El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs. Queden 109 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments Països Catalans

1419 - València: les Corts decreten l'obligatorietat d'enviar els documents de l'administració reial a l'arxiu del Palau del Real, creant-se, així, l'Arxiu del Regne de València.

1245 - València: Jaume I hi crea la institució dels jurats. 1923 - Barcelona: el Capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera fa un cop d'estat acceptat pel rei Alfons XIII i inicia una dictadura a Espanya. 1926 - Maresmeː Comencen les obres del tramvia Mataró-Argentona, de 5,8 km i un ample de via d’1 metre, que es completaran al maig de 1928. 1993, Reus: Reus celebra la IX Ciutat Gegantera de Catalunya amb més de 120 colles geganteres d’arreu de Catalunya 1997 - Sueca (la Ribera Baixa): uns brètols profanen la tomba de Joan Fuster. 2010 - Barcelona: Tanca la distribuïdora de llibres L'Arc de Berà.

Resta del món 509 aC - Roma (República de Roma)ː Consagració del temple de Júpiter Capitolí.Titus Liviː Historia romana, II, 8 i VII, 3, 8.Polibiː Històries, III, 22Plutarcː Vides paral·leles, Publicola, 14Plini el Vellː Historia natural, XXXIII, 19. 533 - Plana de Sidi Fathallah: Les legions de Belisari derroten Gelimer i els vàndals en la batalla del Desè Mil·liari, iniciant-se la reconquesta sota l'emperador romà d'Orient Justinià I. 1560 - Tolosa de Llenguadoc: Arnaud de Tilh és condemnat a mort per haver usurpat la identitat de Martin Guèrra durant quatre anys. 1759 - Ciutat de Quebec: A la batalla de les Planes d'Abraham els britànics derroten als francesos a la Guerra Franco-Índia. 1791 - El rei Lluís XVI de França accepta la nova constitució. 1814 - Baltimore, Estats Units: La batalla de Fort McHenry inspirà a Francis Scott Key a escriure el poema que esdevindrà lletra de l'himne nacional dels Estats Units d'Amèrica. 1923 - Espanya: Cop d'Estat de Primo de Rivera que suspèn la Constitució Espanyola de 1876, dissol el Parlament i instaura la dictadura. 1940 - Egipte: Itàlia envaeix Egipte dins la Campanya del Nord d'Àfrica de la Segona Guerra Mundial. 1943 - Taiwan: Chiang Kai-shek esdevé president de la República de la Xina. 1953 - Mèxic: Clausura de la primera Conferència Nacional Catalana. 1969 - Estats Units d'Amèrica: la creacio de scooby doo 2004 - Madrid (Espanya): el Govern de l'Estat espanyol (PSOE) demana formalment a la Unió Europea una reforma del règim lingüístic perquè el català (diferenciant-lo entre català i valencià) hi pugui ser oficial. Dinou anys més tard, però, l'any 2023, es revela amb documents oficials de la UE que realment Espanya no havia sol·licitat mai abans la plena oficialitat europea del català.

Naixements Països Catalans 1862 - Barcelona: Concepció Bordalba, soprano catalana (m. 1910). 1892 - Puig-reig: Esteve Maria Relat i Corominas, metge i alcalde de Sabadell del 1923 al 1930. 1904 - Barcelona: Miquel Brasó, historiador i arqueòleg gracienc. 1910 - València: María Teresa Andrés Blasco, música i compositora (m. 1992). 1928 - Fonteta: Dolors Ponsatí i Jovés, llevadora i practicant catalana (m. 2006). 1935 - Terrassa, Vallès Occidental: Joana Biarnés, fotògrafa catalana, la primera fotoperiodista i reportera gràfica (m. 2018). 1940 - Murten, Suïssa: Beatrice Nyffenegger, poetessa, narradora i traductora resident a Manresa des de l'any 1963. 1949 - Vinaixa, Lleida: Carme Rigalt, periodista i escriptora catalana que viu a Madrid. 1951 - Barcelona: Pilar Eyre, periodista i escriptora espanyola. 1968 - Barcelona: Santi Millán, actor. 1970 - Sóller: Antònia Arbona i Santamaria, escriptora i cantant mallorquina, investigadora literària i traductora. 1972 - Palma, Mallorca: Jaume Anglada Avilés, cantant mallorquí. 1973, València: Rosa de Falastín Mustafá Ávila, psicòloga i política valenciana. 1975 - Sallent, Bages: Anna Gabriel, educadora social, professora de dret i política catalana, ha estat diputada al Parlament. 1982 - Barcelona: Teresa Mas de Xaxars, remera catalana.

