Hi ha hagut moltes hipòtesis sobre les tècniques de construcció de les piràmides egípcies. Aquestes tècniques semblen haver-se desenvolupat amb el temps. Les piràmides més joves no van ser construïdes de la mateixa manera que les més antigues. La majoria de les hipòtesis es basen en la idea que enormes pedres van ser tallades amb cisells de coure de les pedreres, i aquests blocs van ser arrossegats i aixecats al seu lloc. Els desacords es refereixen principalment als mètodes utilitzats per moure i posar les pedres. També hi ha una altra hipòtesi que es van construir fora del geopolímer de ciment, també conegut com a pedra ornamental.

A més de les moltes discussions sense resoldre sobre les tècniques de construcció, hi ha hagut desacords pel que fa al tipus de mà d'obra utilitzada. Els grecs, molts anys després dels fets, creien que les piràmides havien d'haver estat construïdes per mà d'obra esclava. Els arqueòlegs creuen ara que la Gran Piràmide de Guiza (almenys) va ser construïda per desenes de milers de treballadors qualificats que van acampar a prop de les piràmides i treballaven per un sou o com una forma de pagament d'impostos fins que la construcció va ser completada. Fonamenten aquesta tesi a partir dels cementiris dels treballadors descoberts el 1990 pels arqueòlegs Zahi Hawass i Mark Lehner. Per a la Piràmide de l'Imperi Mitjà d'Amenemhet II, hi ha proves de l'anal de pedra del rei que van utilitzar els estrangers procedents de Palestina.A. Altenmüller, A. M. Moussa, in Studien zur altägyptischen Kultur 18 (1991), p. 36

Consideracions històriques Tercera a cinquena dinasties Durant el primer període, les piràmides van ser construïdes tot de pedra. La pedra calcària de les pedreres locals era el material d'elecció per al cos principal, mentre que una pedra calcària de millora qualitat extreta a Tura (prop de l'actual El Caire) va servir per fer la carcassa exterior. El granit, extret prop d'Assuan, es va utilitzar per a construir alguns elements arquitectònics, com el rastell (una mena de porta) i els sostres i les parets de la cambra funerària. De tant en tant, el granit es va utilitzar en la carcassa exterior, com per exemple en la Piràmide de Micerí. En les primeres piràmides, les capes de pedra (anomenades cursos) que formen el cos es van posar inclinades cap a l'interior. No obstant això, es considera que aquesta configuració era menys estable que simplement apilar les pedres horitzontalment una damunt de l'altra. La Piràmide encorbada a Dahshur sembla indicar que es va acceptar una nova tècnica en la transició entre aquestes dues tècniques de construcció. La part inferior està construïda amb cursos inclinats, mentre que en la part superior les pedres es col·loquen horitzontalment.

Imperi Mitjà en endavant Durant el Regne Mitjà, les tècniques de construcció canviaren de nou. La majoria de les piràmides construïdes llavors eren poc més que muntanyes de maons de fang encaixats en una capa de pedra calcària polida. En diversos casos, les piràmides posteriors van ser construïdes al cim de turons naturals per reduir encara més el volum de material de construcció a aportar. Els materials i mètodes de construcció utilitzats en les primeres piràmides n'han assegurat la supervivència, generalment, en un molt millor estat de conservació que per als monuments dels faraons posteriors.

Hipòtesis dels mètodes de construcció Construcció de les piràmides amb pedres provinents de pedreres 350px|miniatura|Transport d'un colós de Djehutihotep. Baix relleu. el-Bersheh. Dibuix de sir John Gardner Wilkinson.

Un dels principals problemes a què hagueren de fer front els constructors de les piràmides primerenques va ser la necessitat de moure grans quantitats de roca. La tomba de Djehutihotep, un nomarca de la dinastia XII, té una il·lustració de 172 homes que tiren d'una estàtua d'alabastre d'ell en un trineu. S'estima que l'estàtua pesa 60 tones i Denys Stocks estima que haurien calgut 45 treballadors per començar a moure un bloc de 16.300 kg. adequadament col·locat sobre elements lliscants, o vuit treballadors per moure un bloc de 2.750 kg.Stocks, Denys A. Experiments in Egyptian Archaeology Routledge 2003 pp.196-197 El Dr R H G ParryATSE - Parry ha proposat un mètode per fer rodar les pedres, on s'utilitzaria una màquina de tipus bressol que havia estat excavada en alguns dels nous temples del regne. Quatre d'aquests objectes poden ser instal·lats al voltant d'un bloc per la qual cosa aquest podria fer-se rodar fàcilment. Els experiments realitzats pel Obayashi Corporation, amb blocs de formigó de 0,8 m quadrats per 1,6 m de llarg i un pes de 2,5 tones, van mostrar com 18 homes podien arrossegar el bloc sobre un rampa inclinada d'1-a-4, a una velocitat de 18 metres per minut. Vitruvi a De architectura"Vitruvius's books of architecture" descrigué un mètode similar per moure pesos irregulars. Encara no se sap si els egipcis utilitzaven aquest mètode, però els experiments indiquen que podrien haver treballat amb pedres d'aquesta mida. Els egiptòlegs generalment accepten aquesta teoria per als blocs més utilitzats de 2,5 tones, però no estan d'acord sobre els mètodes utilitzats per als blocs de + de 15 tones i diversos blocs de 70 i 80 tones. esquerra|miniatura|Cisells de coure. Guiza. Ägyptisches Museum Leipzig.

