La història dels Estats Units des de 1991 fins al present comença després de la caiguda de la Unió Soviètica, que va marcar el final de la Guerra Freda, i va deixar els EUA sense rival com a superpotència dominant del món. Els EUA van tenir un paper destacat en la participació militar en el'Orient Mitjà. Els EUA, liderant una coalició internacional sota el paraigües de l'ONU van expulsar una força iraquiana d'invasió de Kuwait, un aliat a l'Orient Mitjà dels EUA, a la Guerra del Golf Pèrsic. En el front intern, el demòcrates tornaren a la Casa Blanca amb l'elecció de Bill Clinton el 1992, quan l'independent Ross Perot va aconseguir el 19% dels vots - durant un temps Perot liderà les enquestes. En els eleccions legislatives de 1994, el republicans va obtenir el control del Congrés per primera vegada en 40 anys. La contesa entre Clinton i els republicans al Congrés inicialment va donar lloc a una tancament del govern federal després d'una crisi pressupostària, però més tard van treballar junts per aprovar la reforma de l'Estat del benestar, el Programa d'Assegurança de Salut Infantil de l'Estat, i un pressupost equilibrat. Els càrrecs de l'escàndol Lewinsky va portar a l'impeachment de Clinton el 1998 per part de la Cambra de Representants, però més tard va ser absolt pel Senat. L'economia dels EUA es va disparar amb l'entusiasme per les indústries d'alta tecnologia en la dècada del 1990 fins fins al "crack" del NASDAQ i l'explosió de la bombolla puntcom i la recessió de principis de 2000 va marcar la fi del creixement econòmic sostingut.
L'any 2000, el republicà George W. Bush va ser elegit president en una de les eleccions més renyides i més controvertides en la història dels EUA. Al principi del seu mandat, el seu govern va aprovar la reforma de l'educació i mesures de reducció d'impostos per tal d'estimular l'economia. Després dels Atemptats de l'11 de setembre de 2001, els EUA es van embarcar en la Guerra contra el terrorisme, que va començar el 2001 amb la guerra de l'Afganistan. El 2003, els EUA envaïren l'Iraq, i deposaren el controvertit règim de Saddam Hussein, però també va donar lloc a un perllongat conflicte que es perllongaria al llarg de tota la dècada. Es va crear el Departament de Seguretat Nacional i la controvertida Patriot Act va passar a reforçar els esforços nacionals contra el terrorisme. El 2006, les crítiques sobre la gestió dels desastres de l'huracà Katrina (que va afectar la Costa del Golf el 2005), els escàndols polítics i la creixent impopularitat de la guerra de l'Iraq van ajudar els demòcrates a aconseguir el control del Congrés. Saddam Hussein més tard va ser jutjat, acusat de crims de guerra i crims contra la humanitat i executat a la forca. El 2007, el president Bush va ordenar augmentar el nombre de tropes a l'Iraq, el que finalment va conduir a la reducció de les baixes. El col·lapse de la bombolla immobiliària, que va conduir a la Recessió global 2008-2012, va ajudar els demòcrates a guanyar la Presidència en 2008 amb l'elecció de Barack Obama. El govern va atorgar grans préstecs i paquets d'estímul econòmic per tal de millorar l'economia. Les iniciatives nacionals d'Obama també van incloure la Llei de Protecció al Pacient i Cura de la Salut Assequible, que per mitjà de grans reformes en el sistema sanitari nord-americà, va crear un Programa d'Assegurança Nacional de Salut. El president Obama finalment va retirar les tropes de combat de l'Iraq, i va canviar els esforços del país en la guerra contra el terrorisme a l'Afganistan, on es va iniciar un augment de les tropes el 2009. El 2010, a causa del continu descontentament públic amb la situació econòmica, la desocupació i la despesa federal, els republicans van recuperar el control de la Cambra de Representants i reduïren la majoria demòcrata al Senat. El 2011, Obama va anunciar que el líder d'Al-Qaida Osama bin Laden havia estat abatut per les forces nord-americanes durant una operació secreta al Pakistan, mentre que la Guerra d'Iraq va ser declarada formalment en el mateix any. A l'any següent, Obama va ser reelegit president. El juny de 2013, la Cort Suprema va revocar la Secció 3 de la Llei de Defensa del Matrimoni, el que va resultar en el reconeixement legal, per part del govern federal, dels matrimonis entre persones del mateix sexe.
