LAlbum Pintoresch-Monumental de Catalunya: aplech de vistas dels més notables monuments i paisatjes d'aquesta terra acompanyadas de descripcions y noticias históricas y de guias pera que sían fácilment visitats, és una edició luxosa promoguda per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, publicada entre 1878 i 1879 en entregues mensuals. Es tracta d'un volum de gran format il·lustrat amb heliogravats de notable qualitat acompanyats de sengles textos explicatius, escrits per diferents experts en el monument o l'indret descrit.
miniatura|Portada de l'Album Pintoresch-Monumental de Catalunya
L'obra L'obra es presenta amb un Prólech signat per Manel Milá y Fontanals i es divideix en vint-i-quatre monografies on catorze experts en els respectius àmbits tracten els llocs, alguns repetits descrits per diferents autors. Fins aleshores els llibres s'il·lustraven amb gravats i les fotografies d'Heribert Mariezcurrena i Corrons (1856-1898) incloses en l'àlbum causaren impacte; en la primera col·lecció —fragments de la qual es reprodueixen aquí— es presentaven amb una mida de 15 X 22 cm i en la segona de 23 X 30; només recullen paisatges i monuments de les comarques de Barcelona.
Les estampes, o làmines, documenten l'estat d'aquestes construccions l'any 1878, potser l'anterior, i els textos reflecteixen l'esperit de l'"excursionista il·lustrat", tenyit de romanticisme i de vegades rememorant «la passada grandesa de la patria», que s'endinsa sensitivament en el paisatge, mira els monuments d'una manera "científica" i ho trasllada al paper. Els treballs presenten títols com: "Vich. Cláustre de la Seu", "Montanya de Sant Llorens del Munt. Ermita i Cova de Santa Agnés", "Barcelona. Gran saló de la Llotja", "Barcelona. Pati dels taronjers en la casa de la Diputació", "Vich. Monument al Dr. Jaume Balmes, Pbre.", "Viladecans. La Torra del Baró", "Tarrassa. Antiguetats de Sant Pere de Tarrassa", etc. Altres capítols, que fan al·lusions a arquitectures romàniques, es reprodueixen parcialment a continuació.S'han recollit cites de diferents monografies, que representen una mínima part dels interessants textos, disponibles en l'anterior referència a l'Àlbum.
Als qui llegiran Manel Milà i Fontanals, erudit i historiador de la literatura medieval catalana, s'encarregà del pròleg al capítol "V. Als qui llegirán. Prólech" en el qual lliga la poesia trobadoresca amb l'arquitectura «romanich-bisantina»:
Reflexiona sobre els orígens de l'arquitectura romànica:
Cita l'abast europeu del romànic:
Argumenta la idoneïtat del terme «romanich-bisantí» per a definir l'estil:
Anota la peculiaritat catalana:
Dona dades sobre antics pobladors i antiguitats:
De l'Espanya goda diu «veyem formarse aquí un art cada dia més fèrtil y explendent» i dels musulmans «dels alarbs ha quedat per cert molt poch». Discrepa sobre l'abast de la influència islàmica en una nota:
Sobre la vinguda i implantació de l'art carolingi:
Comenta l'arribada i desenvolupament del romànic a les nostres contrades:
I sobre la transició del romànic, en «ple vigor y vida», al gòtic:
Claustre de Sant Salvador de Breda
Cèsar August Torras i Ferreri va escriure la monografia "IX. Breda. Cláustre del monastir de Sant Salvador". Proporciona algunes dades històriques:
Fa algunes apreciacions:
miniatura|Estampa 4. Claustre de Sant Salvador de Breda.
En descriu les mesures i els materials dels seus elements:
Fa deduccions amb «altres remarcables fragments» de la galeria de migjorn:
Relata la pèrdua del monument quan la Tercera guerra carlina:
I ens explica el seu estat de decadència:
Façana de Sant Cugat del Vallès
Ramon Soriano signa l'apartat "XIII. Sant Cugat del Vallés (Monastir). Fatxada principal de la iglesia". Se sorprèn en arribar-hi:
miniatura|Estampa 8. Façana gòtica de Sant Cugat del Vallès.
