Vincas Mickevičius, més conegut pel seu pseudònim literari Vincas Krėvė-Mickevicius o també es coneix com a Vincas Kreve, el nom abreujat que feia servir als Estats Units. (Subartonis, 19 d'octubre de 1882 - Broomall, Pennsilvània, 17 de juliol de 1954), va ser filòleg i escriptor lituà. La seva obra literària inclou diverses àrees com ara narrativa, poesia, novel·la, drama històric, recol·lecció de folklore lituà i obres de temàtica oriental.
Biografia Vincas Mickevičius va néixer el 19 d'octubre de 1882 a la vila de Subartonis, del comtat d'Alytus, ubicat a l'est de Lituània. Fill de pagesos, els veïns nomenaven la família Mickevičius «Krėvė», raó per la qual l'escriptor va escollir aquest pseudònim. Vincas Krėvė-Mickevičius va viure amb gran intensitat els costums i tradicions a la seva regió natal, que més tard van ser font d'inspiració de la seva obra literària.
El 1898, va entrar a estudiar el sacerdoci catòlic al seminari de Vílnius, però el 1900 ho va deixar convençut que no tenia vocació. Es va matricular a la Universitat de Kiev l'any 1904, però un any més tard, la universitat va tancar temporalment donades les condicions revolucionàries a l'Imperi Rus. Per poder continuar els estudis, Krėvė-Mickevičius es va inscriure en la Universitat de Lviv a Galítzia, que en aquest moment pertanyia a l'Imperi Austrohongarès. Hi va rebre el títol de doctor en filologia el 1908, i aquest mateix any, la Universitat de Kiev li va lliurar una medalla d'or per la seva tesi de l'origen del poble indoeuropeu. El 1913, la Universitat de Kiev li va concedir el grau de mestratge en lingüística comparativa per la seva dissertació a l'origen dels noms Buda i Pratjekabuddha.
El 1909, passa a exercir com a professor de batxillerat a la ciutat de Bakú (Azerbaidjan). Tres anys més tard, col·labora en la fundació de la Universitat de Bakú, on va tenir càtedra. Lituània esdevé independent el 1918, i un any més tard, Krėvė-Mickevičius és nomenat cònsol lituà a l'Azerbaidjan. El 1920, torna a Lituània per establir-se a Kaunas, la capital temporal.
Quan s'inaugura la Universitat de Lituània el 1922, Krėvė-Mickevičius s'hi integra com a professor de llengües i literatures eslaves, càrrec que ocupa durant dues dècades.
El 17 de juny de 1940, el Govern del Poble sota el primer ministre Justas Paleckis es va instal·lar a Lituània sota pressió soviètica. Vincas Krėvė-Mickevičius és nomenat ministre d'Afers Exteriors i assistent al primer ministre. Poc després, viatja a Moscou per protestar per les accions soviètiques que afectaven la independència lituana i el seu benestar econòmic. El 1r de juliol de 1940 es reuneix amb Viacheslav Mólotov i s'hi assabenta de la intenció soviètica d'annexar-se Lituània. En tornar, sol·licita la seva renúncia, que en un no res li és negada. Va ser acceptada finalment després de les eleccions i el parlament vota a favor de la incorporació de Lituània a la Unió Soviètica.
Davant l'ocupació alemanya a Lituània, el 1941, i la clausura de les institucions d'educació superior el 1943, Krėvė-Mickevičius cerca refugi. Després que les forces soviètiques recuperessin el territori lituà el 1944, Krėvė-Mickevičius fuig i s'estableix en un campament de persones desplaçades a Glasenbach, a la vora de Salzburg (Àustria). Hi ensenya a l'escola de batxillerat del campament lituà. El 1947, la Universitat de Pennsilvània l'invita a integrar-se a la seva facultat. Krėvė-Mickevičius hi exerceix com a professor ajudant de llengües i literatures eslaves fins que es jubila el 1953. Mor el 17 de juliol de 1954, a Broomall, a la vora de Filadèlfia (Pennsilvània) als Estats Units.
Va ser considerat candidat al Premi Nobel de Literatura.
Literatura A l'edat de quinze anys fa uns primers intents en literatura, en rus i polonès; després de 1902, comença a escriure en lituà. El primer volum d'obres recol·lectades s'imprimeix el 1921. Aleshores era una figura molt reconeguda i respectada, que va treballar com a editor de diversos diaris acadèmics i literaris.
La producció literària de Vincas Krėvė-Mickevičius és àmplia i variada. Inclou drames històrics, col·leccions de folklore, contes i esbossos de la vida del poble, novel·les sobre els problemes contemporanis i contes basats en temes orientals. La seva obra és plena d'un impuls romàntic, cridant l'atenció a la vida rural i els temes orientals, s'equilibra amb la narració realista i descripció. Té un estil caracteritzat per una gran vocabulari insòlit amb molta puresa. Alguns estudiosos sostenen que la llengua lituana va adquirir una gamma d'expressió mitjançant les seves obres només rivalitzat per la de l'antiga Grècia.
Obres Šarūnas, Dainavos kunigaikštis, 1911 Dainavos šalies senų žmonių padavimai, 1912 Žentas, 1922 Šiaudinėj pastogėj, 1922 Skirgaila, 1922 Dainavos krašto liaudies dainos, 1924 Likimo keliais, 1926-1929 Rytų pasakos, 1930 Sparnuočiai liaudies padavimuose, 1933 Karaliaus Mindaugo mirtis, 1935 Patarlės ir priežodžiai, 1934–37 Raganius, 1939 Miglose, 1940 Dangaus ir žemės sūnūs, 1949
Referències
Enllaços externs
About Krėvė-Mickevičius in Classical Lithuanian Literature anthology. Col·lecció de textos.
Categoria:Escriptors lituans Categoria:Alumnes de la Universitat de Lviv Categoria:Alumnes de la Universitat de Kíiv Categoria:Diplomàtics lituans Categoria:Persones del comtat d'Alytus Categoria:Morts a Pennsilvània Categoria:Professors de la Universitat de Vílnius Categoria:Professors de la Universitat de Pennsilvània Categoria:Professors de la Universitat Vytautas el Gran Categoria:Científics lituans Categoria:Filòlegs europeus Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors morts al segle XX