Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec (Hôtel du Bosc a Albi, França, 24 de novembre del 1864 - Sent Andriu dau Bòsc, França, 9 de setembre del 1901) fou un artista pertanyent al moviment postimpressionista. Va dedicar la seva vida a l'art, fent tant cartells com pintures que reflectien l'elegància, la provocació i la decadència de la ciutat parisenca del .
Biografia Al , els matrimonis de la noblesa es realitzaven normalment entre parents per tal d'evitar les divisions territorials i la minva de les seves possessions. Aquest fou el cas dels pares d'Henri Toulouse-Lautrec, Alphonse de Toulouse-Lautrec-Montfa i la comtessa Adèle Tapie de Celeyran, que eren cosins en primer grau. Henri fou el primogènit de la família. Quan tenia quatre anys, nasqué el seu germà Richard-Constantine, que morí un any després.
La incompatibilitat de caràcters d'ambdós cònjuges en motivà la separació el 1868 i Henri quedà sota la cura de la seva mare.
La seva infància fou feliç fins que, a conseqüència de la consanguinitat dels seus pares, Toulouse-Lautrec patí una malaltia que afectava el desenvolupament dels ossos anomenada picnodisostosi i que se li manifestà el 1874.
Aquesta malaltia feia que tingués les cames curtes i el cap gran en proporció al tòrax i l'abdomen. El petit Henri va començar a estudiar a casa, tot i que un temps més tard va passar una temporada a l'escola, però la seva àvia, en veure que només feia dibuixos a les pàgines dels quaderns i llibres, va decidir portar-lo al camp i educar-lo ella mateixa.
Aleshores, als deu anys, la seva salut deixava molt a desitjar. La seva constitució òssia era dèbil i, entre el maig del 1878 i l'agost del 1879, patí dues fractures als fèmurs d'ambdues cames que li impediren créixer més; només pogué assolir una altura d'1,52 m. Van intentar cercar-li un remei a la malaltia mitjançant descàrregues elèctriques i posant-li una gran quantitat de plom als peus. Va trigar quasi tres anys a millorar i va haver d'anar sovint a diferents balnearis i a prendre aires hivernals a la Costa Blava.
El cineasta Joan Olivé i Vagué va recrear la vida del pintor en una de les seves obres fílmiques.
Primers anys Va pintar el primer quadre als 13 anys, anomenat Artillers a cavall. Tres anys després, realitzà el seu primer autoretrat, en què es pinta assegut darrere una taula amb la cara coberta d'ombres i amagant les cames.
El 1881, Toulouse-Lautrec es trasllada a París, moment en què decideix ser pintor. Amb el suport del seu oncle Charles i uns pintors amics de la família, com en Princetau, John Lewis Brown i Jean-Louis Forain; és admès a l'estudi de Léon Bonnat, retratista de moda. Allà perfeccionà el dibuix però, en tancar-se el taller de Bonnat, Lautrec va haver de cercar un nou mestre, Fernand Cormon. A l'estudi de Cormon, va fer amistat amb en Vincent van Gogh, del qual aprengué molt.
Vida als bordells El 1884, va obtenir el primer treball remunerat amb una col·laboració en la il·lustració d'obres completes de l'escriptor francès Victor Hugo. Aquest mateix any, Henri anà a viure a Montmartre, on tingué veïns com Degas. La fascinació que sentia pels locals de diversió nocturns el portà a freqüentar-los amb assiduïtat i a fer-se client predilecte d'alguns d'aquests, com ara el Saló de la Rue des Moulins, el Moulin de la Galette, el Moulin Rouge, Le Chat Noir, entre d'altres. Tot allò relacionat amb aquest món de cabarets, inclosa la prostitució, constituí un dels temes principals de la seva obra. En les seves obres dels baixos fons de París, hi pintava els actors, ballarins, burgesos i prostitutes (la seva gran obsessió). A voltes, les pintava mentre es canviaven, quan acabaven cada servei o quan esperaven una inspecció mèdica. El preocupava reflectir els seus sentiments, presentar-les com les altres dones.