Descriu la façana:
Fa unes consideracions sobre la portalada:
Finalitza la jornada excursionista:
Monestir de Sant Pere de Casserres
L'arqueòleg i escriptor Joaquim Guasch i Ribera s'encarrega del capítol "XIV. Plana de Vich. Monastir de Sant Pere de Casserres", una de les dues monografies dedicats al monestir cluniacenc, «monument bisantí dels mes antichs de la plana de Vich». Dona detalls d'estudis precedents:
miniatura|Estampa 9. Monestir de Sant Pere de Casserres.
Relata les característiques de l'edificació i de l'antiga església enrunada al sud del monestir i els seus sepulcres, de la història i vicissituds del lloc:
I ofereix recomanacions i reflexions al «viatjer»:
Claustre de Sant Cugat del Vallès miniatura|Estampa 10. Claustre de Sant Cugat del Vallès.
Antoni Aulèstia Pijoan redacta "XV. Monastir de Sant Cugat del Vallés. Claustre (Resúmen histórich)", un dels quatre articles de lAlbum Pintoresch-Monumental dedicats al cenobi benedictí, on fa un recull històric del cenobi i refereix alguns dels bens que custodia —pintures, còdexs, llibres, vestidures litúrgiques, etc.:
miniatura|esquerra|Representació de l'escultor Arnau Cadell, assegut i treballant, i epigrafia. Claustre de Sant Cugat del Vallès.
Llegeix l'epigrafia del claustre referent a l'artista que hi treballà: «HEC EST ARNALLI / SCULTORIS FORMA CATELLI / QUI CLAUSTRUM TALE / CONSTRUXIT PERPETUALE» ("Aquesta és la figura de l'escultor Arnau Cadell que tal claustre construí a perpetuïtat"). Parla del Castrum octavianum ubicat en el lloc del monestir en temps dels romans, d'Almansor, de la restauració romànica:
I acaba amb la desfeta del monestir:
Paisatge de Sant Pere de Casserres Cessar August Torras signa la monografia "XVI. Plana de Vich. Paisatje de Sant Pere de Casserras". Hi fa una descripció geogràfica, botànica, geològica, històrica, "espiritual" i de les tombes antropomorfes del paratge, i hi inclou el cenobi que s'hi ubica. Dona una impressió del marc geogràfic:
miniatura|Estampa 11. Sant Pere de Casserres.
Recorda els antics habitants:
Destaca el monestir:
miniatura|esquerra|Tombes antropomorfes arran d'absis llombard. Sant Pere de Casserres (Osona).
Detalla els sepulcres antropomorfes, també dites tombes olerdolanes, dels segles IX-XI, típiques d'època alt-medieval, presents:
I conclou:
Església de Sant Cugat del Vallès Jacint Torres i Reyató compon el text "XXI. Sant Cugat del Vallés (Monastir). Iglesia" on repassa els elements arquitectònics:
miniatura|Estampa 16. Sant Cugat del Vallès.
Segueix:
Fa referència als temps en que «'ls prelats vestían alternativament l'hàbit religiós y 'l trajo guerrer»:
I finalitza amb un retret, referent a un retaule del conservat a l'església del qual ningú en gaudeix, ja que no s'hi fan misses:
Claustre de Sant Cugat del Vallès Lluís Domènech i Montaner redacta la monografia "XXIII. Sant Cugat del Vallés (Monastir). Claustre". De fet, va ser l'únic arquitecte d'entre els autors de l'''Album Pintoresch-Monumental. Comença el seu article amb impressions romàntiques sobre la idoneïtat arquitectònica i espiritual dels claustres romànics:
Presenta descripcions referents a l'àmbit arquitectònic del claustre del monestir:
miniatura|esquerra|Una tirada d'arcuacions de la galeria est i dues de la sud; al centre del claustre s'observa la planta de l'església visigòtica precedent. Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Parla dels elements principals:
Defineix el detall artístic del «verdader tresor»:
El bestiari, amb animals reals i «fantástich-simbólichs»:
Descriu en quines actituds es presenten més sovint els diferents éssers:
Fa una relació sistemàtica dels capitells historiats descrivint-los acuradament:
Els divideix en tres tipus:
Intenta determinar la data d'execució del claustre:
Finalitza fent consideracions respecte al seu estat d'abandó i formulant una desiderata: «Valdría la pena de fer una extensa y complerta monografía d'aquest monument». En el seu article de lÀlbum Pintoresch-Monumental, Domènech especifica indicacions per al gaudi del monument:
miniatura|Estampa 18. Claustre de Sant Cugat.