Resta del món 1475 - Roma, Estats Pontificis: Cèsar Borja, cardenal (m. 1507). 1818 - París, França: Gustave Aimard, escriptor de novel·les d'aventures. 1819 - Leipzig, Saxònia: Clara Schumann, compositora i una de les principals pianistes del romanticisme. 1830 - Zdislavič, Moràviaː Marie von Ebner-Eschenbach, escriptora austríaca del Realisme (m.1916). 1863 - Glasgow, Escòcia: Arthur Henderson, polític i sindicalista, Premi Nobel de la Pau el 1934. 1866 - Newburyport, Massachusetts: Arthur Noyes, químic i professor estatunidenc. 1874 - Viena, Imperi Austrohongarès: Arnold Schoenberg, compositor austríac (m. 1951). 1877 - Amsterdam: Elisabeth Kuyper, compositora romàntica i directora d'orquestra neerlandesa (m. 1953). 1886 - Chesterfield, Regne Unit: Robert Robinson, químic britànic, Premi Nobel de Química de 1947 (m. 1975). 1887 - Vukovar, Imperi Austrohongarès: Leopold Ruzicka, Premi Nobel de Química el 1939. 1903 - Saint-Mandé, París: Claudette Colbert, actriu teatral i cinematogràfica nord-americana (m. 1996). 1916 - Llandaf, Gal·les: Roald Dahl, escriptor gal·lès (m. 1990). 1922 - Callao (Perú): Yma Sumac, cantant soprano peruana amb un registre de cinc octaves (m. 2008). 1923 - São Miguel, Açores: Natália Correia, escriptora portuguesa que participà en la vida política del seu temps (m. 1993). 1924 - Lió, França: Maurice Jarre, compositor i director, guanyador de tres Oscars a la millor banda sonora. 1936 - Burguillos, Sevilla: Marifé de Triana, cantant de copla andalusa i actriu espanyola (m. 2013). 1941 - Heredia, Costa Rica: Óscar Arias Sánchez, politòleg i economista, President de Costa Rica i Premi Nobel de la Pau de l'any 1987. 1943 - Manila, Filipines: Luis Eduardo Aute, autor i intèrpret de llengua castellana. 1944 - Regne Unit: Jacqueline Bisset, actriu. 1946 - Oviedoː María Izquierdo Rojo, filòloga, professora universitària, diputada constituent. 1961 - La Mesa, Califòrnia, EUA: Dave Mustaine, guitarrista i cantant. 1966 - Nkongsamba, Camerun: Francine Gálvez, periodista i presentadora espanyola. 1967 - Dallas, EUA: Michael Johnson, atleta. 1971 - Londres, Anglaterra: Stella McCartney, dissenyadora britànica. 1976 - Estocolm, Suècia: Puma Swede, actriu porno. 1980 - Andradina, Brasil: Gilberto Ribeiro Gonçalves, futbolista. 1982 - Valencia de Alcántara, Càceres, Espanya: Soraya Arnelas Rubiales, cantant espanyola de música pop, més coneguda com a Soraya. 1988 - Mèrida, Extremadura: Laura Campos Prieto, gimnasta. 1991 - Madrid: Eduardo Fernández Rubiño, polític i activista espanyol responsable de l'àrea de xarxes socials de Podem.

