miniatura|Cartell de les Festes de Maig de Badalona 2015 Les Festes de Maig són una de les festes majors de la ciutat de Badalona, les de més èxit i afluència, conformades d'un conjunt d'activitats lúdiques i culturals al llarg de tot el mes de maig. Les festivitats giren al voltant de l'11 de maig, dia de Sant Anastasi, copatró de la ciutat, tenint un dels seus actes més multitudinaris la nit del 10 de maig, dita la Nit de Sant Anastasi, que té el seu clímax de les festes en la Cremada del Dimoni. miniatura|En Jeroni i na Badamar al Badagegants 2012 Tenen els seus orígens remots al , tot i que poc sabem, a banda de l'erigiment de la capella el 1635. El 1672 s'aprovà la festivitat local de sant Anastasi, que va ser nomenat copatró de la llavors vila, amb una major presència d'actes de caràcter religiós, no gaire diferents d'altres que se celebraven aleshores a Badalona. No obstant això, la festivitat no va prendre la seva forma actual fins després de la Guerra Civil, quan es gesta la tradició de cremar el dimoni, i la festa de sant Anastasi que fins aleshores havia anat en detriment, va tornar a agafar embranzida, especialment a partir de 1979, amb l'arribada de la democràcia, quan es van convertir veritablement en unes festes de caràcter popular i cultural obertes a tota la ciutadania, de fet, esdevenint la festa major de Badalona, agafant el relleu a l'antiga i tradicional festa major de Badalona, que encara se celebra a l'agost.

Història Orígens

Els orígens més remots de les festes són les celebracions en honor de sant Anastasi al . El 6 de maig de 1672, a petició de la Confraria de Sant Anastasi, el bisbe de Barcelona va decretar que el seu dia fos festa preceptiva a la vila de Badalona a tots els efectes, amb l'obligació de fer descans laboral i assistir als actes religiosos. A causa de la confusió d'Anastasi de Lleida amb el sant homònim persa el bisbe va disposar el dia festiu el 22 de gener, i després el corregí establint-la el 9 de maig; no es traslladà fins a la data actual de l'11 de maig fins a la fi del . Amb l'eufòria popular, el primer any de celebració, el consistori va fer un gran dispendi en les festes i, a més, va acordar declarar a sant Anastasi copatró de Badalona, juntament amb la Mare de Déu d'Agost, després d'una epidèmia de còl·lera al segle XIX.

Les descripcions de les antigues festes han arribat a través dels escrits del Calaix de Sastre, al darrer quart del , obra del baró de Maldà, Rafael d'Amat i de Cortada, qui passava temporades a Can Peixau, el casal que tenia als afores del nucli urbà de Badalona, a l'antic terme de Llefià. Aleshores Badalona era una petita vila costanera, amb un petit nucli urbà al voltant de l'església de Santa Maria i de la plaça Major, amb una població dedicada principalment a l'agricultura i la pesca, amb la presència d'uns pocs menestrals i professionals liberals, i que, en termes generals, no sobrepassà els 2.000 habitants fins al 1816. Maldà esmenta les festes de maig, referint-se a la conjunció de les festes de la Mare de Déu del Roser, Sant Isidre i les de Sant Anastasi, com una de les més importants de la vila. Els actes eren molts similars entre unes festes i altres, Maldà explica que les de sant Anastasi constaven dels següents actes: preparatius a la parròquia, repic de campanes anunciant els vespres de vigília a la parròquia, la missa matinal, l'ofici solemne amb música, un bon àpat, el repic de campanes i vespres, la processó amb l'estendard del sant i el tabernacle seguits de les autoritats civils i eclesiàstiques i els confrares, els balls a la plaça, moment en què també es feia la rifa de la gran Coca de Sant Anastasi, després encara continuava la gresca en alguns indrets a la zona del camí ral i a baix a mar, la zona de l'arenal, on avui hi ha el barri del centre.

