Els uigurs (uigur: ئۇيغۇر, , turc: Uygur) són un poble turc de l'Àsia central que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinès. Està formada per 8,4 milions d'individus, segons el cens del 2000, que viuen principalment a la Regió Autònoma del Xinjiang Uighur (també Turquestan oriental o Uigurstan), a la Xina. miniatura|Bandera dels uigurs miniatura|Home uigur de Kaixgar També hi ha petites, però actives, comunitats escampades per diferents països del món. Segons el cens soviètic del 1989, hi havia 262.000 uigurs a l'antiga URSS, uns 75.000 al Pakistan, Aràbia, Europa i EUA, 3.000 a Afganistan, 1.000 a Mongòlia i uns 500 a Turquia.
Al Kirguizstan estan concentrats a Naryn, on tenen l'Organització de la Llibertat Uigur i el Centre Cultural Ittipak (Unió), suspès uns mesos el 1996. També existeix un Departament d'Uigur a la Universitat de Bishqeq.
S'estima que, d'ençà del 2017, més d'un milió d'uigurs estan detinguts pel govern xinès en camps d'internament. Aquestes presons es van crear sota la direcció del secretari general de la Xina Xi Jinping amb l'objectiu d'obligar l'adhesió dels uigurs a la ideologia d'estat.
Idioma
Uigur, antigament coneguda com a turki o turki oriental, és una llengua turquesa de la branca karluk, amb 8 a 13 milions de parlants nadius (). Es parla principalment pel poble uigur, natiu del Turquestan Oriental, una regió que correspon a la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang a l'oest de la Xina. A part de Xinjiang, hi ha comunitats significatives de parlants d'uigur al Kazakhstan, Kirguizstan i Uzbekistan, i en diversos altres països. L'uigur és una llengua oficial de la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang; s'utilitza àmpliament tant en l'àmbit social com en l'oficial, així com en la premsa, la televisió i la ràdio. Altres minories ètniques a la Xina també fan servir l'uigur com a llengua comuna.Engesæth 2009, p. 7
L'uigur pertany a la branca karluk de la família de les llengües turqueses, que inclou llengües com l'uzbek. Com moltes altres llengües turqueses, l'uigur presenta harmonia vocàlica i aglutinació, no té classes nominals ni gènere gramatical, i és una llengua d'arrel esquerra amb un ordre de paraules de subjecte-objecte-verb. De manera més distintiva, els processos uigurs inclouen la reducció vocàlica i l'umlaut, especialment en els dialectes del nord. A més d'altres llengües turqueses, l'uigur ha estat històricament fortament influenciat per l'àrab i el persa, i més recentment pel rus i el mandarí.
El sistema d'escriptura modificat derivat de l'àrab és el més comú i l'únic estàndard a la Xina, tot i que altres sistemes d'escriptura s'utilitzen amb finalitats auxiliars i històriques. A diferència de la majoria d'escriptures derivades de l'àrab, l'alfabet àrab uigur té una marcació obligatòria de totes les vocals a causa de les modificacions a l'escriptura original persa-àrab fetes al segle XX. També s'usen dos alfabets llatins i un alfabet ciríl·lic, tot i que en una mesura molt menor. Els dos alfabets uigurs basats en el llatí i el basat en l'àrab tenen 32 caràcters cadascun; l'alfabet ciríl·lic uigur també utilitza dues lletres vocàliques iotades (Ю i Я).
Alfabets de l'uigur Històricament, s'han fet servir quatre alfabets principals per escriure la llengua uigur. Actualment, el més comú a la Regió Autònoma de Xinjiang és l'alfabet àrab uigur, que és l'únic estàndard oficial. Els altres alfabets es fan servir principalment amb finalitats auxiliars fora de la Xina.
