El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs. Queden 77 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans
1838 - Xèrica (Alt Palància): els carlins abandonen el setge del poble en la batalla de Xèrica en el front oriental de la Primera Guerra Carlina. 1879 - Baix Segura: a conseqüència de les pluges torrencials el riu Segura es desborda a Oriola i altres poblacions de la comarca amb un cabal superior als 2.000 m³/s, el més alt de la seua història. 1940 - Barcelona: després d'un judici militar sense garanties processals, afusellen Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, al castell de Montjuïc. 1952 - Barcelona: entrega de la Primera edició del Premi Planeta.
Resta del món
1066 - Anglaterraː Edgard Ætheling és proclamat rei d'Anglaterra pel Witenagemot després de la mort d'Harold II en la batalla de Hastings; no arriba a ser coronat i cedeix el poder a Guillem el Conqueridor dos mesos després. 1522 - Valladolid: l'emperador Carles V tramet una reial cèdula amb la que confereix a Hernán Cortés el títol de gobernador i capitá general de Nova Espanya (actual Mèxic). 1582 - Roma: el papa Gregori XIII decreta el calendari gregorià en substitució del calendari julià; aquest dia (divendres 15 d'octubre de 1582) esdevé després del dijous 4 d'octubre. 1756 - Saxònia es rendeix durant la Guerra dels Set Anys. 1783 - París: El globus aerostàtic dels germans Montgolfier fa la primera ascensió humana, pilotada per Jean-François Pilâtre de Rozier.Charles Gillispie (1983). The Montgolfier Brothers, and the Invention of Aviation. Princeton University Press. p. 45, 46, 178, 179, 183-185. 1815 - Napoleó Bonaparte arriba a l'illa de Santa Helena, lloc on va ser desterrat fins a la seva mort. 1880 - Alemanya: Inauguració de la catedral de Colònia després de més de 600 anys de construcció. 1894 - França: és arrestat Alfred Dreyfus i acusat, injustament, d'alta traïció en favor d'Alemanya. 1905 - Nova York: es comença a publicar Little Nemo in Slumberland, un còmic obra de l'estatunidenc Winsor McCay, considerat el primer gran clàssic de la història del còmic, en el New York Herald. 1924 - França: Es publica el Manifest du Surréalisme. 1940 - Estats Units: estrena de la pel·lícula The Great Dictator de Charles Chaplin. 1941 - Estats Units: es publica Pep Comics núm. 22 de MLJ Comics (actualment Archie Comics) amb la primera aparició d'Archie Andrews, Betty Cooper i Jughead Jones. 1963 - Tunísia: Les darreres tropes franceses són evacuades del port de Bizerta. És la fi de 80 anys de protectorat. 1964 - Unió Soviètica: La troika formada per Leonid Bréjnev, Kossiguin i Podgorni substitueix Nikita Khrusxov al capdavant de l'URSS.Service, Robert (2009). History of Modern Russia: From Tsarism to the Twenty-first Century. Penguin Books Ltd, 377. 1966 - Oakland, Califòrnia: Fundació dels Panteres Negres. 1985 - L'astrònom Edward Bowell descobreix l'asteroide (4446) Carolyn. 1986 - Jerusalem: Atemptat al Mur de les Lamentacions amb el resultat d'un mort i 70 ferits. 1989 - Sud-àfrica: Cinc dels vuit presos polítics del Congrés Nacional Africà han sigut alliberats de Robben Island. 1990 - Suècia: Mikhaïl Gorbatxov és guardonat amb el premi Nobel de la pau pels seus intents per a fer disminuir les tensions de la guerra freda i l'obertura de la Unió Soviètica. 1995 - Iraq: Saddam Hussein és reelegit President en un referèndum amb el 99.99% dels vots. 1997 - Estats Units: Llancen la sonda Cassini-Huygens cap al planeta Saturn. 2003 - Desert de Gobi (la Xina): Yang Liwei esdevé el primer astronauta xinès després de fer 14 òrbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xinès). 2005 - Iraq: Se celebra el referèndum per rectificar la Constitució iraquiana, enmig d'atemptats terroristes. 2013 - Visayas, Filipines: Un terratrèmol de 7,2 graus, amb epicentre enfront de la costa sud de l'illa de Bohol, causa 155 morts.