Davallada Amb el temps el fervor de les festes de Sant Anastasi va davallar. Després de la Guerra del Francès, Badalona estava canviant, iniciava el seu camí vers la industrialització i arribaven immigrants d'altres llocs de Catalunya, i el centre de la vila deixava d'ésser a l'antiga sagrera i es trasllada al Baix a Mar. En aquests moments neixen conflictes entre la Confraria de Sant Anastasi, que ara es mou a l'entorn dels gremis de teixidors i corders, el rector i la Junta d'Obra de la parròquia a l'hora de recollir les almoines a l'església i a les seves pretensions d'engrandir la capella del sant. Ran del miracle del carrer del Pinzell, els veïns atribuïen la seva supervivència a l'epidèmia de còlera de 1885 a la devoció a sant Anastasi, aquell mateix any l'Ajuntament va patrocinar les festes del sant, que es van fer en uns envelats al costat de la platja, però les festes no van tenir èxit, la nova societat industrial deixa de banda les antigues festes. El 1905 la processó ja no es feia i el dia de sant Anastasi ja no era festa laboral, a més en aquells anys mossèn Gaietà Soler va desmentir l'existència històrica del sant. No obstant això, la confraria i el gremi de corders van intentar mantenir-la amb els anys, però eren una ombra del que havia sigut.

Revifalla miniatura|Ball de diables Després de la Guerra Civil, el maig de 1939, el Patronat de Sant Anastasi i les restes del gremi de corders volien tornar l'esplendor al dia de Sant Anastasi, i a més amb la voluntat de tenir alguna cosa a celebrar després de la desfeta de la guerra. Per fer-ho es va idear un nou acte, que tingué la col·laboració de personalitats locals com l'antic alcalde Josep Vergés de Vallmajor, l'historiador local Josep Maria Cuyàs, entre d'altres. Basant-se en uns escrits del baró de Maldà, la vigília de la Diada de Sant Anastasi, el 10 de maig de 1940, al descampat de les excavacions, davant de l'actual Museu de Badalona, van col·locar una figura de 4 metres que representava un dimoni, construït per Francesc de Paula Giró i Prat, i el qual van cremar; aquest acte que ha donat a la tradicional Cremada del Dimoni, acte central de les actuals festes. El nou acte va cridar l'atenció dels badalonins i va prosseguir amb gran èxit els anys següents.

Amb l'èxit renovat de les festes de sant Anastasi, l'Ajuntament franquista es va interessar a patrocinar aquelles festivitats de caràcter popular. En primer lloc les autoritats van fer acte de presència als actes religioses com l'ofici solemne i les processons, però no van intervenir en primera instància en l'acte més popular, que era la Cremada del Dimoni. Dels anys 50 fins als 80 les festes de maig van anar prenent rellevància amb l'aparició d'altres celebracions complementàries, com concursos de fotografia, jocs florals, etc. Alhora, en aquelles dècades la ciutat es transformà profundament, la població a augmentar progressivament fins a arribar el 1983 als 230.000 habitants ran de la gran immigració arribada d'arreu d'Espanya. Amb la millora econòmica el consistori va anomenar oficialment les festes amb el nom de «Ferias i Fiestas de Primavera y de San Anastasio», i es plantejaren com una alternativa a la Festa Major tradicional, que aleshores davallava perquè queia en època estival.

L'arribada de la democràcia el 1979, es van voler recobrar les festes com un element d'expressió cultural popular, les Festes de Maig van ser esperades amb gran expectació. La festa com avui es concep neix en aquest moment, obra de la Taula de Cultura, un organisme unitari vinculat a l'Assemblea Democràtica de Badalona, formada per intel·lectuals, treballadors i activistes de diversos àmbits de la cultura que havia funcionat durant la transició i que preparà acuradament les noves festes, deixant de banda l'oficialisme que havia volgut imposar l'Ajuntament franquista, que havien d'ésser obertes a tots els badalonins i mostrar els aspectes del patrimoni cultural, popular, tradicional i creatiu badaloní. Per fer-ho es van voler descentralitzar els actes, que van ser també de caràcter molt divers més enllà de la Cremada i els actes religiosos es van programar molts altres de nous, per fer partícips tots els barris de la ciutat i tots els ciutadans.

El pregó miniatura|Pregó de les Festes de Maig de Badalona 2014, protagonitzat per Jordi Villacampa, president del Club Joventut de Badalona Cada any després del toc d'inici, una crida als ciutadans i ciutadanes que avisa fins a tres vegades que la festa està a punt de començar, un personatge il·lustre relacionat amb la ciutat és l'encarregat de llegir el pregó de les festes. Tot seguit, l'alcalde convida tots els ciutadans i ciutadanes a participar en les Festes de Maig.

