Les vacances del Sr. Hulot (títol original en francès: Les Vacances de monsieur Hulot) és una pel·lícula francesa dirigida per Jacques Tati, rodada el 1951 i 1952 i estrenada el 1953. Ha estat doblada i subtitulada al català. A través de diferents situacions còmiques, la pel·lícula presenta una galeria d'estiuejants d'una època en què les vacances al mar esdevenen un ritu anual.
Argument En un balneari de la costa atlàntica, els estiuejants són incapaços d'apartar-se dels seus rutinaris costums urbans, fins que el senyor Hulot arriba al volant de la seva vella tartana i trenca la calma estival. Es mostra maldestre i comet nombroses pífies, però per alegria dels nens, Hulot oferirà als hostes de l'hotel unes vacances inoblidables. Al final de la seva estada, tothom torna a casa sense que hagi passat res de greu.
Repartiment Jacques Tati: M. Hulot Nathalie Pascaud: Martine Michele Rolla: la tia de Martine Valentine Camax: l'anglesa Louis Perrault: Monsieur Fred André Dubois: el comandant Suzy Willy: l'esposa del comandant Lucien Frégis: l'hoteler Raymond Carl: El criat René Lacourt: El que passeja Marguerite Gérard: la que passeja Georges Adlin: l'americà del sud Michèle Brabo: l'estiuejant Christopher Lee (no surt als crèdits)
El rodatge i les diferents versions miniatura|L'« Hôtel de la Plage » a Saint-Marc-sur-Mer lloc de rodatge del film Abans de la guerra, en una visita amb amics de Saint-Nazaire (Loire-Atlantique), el matrimoni Lemoine, instal·lats prop de la platja de Port Charlotte, Tati va ser seduït per la platja de Saint-Marc-sur-Mer, una estació balneària situada al territori del municipi de Saint-Nazaire situada a 1,8 km cap al sud-oest. Decidí que hi tornaria un dia per rodar-hi una pel·lícula.
El rodatge dels exteriors tingué lloc a partir de finals de juny de 1951 a Saint-Marc. Director i equip s'allotjaren a la vil·la anomenada «El Castell», on també es rodà l'escena del partit de tennis.Crònics de Saint-Nazaire - El castell de Saint-Marc La filmació s'allargà fins al mes d'octubre, i Tati utilitzà diversos llocs de l'estació balneària: la platja, amb el seu «Hotel de la platja» (equipat amb una falsa entrada), el cementiri. Les escenes interiors foren rodades als estudis de Boulogne-Billancourt en el transcurs de l'any 1952. La població de Saint-Marc participa en la pel·lícula, però en una menor mesura que la de Sainte-Sévère-sur-Indre, que s'implicà directament en l'anterior pel·lícula de Tati, Jour de fête. El nom de Saint-Marc no apareix en la pel·lícula, excepte en pla final, gràcies a un tampó de correus, contràriament al de Sainte-Sévère, que havia aparegut explícitament en un pla de Jour de fête.
Jacques Tati va dirigir un nou muntatge i una nova banda sonora el 1963. El 1978, va tornar a Saint-Marc per rodar una escena de naufragi que parodiava la pel·lícula de Steven Spielberg, Jaws.
Banda sonora Quel temps fait-il à Paris - A. RomansPlaneta Musical- Jacques Tati - Bandas sonoras
Premis i nominacions Premis 1953: Premi Louis-Delluc, Paris 1955: Golden Laurel award, Edimburg Nominacions 1953: Gran Premi del Festival de Cannes 1956: Oscar al millor guió original per Jacques Tati i Henri Marquet Aquesta pel·lícula forma part de la Llista del BFI de les 50 pel·lícules a veure abans de fer 14 anys establerta el 2005 pel British Film Institute.
Referències
Bibliografia Stéphane Pajot, Les Vacances de Monsieur Tati, Editions d'Orbestier, El Château d'Olonne, 2003, 125 pàgines (subtitulat: Hulot a Saint-Marc-sur-Mer)
Enllaços externs Tativille Les Vacances de monsieur Hulot a BiFi.fr La « Plage de monsieur Hulot » a Saint-Marc-sur-Mer (Loire-Atlantique)
Categoria:Pel·lícules de França del 1953 Categoria:Pel·lícules de comèdia de França Categoria:Pel·lícules de França en blanc i negre Categoria:Pel·lícules del 1953 doblades al català Categoria:Saint-Nazaire Categoria:Pel·lícules sobre vacances Categoria:Pel·lícules de sàtira de França