Naixements miniatura|Emili Vilanova i March.|199x199px
Països Catalans 1823, Torredembarra, Tarragonès: Joan Mañé i Flaquer, periodista i escriptor català (m. 1901). 1840, Barcelona, Barcelonès: Emili Vilanova i March, escriptor català. (m. 1905) 1873, Castellar del Vallès: Josep Germà i Homet, industrial licorer, mecenes de la cultura i l'esport i alcalde de Sabadell (m. 1936). 1883, Sóller: Maria Mayol i Colom, escriptora, pedagoga, política i activista cultural mallorquina (m. 1959). 1903, Sabadell: Joan Miralles i Orrit, manyà i alcalde de Sabadell l'any 1936 (m. 1977). 1922, Vilanova i la Geltrú: Alfons Figueras i Fontanals, dibuixant de còmics (m. 2009). miniatura|163x163px|Mme de Scudery1950, Barcelona: Jordi Moraleda i Perxachs, músic sardanista (m. 2020). 1963, Barcelona: Francisco Casavella, escriptor (m. 2008).
Resta del món
miniatura|Akbar el Gran.|244x244px
166 aC: Ptolemeu Eupàtor, fill de Ptolemeu VI (m. 152 aC). 70 aC, Brindes, actual Bríndisi: Virgili, poeta romà. 1396, Rodés, Regne de França: Joan IV, comte d'Armanyac 1527, Coïmbra, Portugal: Maria de Portugal i d'Habsburg, infanta de Portugal i princesa consort d'Astúries (m. 1545). 1542, Umarkot, Imperi Mogol: Akbar el Gran, emperador mogol. 1607, Le Havre: Madeleine de Scudéry, escriptora i literata francesa. 1608, Faenza, Emília-Romanya: Evangelista Torricelli, físic i matemàtic italià (m. 1647). 1693, Sacre Imperi Romanogermànic: Franz Caspar Schnitger, orguener, fill de l'orguener Arp Schnitger. 1816, Ploemeur, prop de Lorient, Bretanya: Henri Dupuy de Lôme, enginyer naval francès (m. 1885). 1829, Goshen, Estats Units: Asaph Hall, astrònom, descobridor de les llunes de Mart (m. 1907). miniatura|134x134px|Isabella Bird1831, Boroughbridge, Anglaterra: Isabella Bird, exploradora, escriptora, fotògrafa i naturalista anglesa del s. XIX. 1836, Nantes, França: James Tissot, pintor, gravador i grafista (m. 1902).
1844, Röcken bei Lützen, Alemanya: Friedrich Wilhelm Nietzsche, filòsof alemany (m. 1900).
1856, Tula, França: Robert Nivelle, militar (m. 1924). 1858, Boston, Estats Units: John Lawrence Sullivan, boxador (m. 1918). 1869, Madrid, Espanya: Francisco Largo Caballero, polític i sindicalista, president del govern de la Segona República Espanyola, 1936-1937). 1874. miniatura|Friedrich W. Nietzsche cap a la dècada de 1870.|178x178px Almeria, Espanya: Olallo Morales Wilskman. pianista i compositor. Bielsko-Biała: Selma Kurz, soprano operística austríaca (m. 1933). 1878, Barcilona de Provença, França: Paul Reynaud, polític francès i president del Consell des ministres el 1940 (m. 1966). 1879, Palmyra, Missouri, Estats Units: Jane Darwell, actriu de teatre i cinema. 1880, Edimburg: Marie Stopes, eugenecista escocesa, pionera en el control de la natalitat. 1881, Guildford, Regne Unit: Pelham Grenville Wodehouse, escriptor de novel·la humorística. 1885, Düsseldorf, Alemanya: Ulrich Leman, pintor alemany (m. 1988). 1900, Sant Francisco, Estats Units: Mervyn LeRoy, director de cinema nord-americà (m. 1987). 1901, Madrid, Espanya: Enrique Jardiel Poncela, dramaturg espanyol. 1902, Saragossa: Amparo Poch y Gascón, metgessa, periodista i anarcofeminista aragonesa (m. 1968). 1908, Iona Station (Canadà): John Kenneth Galbraith, economista nord-americà d'origen canadenc (m. 2006). 1915, Ruzinoy, Polònia: Isaac Shamir, Primer ministre d'Israel de 1983 a 1984 i de 1986 a 1992 (m. 2012). 1917, Nova York, EUA: Ralph Stefan Solecki, arqueòleg i prehistoriador conegut pels descobriments de neandertals a la cova de Shanidar. Fort Wayne, Indiana: Marion Donovan, empresària nord-americana, inventora del bolquer a prova d'aigua (m. 1998). 1920, Nova York, EUA: Mario Puzo, novel·lista i guionista nord-americà. 1921, Bucarest: Angelica Rozeanu, jugadora romanesa de tennis de taula, de les millors jugadores de la història (m. 2006). 1922, Vila Meãː Agustina Bessa-Luís, escriptora portuguesa, Premi Luís de Camões 2004 (m. 2019). Villanueva de los Infantes: Aurora Bautista, actriu espanyola de formació teatral i èxit cinematogràfic (m. 2012). 1923, Santiago de las Vegas, Cuba: Italo Calvino, escriptor italià (m. 1985). 1926, Poitiers, França: Michel Foucault, filòsof francès (m. 1984). 1927, Cartagena: Teresa Arroniz i Bosch, escriptora i periodista espanyola (m. 1890). 1930, Kikaikelaki, Camerun: Christian Wiyghan Tumi, cardenal i arquebisbe de Douala (m. 2021).
