Locell del paradís d'Estefania Rev. 10/05/2023 (Astrapia stephaniae) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels paradiseids (Paradisaeidae) que habita els boscos de muntanya de l'est i sud-est de Nova Guinea.
Descripció L'ocell del paradís d'Estefania és un ocell de cua llarga habitual en la capçada dels boscos muntanyencs. El mascle té la cua molt més llarga amb un cap verd iridescent i un pitet amb una banda negra al pit vorejada amb una fina franja daurada. La femella és negrosa amb barres al ventre. Similar a l'ocell del paradís de cintes (A. mayeri) (amb la qual pot hibridar), però la femella d'Estefania no té la iridescència al cap i la cua del mascle és negra en lloc de blanca.
Distribució i hàbitat L'ocell del paradís d'Estefania es distribueix i és endèmica de Papua Nova Guinea. Habita els boscos subalpins de la part occidental de les terres altes de la Serralada Central, des de 1800 fins a 2500 m d'altitud.
Ecologia Dieta i alimentació L'ocell del paradís d'Estefania s'alimenta principalment de fruita, en particular del gènere Schefflera, complementada per insectes, aranyes, granotes i escíncids. Igual que l'ocell del paradís de cintes (A. mayeri), inspecciona branques i troncs coberts de molsa a la part mitjana o superior de la capçada, buscant aquestes petites preses. També pot formar estols d'alimentació mixtos amb l'ocell del paradís de Meyer (Epimachus meyeri), amb qui s'hibrida a la part occidental de l'àrea de distribució.
Comportament Generalment s'alimenta sol o en grups petits i dispersos de dos o tres individus, i de vegades fins a sis.
Vocalitzacions El mascle només emet uns quants crits aguts, com ara una sèrie de "nge, nge, nge" o "ss, ss, ssw, ssw", mentre que la femella és coneguda per produir piulades simples. També s'ha descrit piulades prolongades, de vegades seguides d'altres vocalitzacions com ara "hoo-hee-hoo-hee", i repetides per diversos individus simultàniament.
Exhibició de festeig Durant el festeig, el mascle normalment persegueix la femella saltant de branca en branca mentre emet crits de manera intermitent. Aquest comportament de festeig estimula altres mascles observadors a fer el mateix. Durant l'exhibició comunitària de lek, els mascles estenen les plomes ornamentals de les cobertores auriculars i el pit i salten de branca en branca, amb el cos gairebé vertical, movent les cues d'un costat a l'altre, produint un so agut. A mesura que l'exhibició de festeig s'intensifica, salten frenèticament fins a deu vegades d'un lloc a un altre, amb el cos horitzontal, les espatlles arrodonides, les ales parcialment obertes i el cap pressionat contra el pit.
Nidificació S'ha trobat pocs nius. Consisteixen en una gran copa feta principalment de plantes epífites amb una base gruixuda de fulles grosses i plantes enfiladisses, folrada internament amb fibres d'arrels, fulles petites i fragments d'escorça. Es va trobar dos nius en forques d'arbres d'uns deu metres d'alçada, i un tercer a quatre metres en un bambú enfiladís. La posta consisteix en un sol ou.
Estat de conservació L'espècie no es considera amenaçada globalment, ja que és comuna en alguns llocs i rara en d'altres, malgrat una ecologia d'hàbitat aparentment favorable. Es va observar un declivi a principis dels anys seixanta i setanta a la vall de Kaironk i es va atribuir a la caça per recollir plomes.
Taxonomia i sistemàtica L'ocell del paradís d'Estefania va ser descrit per primer cop l'any 1885 per l'explorador alemany Otto Finsch i el naturalista també alemany Adolf Bernhard Meyer amb el nom binomial Astrarchia stephaniae i la localitat tipus "Muntanyes Horseshoe, al sud-est de Nova Guinea".
L'ocell del paradís d'Estefania forma un clade germà amb l'ocell del paradís esplèndid (A. splendidissima), l'ocell del paradís de Rothschild (A. rothschildi) i l'ocell del paradís de cintes (A. mayeri), i el de Rothschild representa el llinatge amb divergència més primerenca d'aquest grup.
Etimologia El nom genèric Astrapia deriva del grec antic «αστραπιος/astrapios» o «αστραπαιος/astrapaios» i significa “llampec” o “resplendor”. Això es refereix al plomatge iridescent brillant de les espècies del gènere.
L'epítet específic mayeri és en honor d'Estefania Clotilde Lluïsa Hermione Maria Carlota, Princesa de Bèlgica i Saxònia-Coburg-Gotha, duquesa de Saxònia, arxiduquessa i princesa hereva d'Àustria-Hongria (1864-1945) filla de Leopold II, rei dels Bèlgues, i esposa de l'arxiduc Rodolf, príncep hereu d'Àustria-Hongria.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies: A. s. feminina (Neumann, 1922) — Muntanyes Schrader i Bismarck (al nord de la conca hidrogràfica de la vall de Waghi). A. s. stephaniae (Finsch & Meyer, 1885) — Muntanyes Doma, Hagen i Giluwe (al sud de la conca hidrogràfica), zona de Wau i les muntanyes Owen Stanley i Dayman.
Referències
Estefania Categoria:Ocells d'Oceania