El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs. Queden 63 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments Països Catalans 1857, Gironaː s'inaugura l'activitat teatral al Saló Odeon, una sala de ball que es transforma en el Teatre Odeon. 1860, Girona: s'inaugura el Teatre Municipal amb La Traviata, de Verdi. 1901, Barcelona: s'inaugura el funicular al Tibidabo. 1924, Barcelona: a la revista «Xut!», dibuixat per Valentí Castanys, apareix per primera vegada lAvi del Barça. 1926, Barcelonaː estrena de Marçal Prior, de Josep M. de Sagarra al Teatre Novetats. 1945, Girona: s'inaugura el Teatre Ultònia, la diada de Sant Narcís. 1984, Túnel del Cadí: el president de la Generalitat Jordi Pujol inaugura el Túnel del Cadí. 2004: Barcelona: Pasqual Maragall, Jaume Matas, Marcel·lí Iglesias i Martin Malvi, en representació de Catalunya, les Illes Balears, l'Aragó i el Migdia Pirineus, hi signen la Declaració constitutiva de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània. Espanya: el govern aprova un Reial Decret que permetrà als científics de fer recerca amb cèl·lules mare d'embrions sobrers de fertilitzacions in vitro. 2005, Terrassa: la Federació Catalana de Korfbal aconsegueix el ple reconeixement de la Federació Internacional de Korfball (IKF) de la que era membre provisional des de l'any 1997, i es converteix en la primera Selecció Catalana. 2024, País Valencià: un episodi molt greu de gota freda deixa 228 morts i immenses destrosses materials. Resta del món 1390, Parísː se celebra un dels primers judicis per bruixeria, en què Jeanne de Brigue i unes altres tres dones són condemnades a morir cremades a la plaça pública. 1465, Subiaco (Estats Pontificis): acaba d'imprimir-se el primer llibre en tipografia grega: les obres de Lactanci impreses per Sweynheim i Pannartz. 1685, Potsdam: promulgació de lEdicte de Potsdam, per Frederic Guillem I de Brandenburg 1787, Praga: s'Estrena de l'òpera Don Giovanni de Wolfgang Amadeus Mozart. 1837, Nàpols: estrena de l'òpera Roberto Devereux de Gaetano Donizetti. Teatro San Carlo. 1863, Ginebra, Suïssa: acaba la Conferència fundacional de la Creu Roja Internacional. 1864, Decatur (Alabama): acaba la batalla de Decatur, part de la Campanya Franklin-Nashville de la Guerra Civil dels Estats Units. 1888, Constantinoble: se signa la Convenció de Constantinoble, que garanteix la lliure circulació pel Canal de Suez durant períodes de guerra i de pau. 1922, Roma: la Marxa sobre Roma coacciona el rei Víctor Manuel III, que encarrega a Mussolini que formi govern. 1923, Ankara, Turquia: proclamació de la República de Turquia. 1933, Madrid, Espanya: se celebra l'acte fundacional de Falange Española al teatro de la Comedia. 1941, Lituània: més de 10.000 jueus són executats en Kaunas pels alemanys. 1969, Califòrnia, Estats Units: primera connexió en línia entre dos ordinadors: l'equip dirigit per l'informàtic Leonard Kleinrock envia el primer missatge electrònic d'un ordinador de la Henry Samueli School of Engineering and Applied Science, Los Angeles, fins a un altre situat al SRI International (prop de San Francisco), a través d'Arpanet, l'embrió d'Internet. 2004: Roma, Itàlia: els caps de govern de la Unió Europea hi signen el tractat conegut com la Constitució Europea. Clamart, Hauts-de-Seine, França: Iasser Arafat ingressa a l'hospital militar de la ciutat.

