miniatura|La mascota de la fundació GNU

El moviment del programari lliure i de font oberta es va iniciar l'any 1983, tot i que existien projectes anteriors a aquest any que podrien haver coincidit, parcialment o totalment, amb la definició moderna de programari lliure: programari que qualsevol usuari pot emprar, estudiar, modificar i redistribuir (en anglès es pot interpretar el "free" com a lliure o com a gratuït, podent induir a confusió, però el sentit de la frase sempre és referent a la llibertat). El va iniciar en Richard Stallman com a reacció a la tendència creixent dels desenvolupadors a blocar aquestes llibertats en publicar només les versions executables del programari i a no publicar-ne el codi font. Stallman argumenta que aquest és un imperatiu social per a tot el programari que es distribueixi, més que no pas una simple opció tècnica que només té valor pràctic en certs contextos. L'any 1998, persones que estaven a favor del programari lliure, però no estaven d'acord que fos un imperatiu social, van començar a emprar el terme programari de font oberta, presentant aquesta opció com un avantatge tècnic.

Tècniques de compartició anteriors al programari El concepte de compartició d'informació tecnològica és molt anterior als ordinadors. Per exemple, les receptes de cuina s'han compartit i combinat des del principi de la cultura humana.

A les primeries del desenvolupament de l'automòbil, un grup de monopolistes molt importants tenien els drets sobre la patent d'un motor de dos temps de benzina, registrat inicialment per George B. Selden. En controlar aquesta patent varen ser capaços de monopolitzar la indústria i forçar als constructors de cotxes a doblegar-se a les seves peticions o arriscar-se a rebre una demanda. L'any 1911, el constructor independent Henry Ford va guanyar una disputa sobre la patent Selden. El resultat va ser que la patent de Selden va esdevenir inútil i es va crear una nova associació, que posteriorment es va convertir en la Motor Vehicle Manufacturers Association. La nova associació va establir un acord de llicenciament creuat entre tots els fabricants d'automòbils dels Estats Units: tot i que cada empresa desenvoluparia tecnologia pròpia i registraria patents, les compartirien entre els membres de l'associació sense remuneració econòmica. En l'època en què els EUA van entrar a la Segona Guerra Mundial, s'estaven compartint 92 patents de Ford i 515 d'altres fabricants, sense cap intercanvi monetari (ni demandes judicials).

El programari lliure abans dels anys 80 Anteriorment al moviment del programari lliure i de l'aparició del terme "programari lliure" ja existien comunitats de programari comparables a les comunitats de programari lliure actuals. Segons en Richard Stallman, la comunitat de compartició de programari del MIT existia de "molt abans" que ell s'hi involucrés l'any 1971. Durant els anys 50 i 60, pràcticament tot el programari el feien els acadèmics informàtics i investigadors d'empresa treballant plegats. Així, solien distribuir-lo segons els principis d'apertura i cooperació, llargament establerts en el món acadèmic, ja no es veia com un producte en si mateix. En aquesta època, el codi font, la forma llegible pels humans del programari, es solia distribuir amb el mateix programari perquè els usuaris el modificaven sovint ells mateixos per adaptar-lo a diferent maquinari, sistemes operatius on aquest no funcionava sense adaptar-lo o per arreglar errors o afegir noves funcionalitats. El sistema A-2, desenvolupat per la divisió UNIVAC de Remington Rand el 1953, es va entregar als seus usuaris amb el codi font. Se'ls convidava a enviar les seves millores a UNIVAC. Per tant, es considera que l'A-2 va ser el primer exemple de programari lliure i de font oberta.

A partir de 1967, un sistema operatiu per al sistema mainframe d'IBM, l'Airline Control Program (ACP) també es va distribuir amb el codi font adjunt. Es van crear alguns grups d'usuaris com els de l'IBM 701, anomenat SHARE i el de Digital Equipment Corporation (DEC), anomenat DECUS per facilitar l'intercanvi de programari.