I, comparant-lo amb altres claustres europeus, argüeix:
Responent al fet que l'escrit de Domènech es presentava amb una longitud superior a la resta, el doble de la mitjana, la Comissió de Publicació el publica amb la següent nota: «Atenent à l'índole especialment descriptiva de la precedent monografia, la Comissió de Publicació no ha dubtat en concedirli més espay de lo acostumat.»
Sant Llorenç del Munt
Ramon Arabía y Solanas es pregunta en el seu text "XXVI. Montanya de Sant Llorens del Munt. Monastir de Sant Llorens":
Argumenta sobre l'origen del cenobi:
miniatura|Estampa 21. Sant Llorenç del Munt.
Sobre «lo temple actual»:
Relata el que succeí arran que fou abandonat per la comunitat i incorporat, per butlla de 2 d'agost de 1592, al «Col·legi d'estudiants pobres benedictins de Lleyda»:
Esmenta característiques del monument:
I acaba recordant el passat:
Castell d'Eramprunyà
Jacint Torres i Reyató també escriu el capítol "XXVII. Gavá. Lo Castell d' Aramprunyá".
miniatura|Estampa 22. Castell d'Eramprunyà.
Assenyala les sepultures antropomòrfiques arran de la capella del castell:
Igual que lliga les tombes olerdolanes d'Eramprunyà amb les de «Cervelló, Olérdula, Sant Pere de Casserras y altres punts de Catalunya», lliga aquesta fortalesa amb la d'Olèrdola quan els temps del Príncep d'Olèrdola:
Dona dades històriques, administratives i culturals del castell i finalitza amb la visió d'una romeria al santuari de Nostra Senyora de Brugués, «que s'alsa sobre una reduhida carena al peu del castell»:
Conjunt episcopal d'Ègara
Pere Antoni Ventalló subscriu "XXVIII. Tarrassa. Antiguetats de Sant Pere de Tarrassa". El conjunt episcopal d'Ègara presentava un bon repte pels arqueòlegs. Ventalló, erudit i poeta anomenat lo cantor d'Egara'', pren contacte amb el lloc:
miniatura|centre|800px|Conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa. D'esquerra a dreta, Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria.
Relata l'esdevenir històric del lloc:
Es lamenta de les descuidades relíquies conservades a l'església de Santa Maria:
miniatura|Estampa 23. Santa Maria de Terrassa.
Observa el material d'espoli a la mateixa església:
Se sorprèn de l'aparença "misteriosa" de Sant Miquel
Puig i Cadafalch, que coneixia construccions com la font baptismal del patriarca Callisto, consideraria que Sant Miquel —de planta quadrada amb creu grega inscrita i actualment considerada església-mausoleu— era un baptisteri i, en ocupar-se de la reconstrucció del conjunt episcopal d'Ègara, va afegir una piscina central envoltada per les vuit columnes. Ventalló i Vintró analitza elements constructius a l'interior de Sant Miquel, abans de les intervencions de Puig:
Considera que Sant Miquel va ser restaurat després de la construcció de Santa Maria, «tal vegada en 1612, ab motiu de la restauració que 's feu en aquesta»:
miniatura|esquerra|Interior. Sant Miquel de Terrassa (Vallès Occidental).
Intenta determinar l'antiguitat del temple:
Detalla la cripta:
Rebat l'escrit per Jeroni Pujades, historiador del que creia que Sant Miquel havia estat un panteó romà, i suposa la seva construcció durant la baixa edat mitjana:
Es dol de la foscor documental i relaciona Sant Miquel amb l'antiga catedral d'Ègara:
miniatura|esquerra|Absis trilobulat. Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental).
Passa a l'església, aleshores parroquial, de Sant Pere de Terrassa, de construcció romànica i aprofitant la capçalera —absis trilobat i transsepte— d'una edificació preromànica:
Dubta davant uns element esculpits i s'esvera per l'ús «abominable» que en podien haver fet els pagans:
I finalitza:
Vegeu també Arquitectura romànica
Referències
Notes
Enllaços externs
Album Pintoresch-Monumental de Catalunya
Categoria:Art romànic Categoria:Història de l'arquitectura Categoria:Llibres