Els propietaris dels locals li demanaven que dibuixés cartells per promocionar els seus espectacles, fet que entusiasmà Lautrec, ja que, en les seves llargues nits als cabarets, dibuixava tot allò que veia i ho deixava per les taules. D'aquesta manera, arribà a vendre pintures i a ser reconegut. En aquesta època, va fer grans amigues com la ballarina Jane Avril, a la qual dedicà diversos quadres i cartells. Conegué també ballarins reconeguts, com en Valentí el sense ossos, que era notari de dia i ballarí de nit, pallassos i altres personatges de les festes i espectacles dels suburbis.
Tenia grans problemes amb l'alcohol, i va arribar a barrejar xampany, conyac i absenta en una mateixa copa i repetides vegades, fet que derivava sovint en follia. També va contraure la sífilis.
Criticava tot aquell que reflectia paisatges als seus quadres, ja que ell opinava que allò que veritablement pagava la pena era la gent, el poble. Es considerava un cronista social i es mesclà amb el poble, el pintà i fou com ell.
Nous rumbs El 1886, abandonà l'estudi de Cormon i n'arrendà un de propi gràcies que la seva família li va donar diners per llogar un estudi. A la dècada dels 90, viatjà fins a Londres, on conegué i retratà de manera sublim Oscar Wilde.
La vida noctàmbula i desordenada que portà durant anys, així com l'alcoholisme, li deterioraren la salut. A partir del 1897, patí manies, depressions i neurosis, a més d'atacs de paràlisi a les cames i a un costat. El 1897, va haver de ser recollit dels carrers a causa d'una borratxera i, poc després, en un moment de deliri, va arribar a disparar a les parets de casa seva creient que estaven plenes d'aranyes. Malgrat això, seguia pintant de manera ferma i ràpida. Però el 1899 va ingressar al sanatori de Folie-Saint-James a Neuilly per ser sotmès a un procés de desintoxicació. Només un mes després es va posar a treballar en una col·lecció de pintures sobre el circ per tal de demostrar que no estava boig.
Darrers anys El deixaren marxar a casa de la seva mare, a les seves possessions a prop de Bordeus. Tenia la salut molt malmesa, la pell de color cendra i la cara barbuda. L'addicció per l'alcohol feu que arribés al punt de comprar un bastó amb la punta en forma de copa per poder beure d'amagat de la seva mare. El 9 de setembre de 1901, morí prostrat al llit, i reposa al cementiri de Verdelais.
Influències Aprenentatge a París Quan Henry va decidir ser pintor, va anar a la capital del bressol de la pintura postimpressionista de l'època. Allà va ser alumne de Léon Bonnat i, pocs anys després, va haver de buscar un altre mestre que l'emmirallés, aquest va ser Fernand Cormon; posteriorment, amb l'amistat de Vincen Van Gogh, va aprendre molt de les seves tècniques i obres.
Lautrec va viatjar a París, on coincidí amb diferents artistes dels quals també agafà idees i inspiracions per a la seva tècnica. Alguns d'aquests artistes són de la Ruedu Fauborg Sant-Honoré i Fernando del Boulevard Rochechouart.
Lautrec comença a pintar com a escapament de l'avorriment, la qual cosa fa que ajudi el seu tiet Charles, “dibuixo i pinto tot el que puc, fins a arribar al punt en què se’m cansa la mà”.
Lautrec, en mudar-se al barri de Montmartre el 1884 va conèixer Degas, un dels màxims representants de la pintura impressionista, del qual també va aprendre molt.
Postimpressionisme El postimpressionisme neix a principis del i és una etapa posterior a la de l'impressionisme, el qual sorgeix a la fi del .
Aquest moviment artístic és una extensió de l'impressionisme i d'aquest agafa algunes de les característiques, com l'ús dels colors vius, el mateix estil de pinzellades i temes de la vida quotidiana que veien habitualment. Però la diferència rau que van procurar aportar més emoció i expressió en les seves pintures, encara que també volien representar el seu rebuig a la societat.
