Sàlaf (, ‘ancestre’, ‘predecessor’) o de vegades sàlaf sàlih (, ‘predecessor pietós’) és un terme àrab que designa, pels musulmans, les tres primeres generacions de creients. Aquestes consisteixen en la de Muhàmmad (Mahoma) i els seus «companys» o contemporanis que el van conèixer (sahaba, en àrab ), i en les dues generacions següents anomenades tabiín (en àrab , ‘company [del company]’) i tabi at-tabiín (en àrab , ‘company del company [del company]’).
Els sunnites donen a aquestes tres generacions una gran autoritat moral, ja que llur comprensió de l'islam és considerada com a especialment pura. Aquesta creença es basa en una dita atribuïda a Muhàmmad (hadit) que diu: «els millors de la meva comunitat són la meva generació, la que ve després i la que ve després.»Hadit recollit als Sahih Bukharí (2652) i Sahih Múslim (2533)
Avui dia el salafisme és un corrent fonamentalista musulmà que pretén practicar el mateix islam «pur» que el d'aquestes generacions fundadores.
Referències
Vegeu també Ahl al-Bayt (família de Mahoma) Llista de sahaba
Categoria:Teologia islàmica Categoria:Història del món islàmic