Com que les pedres que formen el nucli de les piràmides es van tallar de forma irregular, sobretot en les Grans Piràmides, el material utilitzat per omplir els buits era un altre problema. Calen enormes quantitats de guix i material d'enderroc. El farciment gairebé no té propietats d'unió, però era necessari per estabilitzar la construcció. Per fer el morter de guix, aquest s'havia de dessecar per escalfament, la qual cosa requereix grans quantitats de fusta. Segons els egiptòlegs, els resultats tant del 1984 com de 1995 dels Projectes de radiocarboni de piràmides de David H. Koch http://www.2dcode-r-past.com/1995Radiocarbonproject.pdf David H. Koch Pyramids Radiocarbon Project poden suggerir que Egipte hagué d'arrasar els seus boscos i aprofitar cada tros de fusta que hi havia per tal de construir les piràmides de Guiza i altres piràmides fins i tot anteriors a les de la quarta dinastia. La datació de les mostres de carboni dels blocs centrals i altres materials revelaren per a l'estudi de 1984 una mitjana de 374 anys abans del que actualment s'accepta i per al de 1995 una mitjana de 100 a 200 anys. Segons es va suggerir pels membres de l'equip, "Vam pensar que era poc probable que els constructors de les piràmides utilitzessin constantment fusta centenària com a combustible en la preparació de morter. Els resultats de 1984 ens va deixar amb molt poques dades per concloure que la cronologia històrica de l'Antic Regne era incorrecte per gairebé 400 anys, però considerem això com a mínim una possibilitat". Per explicar aquesta discrepància, els egiptòlegs proposen la teoria de la "fusta vella" i afirmen que les dates anteriors es derivaven possiblement del reciclatge de grans quantitats de fusta vella centenària i altres materials anteriors.

Hi ha bona informació sobre la ubicació de les pedreres, algunes de les eines utilitzades per tallar la pedra a les pedreres, el transport de la pedra del monument, l'anivellament de la base, i l'anivellament dels nivells subsegüents de la superestructura en desenvolupament. Els obrers van utilitzar probablement cisells de coure, trepants i serres per tallar la pedra més suau, així com la major part de la pedra calcària. Les pedres més dures, com el granit, granodiorita, sienita, i el basalt, no es poden tallar només amb eines de coure; va caldre treballar-les amb mètodes que requereixen més temps, com colpejar-les amb dolerita, trepar i serrar amb l'ajuda d'un abrasiu, com ara sorra de quars.Isler, Martin Sticks, stones, and shadows: building the Egyptian pyramids University of Oklahoma Press 2001 p.229 Stocks, Denys A. Experiments in Egyptian archaeology: stoneworking technology in ancient Egypt Routledge juliol del 2003 Els blocs van ser transportats en trineu, que probablement lliscava sobre aigua.Una il·lustració d'una gran estàtua que pesa al voltant de 60 tones i que és tirada per un trineu amb un líquid que s'aboca per davant d'ell es descriu a Stocks, Denys A. Experiments in Egyptian archaeology: stoneworking technology in ancient Egypt Routledge, juliol del 2003 p.196Nicholson, Paul T; Ian Shaw Ancient Egyptian materials and technology Cambridge University Press (23 de març del 2000) p.18 L'anivellació dels fonaments es pot haver dut a terme mitjançant l'ús de solcs plens d'aigua com es suggereix per Mark Lehner i I.E.S. Edwards o mitjançant l'ús d'un archipendulum i topògrafs experimentats.Edwards, Iorwerth Eiddon Stephen; John Cruikshank Rose The Pyramids of Egypt 1947 p.9

Corey Shaffer, expert en ciències del sòl, suggereix que les piràmides podrien haver estat fàcilment construïdes amb dispositius que podrien haver estat inventats pels egipcis amb l'ajut de grans moviments de terres. Suggereix que es podria haver construït un mur de terra i fusta al voltant del lloc de construcció. Això es podria omplir d'aigua a través d'un cargol d'Arquimedes, que es podria haver inventat fàcilment en aquell moment. Una resclosa, com en un canal.podia obrir-se a la resclosa un cop el nivell de l'aigua hagués arribat a l'equilibri amb el lloc de construcció. Els vaixells podrien viatjar pels canals construïts directament des del riu Nil fins a la resclosa, viatjar fins a la resclosa mentre es bombeja aigua i després deixar caure el seu bloc directament en posició. El lloc de construcció es podria drenar a voluntat per permetre als treballadors col·locar amb precisió el bloc quan sigui necessari. També hi podria haver hagut pilars col·locats a la guia del bloc en caure per l'aigua en posició. Tot això es podia fer amb terra, fusta, corda i mà d'obra, recursos fàcilment disponibles per als antics egipcis. Es podria desmantellar aquesta infraestructura a la fi de les obres.

D'aquesta manera els blocs podrien haver estat carregats en vaixells de la pedrera i no tocar mai terra ni mà humana fins a la posició final. Això no requeriria rampes llargues, maquinària pesada.(excepte un cargol d'Arquimedes), ni requeriria molt de temps per muntar-lo o construir-lo. Les piràmides es podrien haver construït fàcilment en un temps relativament curt amb sorprenentment pocs treballadors. Els egipcis tenien la tecnologia i saben produir aquests mètodes de construcció.

Shaffer postula a més que les serres de ferro podrien haver estat construïdes per talar les pedres, el ferro es consideraria tecnologia sagrada o secreta i es destruiria després del seu ús per por d'entrar en mans enemigues. El mètode de sembra de pedra no té un paper en la resta de la teoria.

Els escrits d'Heròdot i Diodor de Sicília Les incògnites de la construcció de la piràmide se centren principalment en la qüestió de com es mouen els blocs de la superestructura. No es coneix cap prova històrica o arqueològica necessita que resolgui definitivament la qüestió. Per tant, la major discussió sobre els mètodes de construcció implica possibilitats funcionals que són recolzades per una evidència històrica i arqueològica limitada.