La Força de Bellpuig era una casa forta de Tortellà (Garrotxa), les restes de la qual estan declarades bé cultural d'interès nacional. Es troba a 1 km al nord-oest del nucli, dominant la plana.

Història El 1252 apareix esmentat Berenguer de Bellpuig, i l'octubre del 1262, Bernat de Bellpuig prestà homenatge per diverses possessions a Ramon d'Empúries, senyor del castell de Sales. Entre 1341 i 1347, és esmentada Elisenda de Bellpuig, que es va casar amb Jaume Alemany, i els seus descendents prendrien el cognom d'Alemany de Bellpuig.

El terratrèmol del 2 de febrer del 1428 va ensorrar parcialment la fortalesa i hi va morir la mare del senyor Roger Alemany de Bellpuig, però posteriorment devia ser refeta i continuaria servint com a residència familiar. El 4 de maig del 1462, a l'inici de la Guerra Civil catalana, una comunicació feta pels jurats de Besalú i publicada per Francesc Monsalvatge diu que «vuy dia present stà asatjada [...] la casa d'En Bartholomeu Alamany», un ferm partidari de Joan II. Poc després, el rei manà enderrocar la força de Bellpuig per a evitar que caigués en mans dels seus enemics.

El 1593, Carles d'Alemany de Bellpuig es va casar amb Jerònima de Malart, senyora de Sales, unint així els dos dominis feudals.

Descripció De planta gairebé quadrada d'uns 9,5 m de costat, gairebé no resta res del mur meridional, i de la resta només alguns fragments; aquests murs tenen un gruix de poc menys de 1 m. Als angles de migjorn i del nord-oest hi ha tres torres de planta circular, les parts conservades de les quals no ultrapassen els 2 m d'alçada. Les dues torres meridionals tenen un diàmetre interior d'uns 3 m i uns murs de 1,25 m de gruix; en canvi, l'espai interior de la torre del nord-oest té una amplada de 4 m. A l'angle del nord-est hi ha una bestorre de planta gairebé rectangular, que s'ha conservat en una alçada de més de 5 m; el gruix dels murs és d'uns 1,10 m.

Als murs de llevant i de ponent es conserven sengles espitlleres: la de llevant, amb una amplada interior de 50 cm i exterior de 5 cm i amb una alçada també de 50 cm, resta gairebé tapada pel mur meridional de la torre del nord-est, mentre que la de ponent resta força enclotada. A la part central s'endevina un mur transversal de llevant a ponent, al costat de tramuntana del qual hi havia un pou o una cisterna. En aquest sector hi havia una sala, i a la cara de migjorn del mur de tramuntana encara s'endevina l'arranc d'una arcada.

S'hi observen dues fases constructives: a la part inferior, els murs estan aixecats amb filades regular de carreus escairats de mida mitjana, units amb morter de calç de no gaire bona qualitat; en canvi, a la part superior dels paraments s'observen blocs de pedra calcària sense treballar i formant filades irregulars. Per la part exterior, a la banda sud, es pot observar com aquesta fase va recobrir els murs més antics formant una base atalussada i segellant les espitlleres. L'aparell constructiu de la torre del nord-est és una mica diferent, menys acurat.

Capella A la banda sud-est, a pocs mestres de distància de la força, hi ha la capella dedicada a Santa Àgata. Conserva els murs de la nau única i l'absis semicircular, però no la teulada. La porta d'accés, situada a la façana de ponent, és adovellada i té un ull de bou a sobre. El conjunt està coronat per un campanar d'espadanya d'un sol ull.

Referències

Vegeu també Casa Besora Castell de Conat

Bellpuig Categoria:Esglésies romàniques de la Garrotxa Categoria:Monuments històrics de la Garrotxa Categoria:Patrimoni monumental de Tortellà Categoria:Edificis de Tortellà