Per tant, en aquesta època el programari era lliure, no tant per un esforç conjunt dels usuaris i desenvolupadors del programari, sinó per necessitat i per una voluntat de mostrar una cultura acadèmica diferenciada, així com per requeriments de compatibilitat i portabilitat. Els usuaris també temien que el programari privatiu (tancat) pogués contenir backdoors que permetessin al distribuïdor del programari atacar els sistemes operatius, fent impossible veure el que feien, atès que els mecanismes de seguretat eren pràcticament inexistents.

Les implementacions del Tiny Basic publicades l'any 1975 i següents al Dr. Dobb's Journal, van ser un altre exemple de programari distribuït com programari lliure i es desenvolupava de forma col·laborativa sense cap impuls centralitzat.

De forma molt similar als estàndards oberts, els investigadors amb accés a la Xarxa de l'Agència de Projectes de Recerca Avançada (ARPANET) empraven un procés anomenat Request for Comment(RFC), petició de comentaris, per a desenvolupar protocols de comunicació de xarxes. Aquest procés col·laboratiu dels anys 60 va portar al naixement de la Internet l'any 1969.

Algun del programari lliure que es va desenvolupar durant els anys 70 es segueix desenvolupant i utilitzant, com el TeX (desenvolupat per en Donald Knuth i l'SPICE.

Declivi inicial del programari lliure A finals dels anys 60 es va iniciar el canvi: atès que els sistemes operatius i els compiladors dels llenguatges de programació van evolucionar, el cost de producció del programari va créixer de forma dramàtica. Una creixent indústria del programari competia amb els productes que incloïen els fabricants de maquinari amb els seus productes (el cost del programari s'incloïa en el cost del maquinari), les màquines arrendades requerien suport pel programari tot i que aquest no generava ingressos i que alguns usuaris se'n sortien pel seu compte per adaptar-lo a les seves necessitats.page 176 Mentre algun programari es seguia distribuint sense cost, hi havia una creixent quantitat de programari que es venia amb llicència restrictiva.

A l'inici dels anys 70, AT&T va distribuir les versions preliminars del UNIX al govern i investigadors acadèmics sense cost, però aquestes versions no permetien la seva redistribució o distribuir-ne versions modificades i, per tant, no era programari lliure en el sentit modern de la frase. Després que el UNIX esdevingués ampliés la seva implantació a l'inici dels anys 80, AT&T va aturar la seva lliure distribució i va començar a cobrar pels pedaços que publicava. Com que era prou complicat migrar a una altra arquitectura, molts investigadors van pagar per les llicències comercials.

Al final dels anys 70 i inicis dels 80, els venedors d'ordinadors i les empreses de programari van començar a cobrar de forma rutinària per les llicències de programari, promocionant-los com a "Productes Programa" i imposant restriccions legals sobre els nous desenvolupaments de programari, ara considerats com actius, amb drets d'autor, marques registrades i contractes d'arrendament. El 1976, en Bill Gates va escriure un assaig titulat Carta oberta als afeccionats, en la que expressava la seva consternació per l'àmplia implantació de l'Altair BASIC en el món dels afeccionats sense pagar-ne el cost de la llicència. El 1979, AT&T va començar a fer complir les seves llicències en decidir que podia treure profit de la venda del sistema UNIX.

Anys 80 i 90 Cintes DECUS A l'inici dels anys 80, les anomenades Cintes DECUS eren una forma singular de transmissió a nivell mundial del programari lliure. Els sistemes operatius eren usualment programari privatiu, però nombroses eines com l'editor de text Teco, el Runoff o el List (utilitat de llistat d'arxius), etc. les havien desenvolupat per a fer més fàcil la vida dels usuaris, i es distribuïen en cintes DECUS. Aquests paquets d'utilitats beneficiaven a DEC, la qual a vegades les incorporava a noves versions del seu sistema operatiu privatiu. Fins i tot s'hi distribuïen els compiladors i, per exemple, el Ratfor (i el Ratfiv) ajudaven als investigadors a passar de programar en Fortran a la programació estructurada en altres llenguatges de programació (suprimint la sentència GO TO).