Moulin Rouge miniatura|Lautrec, Rue des moulins: L'inspection médicale. Lautrec sentia una fascinació pels locals nocturns de diversió, un d'aquests era el Moulin Rouge, del qual es va convertir en client habitual. Aquest món incloïa la prostitució, que va ser un dels temes més reflectits en la seva obra. Un dels seus quadres més famosos que reflecteix un dels moments d'aquest món és L'inspection médicale.
Ja dins aquest món, Lautrec es va fer molt amic d'una ballarina anomenada Jane Avril, a la qual va dedicar grans cartells. Per a ell, el món del Moulin Rouge significava desconnectar de la seva constitució o discapacitat, ja que allà se sentia acollit per la gent. El fet que els propietaris dels bordells li encarreguessin cartells per promocionar els espectacles va ser un punt a favor que l'entusiasmà cada cop més.
Obra miniatura|Lautrec pintant el Moulin rouge, 1890. miniatura|La loge au Mascaron Doré, cromolitografia del fons d'art del MAE. L'obra de Toulouse-Lautrec es caracteritza pel seu estil fotogràfic, al qual corresponen l'espontaneïtat i la capacitat de captar el moviment en les seves escenes i personatges, i té un estil propi. Cal afegir-hi l'originalitat de les seves composicions influenciades per l'art japonès (les estampes japoneses estaven molt de moda en aquella època), que es manifesta en les línies compositives diagonals i el tall sobtat de les figures per les vores. Lautrec posseïa una memòria fotogràfica i pintava de manera molt ràpida. No obstant això, la seva primera influència fou la pintura impressionista i, sobretot, la figura de Degas, de qui seguí la temàtica urbana allunyant-se dels paisatges que interpretaven Monet o Renoir. Fou l'avantguarda del modernisme i de l'Art Nouveau.
A més de la pintura a l'oli, Lautrec emprà altres tècniques i suports en la seva obra, en què destaca la producció de cartells. La seva obra en forma de cartells publicitaris es caracteritza per la presència de personatges del món bohemi i pel fet que, com que treballava com a il·lustrador publicitari, principalment per a cabarets, restaurants i bars de la zona de Montmartre a París, als seus cartells es pot veure reflectida la societat i els artistes que freqüentaven aquests ambients parisencs.
Entre les seves obres podem esmentar les següents: Autoretrat davant el mirall (oli sobre cartró, 1880). Servent de cavalleries amb dos cavalls (oli sobre cartró, 1880). El comte Alphonse de Toulouse-Lautrec condueix el seu cotxe de quatre cavalls (oli sobre tela, 1881). La mare de l'artista, comtessa Adèle de Toulouse-Lautrec, esmorzant al Castell Malromé (oli sobre tela, 1882-1883). El jove Routy a Céleyran (oli sobre tela, 1882). La grassa Marie (oli sobre tela, 1884). La bugadera (oli sobre tela, 1884). Retrat de Vincent van Gogh (pastel sobre cartró, 1887). Amazona al circ Fernando (oli sobre tela, 1888). A la Mie (oli i guaix sobre cartó, 1891). Mademoiselle Marie Dihau al piano (oli sobre cartró, 1890). L'actor Henry Samary (oli sobre cartró, 1889). Al Moulin de la galette (oli sobre tela, 1889). Ball al Moulin rouge (oli sobre tela, 1890). Moulin rouge: la Goulue (litografia a color, 1891). Reine de joie (litografia a color, 1892). Ambassadeurs: Aristide Bruant (litografia a color, 1892). L'anglès al Moulin Rouge (oli i guaix sobre cartró, 1892). Divan japonès (litografia a color, 1892-1893). Yvette Guilbert (guaix sobre cartró, 1894). Jardí de París: Jane Avril (litografia a color, 1893). Confetti (litografia a color, 1894). La passatgera de la cabina (litografia a color, 1896). La banyera (litografia a color, 1896). Passeig pel camp (litografia a color, 1897).
Pintura Des de la seva infantesa, va mostrar una gran afició pel dibuix, especialment d'animals, per la qual cosa els seus pares li van posar un professor, René Princeteau, qui li va aconsellar inscriure's en l'estudi del pintor acadèmic Lleó Bonnat. Quan s'instal·la al seu propi estudi coneix Degas, que serà el seu referent més important.