{| class="wikitable" |+ Alfabets de l'uigur |- ! Uigur àrab(UEY) ! Uigur llatí nou(ULY) ! Uigur llatí antic(UYY) ! Uigur ciríl·lic(USY) |- | ئا | A a | A a | А а |- | ئە | E e | Ә ә | Ә ә |- | ب | B b | B b | Б б |- | پ | P p | P p | П п |- | ت | T t | T t | Т т |- | ج | J j | J j | Җ җ |- | چ | Ch ch | Q q | Ч ч |- | خ | X x | H h | Х х |- | د | D d | D d | Д д |- | ر | R r | R r | Р р |- | ز | Z z | Z z | З з |- | ژ | Zh zh | Ⱬ ⱬ | Ж ж |- | س | S s | S s | С с |- | ش | Sh sh | X x | Ш ш |- | غ | Gh gh | Gʻ gʻ | Ғ ғ |- | ف | F f | F f | Ф ф |- | ق | Q q | K̡ k̡ | Қ қ |- | ك | K k | K k | К к |- | گ | G g | G g | Г г |- | ڭ | Ng ng | Ng ng | Ң ң |- | ل | L l | L l | Л л |- | م | M m | M m | М м |- | ن | N n | N n | Н н |- | ھ | H h | H̡ h̡ | Һ һ |- | و | O o | O o | О о |- | ئو | U u | U u | У у |- | ۆ | Ö ö | Ö ö | Ө ө |- | ئۈ | Ü ü | Ü ü | Ү ү |- | ۋ | W w | W w | В в |- | ئې | É é | E e | Е е |- | ئى | I i | I i | И и |- | ي | Y y | Y y | Й й |}
Activitats polítiques Poc se sap de l'existència de partits polítics a Xinjiang, llevat del Partit del Turquestan Oriental, actiu a començament dels anys noranta i que va efectuar alguns actes terroristes. Tenia el suport de les ètnies musulmanes del Xinjiang, igual que l'altre més conegut, el Partit Reformista Islàmic. També hi ha un Front d'Alliberament Uigur, independentista i nacionalista, partidari de la descolonització i de la fi de l'espoli pels xinesos. Els exiliats, però, han estat força actius, i s'han fundat les associacions següents:
A Múnic, Congrés Nacional d'Uiguristan, d'Enver Can; East Turkstan Union in Europe, d'Asgar Can, creat el 1999; East Turkestan Information Center, d'Abduljelil Karakash. A Turquia, East Turkestan Foundation, de Mehmete Riza Bekin a Istanbul; East Turkestan Culture and Soldiarity Association d'Abubekir Türksoy, a Kayseri. A la resta d'Europa, East Turkestan Association de Faruk Sadikov, a Estocolm; Belgium Uyghur Association, de Sultan Ehmet, a Brussel·les, l'Uyghur House de Shahelil, a Holanda. A Rússia, l'Uyghur Association, de Serip Hajè, a Moscou. Als EUA, l'Uyghur American Association, de Turdi, a Washington, la Canadian Uyghur Association, de Mehmetjan Tohti. A Austràlia, l'Australia Turkestan Association, d'Ahmet Igamberdi. A Kazakhstan, la Nozugum Foundation, de Dilberim Samsakova, Kazakhstan Regional Uyghur (ittipak) Organisation, de Khahriman Gojamberdi i la Uyghuristan Freedom Association, de Sabit Abdurahman. A Kirguizstan, la Kyrghyztan Uyghur Unity (Ittipak) Association, de Rozimehmet Abdulnbakiev i el Bishkek Human Rights Committee, de Tursun Islam.
També hi ha alguns grups armats, com el Sharq azat Turkistan (Organització d'Alliberament de Turquestan Oriental, ETLO), fundat el 30 de juny del 2002, i que ha fet alguns atacs a oficines diplomàtiques xineses a Kirguizstan. L'han acusat de formar part de la xarxa d'Al-Qaida, com el Moviment Islàmic de Turquestan Oriental (ETIM), fundat el 1990 i dirigit per Hassan Makhsum, mort el 2003 al Pakistan. miniatura|Mapa de la situació dels uigurs i altres minories a la província xinesa de Xinjiang
Història Kanat Uigur
El 742, els uigurs, els karlucs i els basmils es van rebel·lar contra el Segon Kaganat Turc. El 744, els basmils van capturar Ötüken, la capital turca matant el gran kan Ozmich, i Kutlugh Bilgä va establir el kanat Uigur a la conca de l'Orkhon. Més tard aquell any es va formar una aliança de uigurs i karlucs que va derrotar els basmils, matant el seu gran kan i fent desaparèixer els basmils com a poble. Les hostilitats entre els uigurs i els karluks van forçar els karlucs a emigrar cap a l'oest cap a Jetissú i a entrar en conflicte amb els türgesh, als quals van derrotar i conquerir el 766. L'any 751, la Dinastia Tang va patir una derrota estratègica contra els àrabs a la batalla de Talas i els Tang es van retirar d'Àsia Central, permetent als uigurs emergir com la nova potència dominant.
miniatura|Extensió del Kanat Uigur miniatura|Els principals regnes del mon al 820 El poder del Kanat Uigur es va anar afeblint i el regnat de Qasar Qaghan, el darrer kan va acabar quan el kaganat kirguís de l'alt Ienissei entre Minussinsk i el llac Kosso Gol, familiars de la Dinastia Tang, van llançar una guerra, es van apoderar de la capital Qara Balgasun i van matar el kan Qasar Qaghan el 840.