Necrològiques Països Catalans 1845 - Tarragona: Rosa Venes i Clusas, heroica defensora de Tarragona durant la Guerra del Francès (n. 1784). 1880 - Pelegrí Clavé, pintor català. 1943 - Friburg (Suïssa): Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, cardenal català (m. 1868). 2012 - Francesc Candela i Escrivà, advocat i polític valencià, referent del valencianisme d'esquerra a la comarca de la Safor. 2015 - Barcelona: Maria Tersa i Miralles, locutora de ràdio catalana (n. 1912).

Resta del món 81 - Titus, emperador de Roma. 1226 - Avinhon, Marquesat de Provença: Bouchard de Marly, cavaller francès que lluità a la croada albigesa (n. s.XII).Guilbert, Pierre. Mémoires historiques et chronologiques sur l'Abbaye de Port-Royal des Champs depuis sa fondation en 1204 (en francès), 1758, p. 80. 1506 - Andrea Mantegna, artista plàstic italià. 1592 - Michel de Montaigne, escriptor francès. 1598 - Felip II de Castella, rei de Castella (1556-1598). 1728 - Madrid: Adrián Conink, religiós i filòleg sevillà 1894 - París, França: Emmanuel Chabrier, compositor francès (n. 1841). 1912 - Justo Sierra, poeta i polític mexicà. 1928 - Motta di Livenza (Itàlia): Italo Svevo, novel·lista italià (n. 1861). 1944 - Dachau: Éliane Plewman, agent francesa del servei secret britànic durant la Segona Guerra Mundial (n. 1917). 1947 - París: Marguerite Hasselmans, pianista francesa (n. 1876). 1949 - August Krogh, fisiòleg danès, premi Nobel de Medicina el 1920. 1950 - Woodland Hills (Los Angeles), Califòrnia, Estats Units: Sara Allgood, actriu d'origen irlandès, naturalitzada estatunidenca el 1945 1960 - Budapest, Hongria: Leó Weiner, compositor i professor hongarès (n. 1885). Kaiserswerth: Hedda Eulenberg, traductora alemanya. 1967 - Emilio Herrera Linares, militar, científic i polític espanyol. 1968, Suïssa: Gertrud Woker, bioquímica suïssa que denuncià les armes químiques. 1977 - Leopold Stokowski, director d'orquestra dels Estats Units. 1996 - Tupac Shakur, raper i actor dels Estats Units (n. 1971). 1998 - L'Havana, Cuba: Antonio Núñez Jiménez, polític, revolucionari i científic cubà. Pare de l'espeleologia llatinoamericana. 2001 - Santa Monica, Califòrnia: Dorothy McGuire, actriu estatunidenca del Hollywood dels anys 40 i 50 (n. 1916). 2004 - Luis Miramontes, químic mexicà, coinventor de la píndola anticonceptiva. 2005 - Julio César Turbay Ayala, expresident de la República de Colòmbia. 2011 - Londres, Regne Unit: Richard Hamilton, pintor, gravador i fotògraf britànic, pioner de l'art pop a Anglaterra (n. 1922). 2012 - Ankara, Turquiaː Dilhan Eryurt, astrofísica turca que treballà per a la NASA en la missió Apollo 11 (n. 1926). 2018 - Guido Ceronetti, escriptor italià. 2022 - París (França): Jean-Luc Godard, crític i director de cinema franco-suís.

Festes i commemoracions Rússia: Dia dels programadors, celebrat des del 2009 el 256 dia de l'any per fer honor als 8 bits (28=256). Santoral: Sant Joan Crisòstom, bisbe; Sant Marcel·lí de Cartago, màrtir; Sant Amat de Remiremont, abat, segons una llegenda nascut a Tarragona; Sant Amat de Tortosa, sant llegendari; beata María de Jesús López de Rivas, verge carmelita.

Referències

13