Naixements Països Catalans 1824 - Barcelona: Emili Pi i Molist, metge psiquiatre. 1880 - Pedreguer, Marina Alta: Celedonio Calatayud Costa, metge radiòleg, científic, i investigador valencià (m. 1931). 1892 - Girona: Aurora Bertrana i Salazar, escriptora catalana. 1901 - Barcelona: Ricard Altaba i Planuch, polític català (m. 1994). 1907 - Olot, Garrotxa: Salvador Corriols i Pagès, pintor català, un dels més destacats paisatgistes catalans del (m. 1975). 1908 - València: Vicent Asencio i Ruano, compositor valencià (m. 1979). 1912 - Arenys de Mar, Maresme: Martí Torrent i Blanchart, polític català independentista (m. 2012). 1916 - Barcelona: Núria Folch i Pi, editora catalana (m. 2010Mor l'editora Núria Folch i Pi als 94 anys). 1918 - Sabadell, Vallès Occidental: Andreu Castells i Peig, pintor, historiador i editor català. 1939 - Pego, La Marina Alta: Valerià Miralles i Ortolà, polític i activista (m. 1997). 1979 - Castellar del Vallès: Ignasi Giménez Renom, batlle de Castellar del Vallès. 1982 - Barcelona: Elena Gadel, cantant i actriu catalana dedicada a la cançó, el teatre musical i la televisió. Resta del món 1733 - Leiden (Regne d'Holanda): Gottfried van Swieten, bibliotecari; serà el primer a fer servir un catàleg en fitxes, a Viena (m. 1803). 1881 - Columbus, USA: Julia Swayne Gordon, actriu de cinema mut nord-americana molt popular en la dècada de 1910 (m.1933). 1882 - Belac, Alta Viena (França: Jean Giraudoux, novel·lista i dramaturg occità en llengua francesa (m. 1944). 1897 - Rheydt, Alemanya: Joseph Goebbels, ministre de Propaganda i Il·lustració Popular del Tercer Reich d'Adolf Hitler (m. 1945). 1920 - Caracas, Veneçuela. Baruj Benacerraf, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1980 (m. 2011). 1922 - Hastings, Nebraska, EUA: Neal Hefti, trompetista, pianista, arranjador musical i compositor nord-americà de jazz. 1925 - Cheltenham, Anglaterra: Robert Hardy fou un actor anglès amb una carrera de sis dècades i que va incloure una gran varietat de papers en el cinema, teatre i televisió. 1930 Lumbrales, Salamanca, Espanya: Basilio Martín Patino fou un director de cine espanyol (m. 2017). L'Havana, Cuba: Omara Portuondo, cantant de son cubà i de boleros. Neuilly-sur-Seine: Niki de Saint Phalle, escultora, pintora i cineasta francesa (m. 2002). 1938 - Monròvia (Libèria): Ellen Johnson Sirleaf, 24a Presidenta de Libèria, Premi Nobel de la Pau de l'any 2011. 1940 - Casablanca: Frida Boccara, cantant francesa (m. 1996). 1947 - Nova York (Estats Units: Richard Dreyfuss, actor estatunidenc. 1958 - Tawonga, Victoria, Austràlia: Stefan Dennis, actor australià. 1960 - Mirzakent, RSS del Kazakhstan: Vladímir Kim, empresari i oligarca kazakh d'ascendència coreana. 1971 - Winona, Minnesota, EUA: Winona Ryder, actriu estatunidenca. 1975 - Galaţi, Romania: Viorica Susanu, remadora romanesa. 1990 - Madrid (Espanya): Amarna Miller, actriu porno espanyola.

Necrològiques Països Catalans

1287 - Tarragona: Bernat d'Olivella, eclesiàstic i polític català. 1491 - Lleida: Manuel de Montsuar i Mateu, vint-i-vuitè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1461 i 1464. 1869 - Motpeller, Occitània: Francesc Camboliu, professor, escriptor i estudiós nord-català de la llengua catalana (n. 1820). 1899 - El Morell, Tarragonès: Plàcid-Maria de Montoliu i de Sarriera, advocat, historiador i polític català (n. 1828). 1962 - Girona: Francesc Bach i Roca, mestre i compositor de sardanes català (n. 1897). 1971 - La Garriga: Josep Aymerich i Subirats, promotor cultural, director de corals i compositor català (n. 1889). 1972 - Barcelona: Ferran Ardèvol Miralles, musicògraf, director d'orquestra, pianista i compositor català (n. 1887). 1981 - Barcelona: Nicolau Battestini i Galup, metge i polític català (n. 1895). 1983 - Bata, Guinea Equatorial: Modest Gené i Roig, escultor català (n. 1914). 1991 - Lleida: Albert Coma Estadella, pintor, escultor i gravador català (n. 1933). 1996 - Barcelona: Josep Casanovas i Puig, compositor català (n. 1924). 2006 - Madrid: Romà Alís Flores, compositor i pianista mallorquí (n. 1931). 2009 - Vigo, Pontevedra: Ricard Terré i Marcellés, fotògraf català (n. 1928). 2011 - Tarragona: Josep Maria Musté i Folch, polític català, tinent d'alcalde de Tarragona i senador a Corts Espanyoles en la IV Legislatura (n. 1933). 2017 - Granollers: Margarita Tintó i Sala, historiadora catalana especialitzada en història medieval (n. 1930).

Resta del món 1618 - Londres: Sir Walter Raleigh, mariner i explorador reputat pels anglesos i pirata pels espanyols, executat. 1792 - Madrid: Anna Maria Mengs, artista alemanya, pintora de cort, miniaturista, retratista i acadèmica (n. 1751). 1829 - Salzburg, Imperi Austríac: Maria Anna Mozart, música austríaca, germana de Wolfgang Amadeus Mozart. 1855 - Varsòvia: Ludwika Chopin, música i escriptora polonesa, germana de Frédéric Chopin i curadora de la seva obra (n. 1807). 1864 - Luigi Picchianti, guitarrista i compositor del Romanticisme. 1924 - Nova York, EUA: Frances Hodgson Burnett, escriptora estatunidenca d'origen britànic (n. 1849). 1971 - Uppsala (Suècia): Arne Tiselius, bioquímic suec, Premi Nobel de Química de 1948 (n. 1902). 1979 - Madrid: Felisa Martín Bravo, primera doctora en Física i primera dona a ingressar al Cuerpo Superior de Meteorologia d'Espanya (n. 1898). 1981 - Sant Geli dau Fesc, França: Georges Brassens, cantautor francès (n. 1921). 1997 - Queens, Nova York, Estats Units: Big Nick Nicholas saxofonista i cantant de jazz. 2003 - Milà, Itàlia: Franco Corelli, tenor italià (n. 1921). 2015 - Béthune, França: Jacques Delécluse, músic percussionista francès (n. 1933).

Festes i commemoracions Onomàstica: sant Narcís de Jerusalem, bisbe; Narcís de Girona, bisbe llegendari de Girona; Germà de Talloires, abat; Ermelinda de Meldert, eremita; beat Bernat d'Olivella, arquebisbe de Tarragona, celebrat al calendari mercedari.

Vegeu també horari d'hivern

Referències

29