Diàspora Els uigurs van fugir en dos grups. Un grup de 30.000 persones liderat per l'aristòcrata Ormïzt va buscar refugi al territori Tang però l'Emperador Wuzong de Tang va ordenar que es tanquessin les fronteres. L'altre grup, de 100.000 homes, liderat per Ughe Tegin, fill de Baoyi i el nou khagan del derrotat Kanat Uigur, també va fugir al territori Tang exigint una ciutat Tang com a residència, la protecció dels maniqueus i menjar. Wuzong va trobar les demandes inacceptables i es va negar, i va concedir asil a Ormïzt a canvi de l'ús de les seves tropes contra Ughe. Dos anys més tard, Wuzong va ampliar la l'ordre de prohibir cristianisme, zoroastrisme, i especialment el budisme.
Els uigurs es van retirar progressivament cap a la regió de Turfan entre 840 i 847. Els Tang, fins llavors temorosos dels uigurs, van aprofitar la situació per eliminar els maniqueus mitjançant una persecució que els va massacrar el 843. El 846, el penúltim kagan uigur, Ughe Tegin, va ser assassinat després d'haver passat el seu regnat de 6 anys lluitant contra els kirguisos, els partidaris del seu rival Ormïzt i les tropes de la dinastia Tang. El seu germà, Enian Tegin, va ser derrotat decisivament per les forces Tang l'any 847. El grup kirguís es va instal·lar a Mongòlia, a l'alt Orkhon, a l'entorn de Qara Balgasun, i s'hi van mantenir fins al 920 en què en foren expulsats pels kitan i rebutjats cap a les estepes del Ienissei. La darrera resistència uigur a Mongòlia contra els kirguís es va acabar vers el 874.
Els uigurs es van instal·lar als oasis al nord del Tarim, a Turfan, Kudjha, Qarashahr.Barthold, Beshbalik, Enciclopedia de l'Islam Ed. I, 746 Un altre grup uigur coneguts com els Sary-Uigur es van establir entre 860 i 866 al Gansu occidental i a la regió de Kan-Chou, on el kan es va titular qaghan. Almenys a Kan-Chou van abandonar el maniqueisme i van esdevenir budistes. Aquest kanat va durar fins al 1028. Però de més llarga durada fou el kanat del nord del Tarim que es va estendre fins al . També aquí el maniqueisme va perdre posicions i al els uigurs eren budistes o nestorians.
Al els uigurs eren vassalls dels kara khitai; els seus sobirans portaven el títol de iduq qut o idiqut (santa majestat) agafat dels turcs basmil que el portaven al quan van dominar aquesta mateixa regió. El 1209 el idiqut Bartchuq va rebutjar reconèixer la sobirania del gur khan kara khitai i va acceptar la de Genguis Kan; el comissari del gurkhan a Uigúria, Chaukam, que residia a Turfan o a Kara-Khodja, fou assassinat.Barthold a Turkestan, pàgina 362, citant com a font a Alà-ad-Din Juwayní Genguis Kan, que tenia simpatia per la cultura uigur, va donar la mà de la seva filla Alaltun (o Altun-baki) al idiqul.Història secreta
A mitjan els uigurs es rebel·laren contra la Xina, però van ser vençuts. Aleshores molts uigurs migraren a la zona del Kazakhstan entre el 1860 i 1880.
L'any 1949, després d'aniquilar la República Islàmica Independent de l'est del Turquestan, la Xina comunista inicia un període de repressió que tindrà com a resultat milers de víctimes i la quasi aniquilació de la cultura uigur.
A la dècada dels seixanta del , es produeixen massives migracions de uigurs i kazakhs cap a l'URSS, per tal de fugir de la repressió maoista. Amb la desaparició del bloc soviètic, quasi tots els pobles de la regió van assolir la seva independència política, tret dels uigurs que han estat sotmesos a una forta pressió migratòria per part de l'estat xinès en favor de l'ètnia han, majoritària a la Xina.
Durant les dècades dels seixanta i setanta ocorregueren dos onades de migració, amb les fronteres obertes dels uigurs cap al Kazakhstan, concentrats a la província d'Almaty.
En l'actualitat, la repressió es fa especialment palesa en l'àmbit religiós (l'any 1997, van ser executats 30 nacionalistes musulmans acusats «d'actuar obertament com a agitadors contra els estaments oficials»).
El 2009 els uigurs eren l'1,9% de la població del Kazakhstan. El 2015 eren el cinquè grup humà més nombrós del Kazakhstan, principalment població rural amb un creixement natural molt alt.
Camps de reeducació xinesos