediatament al Consell Sobirà per a la confirmació. En cas d'impediment del Gran Comanador, el Consell Sobirà tria un lloctinent interí en la persona d'un propi membre, Cavaller Profess de Vots Perpetus. miniatura|Raymond Leo Burke, cardenal patró de l'Orde de Malta.
El lloctinent de gran mestre és elegit entre els cavallers que acrediten els requisits requerits per a l'elecció de gran mestre. Abans d'assumir el seu ofici, el Lloctinent de Gran Mestre preresta jurament. La renúncia del Lloctinent del Gran Mestre ha de ser acceptada pel Consell Sobirà i comunicada, sota pena d'ineficàcia, al papa.
Amb la renúncia de Matthew Festing el 25 de gener del 2017 i formalitzada al Consell Sobirà celebrat el 28 de gener, de conformitat amb l'article 17.1 de la Carta Constitucional, l'Ordre serà regida ad interim per un lloctinent en la persona del Gran Comanador, Ludwig Hoffmann von Rumerstein.
El Cardenal Patró El papa nomena com a representant seu davant l'Orde un cardenal, al qual li és conferit el títol de Cardenal Patró amb facultats especials. El patró ha de promoure els interessos espirituals de l'Orde i dels seus membres i les relacions entre la Santa Seu i l'Orde. Actualment ocupa aquest càrrec Gianfranco Ghirlanda.
El Prelat El Prelat és nomenat pel Summe Pontífex entre una terna de noms proposada pel Gran Mestre, previ vot deliberatiu del Consell Sobirà. En el cas que cap dels candidats presentats rebi l'aprovació del Papa, seran proposats altres noms. El Prelat ajuda el Cardenal Patró en l'exercici del seu ofici davant l'Orde.
El Prelat és el superior religiós del clergat de l'Orde en la funció sacerdotal i vigila la vida religiosa i sacerdotal dels capellans i sobre el seu apostolat amb la finalitat que el realitzin segons la disciplina i l'esperit melitenses. Assisteix el Gran Mestre i el Gran Comanador en la cura de la vida i de l'observança religiosa dels membres de l'Orde i en tot el que té a veure amb el caràcter espiritual de les obres de l'Orde. En cada sessió del Capítol General Ordinari, el Prelat presenta una relació sobre l'estat espiritual de l'Orde.
El Prelat actual és Monsenyor Luis Manuel Cuña Ramos, el primer espanyol en ocupar el càrrec.
El Sobirà Consell miniatura|Palau Magistral de Roma, seu de l'Orde de Malta. El Sobirà Consell assisteix el Gran Mestre en el govern de l'Orde. Formen part del Sobirà Consell: el Gran Mestre o el Lloctinent, que el presideix, els titulars dels quatre Alts CàrrecsEls quatre alts càrrecs són: el gran comanador, el gran canceller, el gran hospitalari i el receptor del comú tresor. i sis Consellers simples. Els membres del Sobirà Consell, excepte el Gran Mestre o el Lloctinent, són elegits per majoria dels presents en el Capítol General. El Gran Comanador i almenys quatre membres del Sobirà Consell han de ser cavallers professos de vots perpetus o temporals. Per a l'admissió dels membres pertanyents a la primera classe tenen dret de vot tan sols els membres del consell sobirà que siguin cavallers professos de vots perpetus o temporals.
Els membres del Sobirà Consell romanen en el càrrec fins al successiu Capítol General i poden ser reelegits. Per a una tercera o una ulterior reelecció consecutiva per al mateix càrrec, cal la majoria de dos terços dels vots dels presents.
El Gran Mestre no participa en la votació en matèries en les que el Sobirà Consell té vot deliberatiu o ha d'expressar un parer. En cas d'igualtat de vots entre els membres, inclosos els alts càrrecs, la seva decisió té valor diriment. Si no expressa opinió, el tema es considera en suspens. Membres del Sobirà Consell (2014-2019)Fra Ludwig Hoffmann von RumersteinGran ComanadorAlbrecht Freiherr von BoeselagerGran CancellerDominique de La Rochefoucauld-MontbelGran HospitalerJános Esterházy de GalánthaReceptor del Comú TresorFra John T. DunlapMembres Fra John E. CritienFra Duncan GallieFra Emmanuel RousseauWinfried Henckel von DonnersmarckGeoffrey D. Gamble Festing va cessar el 8 de desembre de 2016 Albrecht Freiherr von Boeselager com a Gran Canceller i va nomenar en el seu lloc John E. Critien. El papa va declarar nuls i invàlids tots els actes promulgats pel Gran Mestre després del 6 de desembre de 2016. El 28 de gener del 2017 von Boeselager va tornar a exercir el càrrec fins a ser obligat a dimitir temps després.
El capítol general El capítol general és la suprema assemblea de l'Orde i està constituït per representants de les tres classes. Es convoca cada cinc anys i sempre que el Gran Mestre, escoltat el consell sobirà, ho consideri oportú, i també a petició adreçada al gran mestre per la majoria dels priorats, Subprioratos i associacions. En són membres el gran mestre o el lloctinent, que el presideix, els membres del consell sobirà, el prelat, els priors o, en cas de vacant, els seus substituts permanents, els balís professos, dos cavallers professos, a falta d'un d'aquests un cavaller a obediència, delegats per cada priorat, un cavaller professo i un cavaller a obediència delegats pels cavallers delgremi religionis, cinc regents dels Subprioratos, quinze representants de les diverses associacions, d'acord amb el codii i els sis consellers del govern de l'Orde.