Com que l'any 2020 les Festes van coincidir amb el confinament pel COVID-19 el pregó va ser virtual, i es va convertir en un reconeixement al col·lectiu sanitari.

Pregoners

1979 - Joan Soler i Amigó, escriptor 1980 - Andreu Solsona i Planas, actor 1983 - Josep Gual i Lloberes, poeta 1984 - Pasqual Maragall, polític 1986 - Joan Blanch, alcalde 1988 - Enric Majó, actor 1989 - Bibi Andersen, actriu 1990 - Villacampa, Montero i Jofresa, esportistes 1991 - «Senyor Casamajor» (Xavier Sardà), periodista 1992 - Tortell Poltrona, pallasso 1993 - mag Magoo (Enric Ruiz), mag 1994 - Gemma Brió, actriu 1995 - Carles Sans, actor 1996 - Miquel Xirgu Rico, dissenyador 1997 - Jordi Dauder i Guardiola, actor 1998 - Tomàs Molina, meteoròleg 1999 - Lluís Marco, actor 2000 - Joan Argenté i Artigal, poeta 2001 - Miguel Poveda, cantant 2002 - Bonaventura Clotet, metge 2003 - Joan Villarroya i Font, historiador 2004 - Rudy Fernàndez, esportista 2005 - Rosa Maria Malet, conservadora 2006 - Toni Soler, periodista i escriptor 2007 - Abel Mariné Font, investigador 2008 - Mireia Belmonte, esportista 2009 - Sílvia Soler, periodista 2010 - Enric Juliana, periodista i escriptor 2011 - Pilar Rahola, periodista i escriptora 2012 - Fernandisco, discjòquei 2013 - Justo Molinero, comunicador 2014 - Jordi Villacampa Amorós, esportista 2015 - Mireia Belmonte, esportista 2016 - Òscar Camps, fundador de l'ONG Proactiva Open Arms 2017 - Pere-Joan Cardona, doctor 2018 - Pepita Padrós i Martí, arqueòloga 2019 - Nicolás Laprovittola, esportista 2020 - Susanna Martínez, Rosa Benítez, Anna Maria Alventosa i Esther Lobo, professionals de Badalona Serveis Assistencials (BSA) 2021 - Alba Gordo, capitana, en representació del del primer equip del Seagull 2022 - Tomàs Molina, meteoròleg 2023 - Laura Fa, periodista 2024 - Enrique Tomás, empresari badaloní 2025 - Dani Moreno, locutor de ràdio

El mocador miniatura|Mocador de les festes de maig de Badalona 2015 El mocador és tot un símbol de les Festes de Maig a Badalona. La tradició del mocador es remunta a l'any 1999, quan per primer cop se'n va fer un que es va repartir gratuïtament per la ciutat. Des de l'any 2005 es ven al preu d'un euro, i se'l considera un mocador solidari, ja que s'elabora amb criteris de Comerç Just, arran d'un acord signat amb Intermón Oxfam. La tria del color del mocador de les Festes de Maig del 2015, blau, va rebre nombroses crítiques, ja que va coincidir amb el color corporatiu del partit que governava l'Ajuntament de Badalona.

miniatura|L'alcalde i Lorenzo Caprile amb el mocador de 2024 El 2024 el disseny del mocador està inspirat en els colors de la ciutat, amb sanefes que recorden els mosaics de l'antiga Baetulo. Va ser dissenyat per Lorenzo Caprile, sent la primera vegada que el mocador és dissenyat per un modista famós.

Actes Nit de Sant Anastasi El dia 10 de maig se celebra la Nit de Sant Anastasi, un dels actes més esperats i multitudinaris de les festes. S'hi celebren diversos actes de cultura popular i tradicional. La Nit acaba amb la Cremada del Dimoni. Actualment, aquest acte final de la Nit de Sant Anastasi és precedit pel Ball a Plaça, el Seguici de la Ciutat, la Tanda de Lluïment, l'Acte Sacramental, el Ball de l'Àliga, el Piromusical.

Ball a plaça, seguici i tanda de lluïment