Les comunitats de compartició en línia de programari dels anys 80 Als anys 80, de forma paral·lela al moviment del programari lliure, es distribuïa programari amb el codi font a les xarxes de BBS (de l'anglès Bulletin Board System). Això a vegades era una necessitat; el programari escrit en BASIC i altres llenguatges interpretats només es podien distribuir amb el codi font i molt d'ell era programari gratuït. Quan la gent va començar a recopilar aquest codi font i a muntar BBS per a discutir de forma específica la seva modificació, aquests van passar a ser, de fet, sistemes de font oberta.

Un dels exemples més obvis d'això és un dels sistemes BBS més emprats, WWIV, desenvolupat inicialment en BASIC per Wayne Bell. Va créixer de forma tan gran una cultura de modificació (modding) del seu programari i de distribució de les modificacions, que quan el programari es va portar primer a Pascal i després a C++, es va continuar distribuint el codi font als usuaris registrats, els quals podien compartir les modificacions i compilar les seves pròpies versions del programari. Això podria haver contribuït a fer que continués sent el sistema i xarxa de BBS dominant, tot i ser fora del paraigües de Fidonet, que era compartit per moltíssim dels altres creadors de BBS.

A l'inici dels anys 80, l'adveniment de Usenet i d'UUCPNet va aprofundir en la connexió de la comunitat de programadors i va proporcionar una forma més senzilla perquè els programadors poguessin compartir el seu programari i contribuir al que havien escrit d'altres.De Bona, C., et al. Open Sources 2.0. O'Reilly,

Naixement del moviment del programari lliure

El 1983, en Richard Stallman va publicar el Manifest GNU i el Projecte GNU per a escriure un sistema operatiu complet lliure de restriccions en l'ús del seu codi font. Un dels incidents concrets que van provocar aquest fet va ser quan no es podia arreglar una impressora com volia perquè els usuaris no tenien accés al seu codi font. L'Stallman també va publicar, l'any 1985, el Manifest GNU per descriure el propòsit del Projecte GNU i explicar la importància del programari lliure. Una altra probable inspiració per al projecte GNU i el seu manifest GNU, va ser el desacord entre l'Stallmen i Symbolics, Inc. en referència a l'accés del MIT a les actualitzacions que Symbolics havia fet a la seva màquina Lisp, la qual es basava en codi del MIT. Poc temps després del llançament, va encunyar el terme programari lliure i va fundar la Fundació pel Programari Lliure per promocionar el concepte es va publicar una definició de programari lliure el febrer de 1986.

El 1989, es va publicar la primera versió de la Llicència Pública General GNU. Es va publicar la versió 2 amb lleugeres modificacions l'any 1991. El 1989, alguns desenvolupadors del GNU van crear l'empresa Cygnus Solutions. El nucli del projecte GNU, posteriorment anomentat GNU Hurd, es va ajornar completament, però molts altres components es van completar el 1991. Algun d'aquests, especialment el Compilador GNU, van esdevenir líders del mercat per mèrits propis. El Depurador GNU i el GNU Emacs també tenien un èxit prou notable.

Linux (1991–)

miniatura|width=200px|En Linus Torvalds, desenvolupador inicial del nucli Linux

El nucli del Linux (kernel), iniciat pel Linus Torvalds, es va publicar el 1991 en forma de codi font de lliure distribució. La llicència no era de programari lliure, però amb la versió 0.12 de febrer de 1992, en Torvalds va canviar la llicència del projecte a la GNU General Public License (GPL). De forma molt similar al UNIX, el nucli d'en Torvalds va atraure l'atenció de programadors voluntaris.