1934, Pequín (Xina): Wang Meng, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2015.
miniatura|Peter Charles Doherty el 2017.|166x166px
1938, Abeokuta, Colònia i protectorat de Nigèria (Regne Unit): Fela Kuti, músic i polític (m. 1997).
1940, Brisbane, Queensland (Austràlia): Peter Charles Doherty, immunòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1996. 1944, Bangor, Irlanda del Nord: David Trimble, polític nord-irlandès i Premi Nobel de la Pau el 1998 (m. 2022). 1955, Nova York, Estats Units: Tanya Roberts, actriu (m. 2021). 1956, Gibraltar: Peter Caruana, primer ministre de Gibraltar entre 1996 i 2011. 1957, Rourkela, Orissa, Índia: Mira Nair, cineasta. 1959, Londres, Regne Unit: Sarah Ferguson, duquessa de York i ex-esposa del príncep Andreu. 1963, Kaélé, Camerun: Marthe Wandou, advocada i activista camerunesa. 1968, Baiona, França: Didier Deschamps, futbolista i entrenador de futbol. 1969, Leningrad, Unió Soviètica: Dimitri Jdànov, ciclista. 1969, Sheffield, Regne Unit: Dominic West, actor, protagonista de The Wire''. 1977, Rouen, França: David Trézéguet, futbolista, campió del món el 1998 i campió d'Europa el 2000 amb França. 1983, São Paulo, Brasil: Bruno Senna, pilot de Fórmula 1. 1988, Gelsenkirchen, Alemanya: Mesut Özil, futbolista.
Necrològiques miniatura|Peronella d'Aragó.
Països Catalans
1173, Barcelona, Comtat de Barcelona: Peronella d'Aragó, reina titular d'Aragó. 1897, La Jonquera, província de Girona: Carles Bosch de la Trinxeria, escriptor català de la Renaixença 1924, Sabadell, Vallès Occidental: Eduard Brossa i Trullàs, cartògraf català. 1940, Castell de Montjuïc, Barcelona: Lluís Companys i Jover, 123è President de la Generalitat de Catalunya afusellat. 1959, Cabrils, Maresmeː Josefa Tolrà i Abril, mèdium i artista catalana (n. 1880). 1960, Barcelona: Leonor Ferrer Girabau, primera dona delineant d'Espanya (n. 1874). 1977, Ventimiglia, Itàlia: Quitèria Hermínia Gómez Serra, cantant d'òpera valenciana.
Resta del món
898: Lambert de Spoleto: emperador carolingi, 894 - 898) i rei d'Itàlia, 892 – 898) 961, Còrdova, Califat de Còrdova: Abd-ar-Rahman III, primer califa de Còrdova 1064, Mazara del Vallo, emirat de Sicília: Ibn Rachik (n. vers 1000), escritor i poeta magribí que mor exiliat a Sicília. 1167, Besiers, Vescomtat de Besiers: Ramon I Trencavell, vescomte de Carcassona. 1389, Roma, Estats Pontificis: Urbà VI, 202è papa 1536, Llíria, Regne de València: Germana de Foix, segona esposa de Ferran el Catòlic i reina consort d'Aragó 1564, illa de Zacint, República de Venècia: Andreas Vesal, metge brabançó i fundador de l'anatomia moderna 1582, Alba de Tormes, Regne de Castella: Santa Teresa de Jesús, religiosa castellana (en el calendari julià morta el dia 4 d'octubre). 1722, Geòrgia: Jordi VI Abaixidze, rei de Geòrgia. 1841, Madrid, Espanya: Diego de León, militar. miniatura|Margaretha Geertruida Zelle, Mata Hari, el 1897.|180x180px1857, Chvaly: Alois Jelen, compositor, arxivista i patriota txec. 1883, Neuilly-sur-Seine: Madame Cavé, pintora i professora de dibuix francesa (n. 1806). 1891, Londres, Regne Unit: Gilbert Arthur à Beckett, escriptor. 1917, Vincennes, França: Mata Hari, ballarina i espia d'origen neerlandès. 1933, Victoria, Colúmbia Britànica, Canadà: Inazo Nitobe, escriptor i polític japonès. 1934, París, França: Raymond Poincaré, polític francès, Primer Ministre i President de la República francesa