Globalització i nova economia El mandat de Clinton serà recordat per l'enfocament intern de la nació durant aquest període. Mentre a principis dels anys 90 l'economia dels Estats Units es trobava en recessió, la recuperació es va iniciar a partir de 1994 i va començar a accelerar-se gràcies a un boom creat per la tecnologia. Les tecnologies d'Internet i afins van fer les seves primeres i àmplies incursions en l'economia, el que va provocar una bombolla a Wall Street impulsada per la tecnologia, un fet que el president del Sistema de la Reserva Federal Alan Greenspan descrigué el 1996 com a «exuberància irracional». Pels volts de 1998, l'economia estava en auge i la desocupació estava per sota del 5%.
Després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, els Estats Units eren la potència militar dominant al món. Diversos conflictes localitzats, com ara les d'Haiti i els Balcans impulsaren el President Bill Clinton a enviar tropes estatunidenques com a Cascos Blaus de les Nacions Unides, la qual cosa va reactivar la controvèrsia de l'època de la Guerra Freda sobre si fer de policia de la resta del món era pròpiament un paer dels Estats Units. Els radicals islàmics a l'estranger amenaçaren fortament amb atacs contra els EUA per la seva presència militar a l'Orient Mitjà, i fins orquestraren un primer atac contra el World Trade Center, un camió bomba contra les torres bessones de Nova York, el 1993, així com un cert nombre d'atacs mortals contra interessos dels Estats Units a l'estranger.
La immigració, la major part d'Amèrica Llatina i Àsia, va créixer durant la dècada de 1990, i va establir les bases per als grans canvis en la composició demogràfica de la població dels EUA en les pròximes dècades, com ara els hispans que reemplacen els afroamericans com a minoria més important. Tot i més difícils controls fronterers després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, prop de 8 milions d'immigrants vingueren als Estats Units des de 2000 al 2005— més que en qualsevol altre període de cinc anys en tota la història de la nació per."Study: Immigration grows, reaching record numbers". USATODAY.com. December 12, 2005. Gairebé la meitat entraren de manera il·legal."Immigration surge called 'highest ever'". Washington Times. 12 de desembre del 2005.
Bombolla puntcom
A principis del 2000 al 2001 es va produir la dramàtica explosió de la Bombolla puntcom. L'entusiasme per les perspectives de les accions d'Internet va donar lloc a un enorme augment en els principals índexs. No obstant això, desenes d'empreses d'Internet posades en marxa van fracassar, ja que moltes de les sublims promeses anunciades pel nou món de la web no es van materialitzar. El 10 de març del 2000, el NASDAQ assolí els 5,048.62 punts, més del doble del seu valor just un any abans. La crisi va començar el 13 de març de 2000, la qual cosa va provocar una reacció en cadena de la venda que s'alimentava de si mateixa, ja que els inversors, fons i institucions liquidaven les seves posicions. En només sis dies, el NASDAQ havia perdut gairebé un nou per cent, i havia arribat a 4.580 el 15 de març. El 2001, la bombolla es desinflava a tota velocitat. La majoria de les punt-com van cessar la seva activitat després de l'explosió a través del capital de risc, sense que moltes d'elles haguessin obtingut mai cap benefici.
El 2002, la taxa de creixement del PIB es va elevar fins al 2,8%. Un problema important a curt termini en el primer semestre de 2002 es va donar quan es va registrar un fort descens en el mercat de valors, impulsat en part per l'exposició de les pràctiques comptables dubtoses en algunes grans empreses. Un altre va ser la desocupació, que va experimentar el període més llarg de creixement mensual des de la Gran depressió. Els Estats Units van començar a recuperar-se de la recessió post-11/9 en 2003, però la solidesa del mercat (creixement del PIB del 7%), juntament amb la taxa d'atur (per sobre del 6%), va portar a alguns economistes i polítics a referir-se a això com una situació de "creixement sense ocupació". Amb tot i això, el creixement econòmic va continuar a bon ritme fins a principis de 2008 i la desocupació va caure per sota del 5%.ftp://ftp.bls.gov/pub/special.requests/lf/aat1.txt
Conflictes Guerra del Golf
La considerable dependència del món industrialitzat del petroli a partir de la dècada de 1930, amb gran part de les reserves provades de petroli situades en països de l'Orient Mitjà, es va fer evident als EUA, per primera vegada en les conseqüències de la crisi del petroli del 1973 i posteriorment en la segona crisi energètica de 1979. Tot i que en termes reals, els preus del petroli van retrocedir als nivells pre-1973 al llarg de la dècada del 1980, la qual cosa va comportar un guany inesperat per als països consumidors de petroli (sobretot Amèrica del Nord, Europa Occidental i Japó), les vastes reserves dels principals productors de l'Orient Mitjà garanteixen a la regió la seva importància estratègica. Al començament de 1990 la política del petroli encara resultava tan perillosa com ho va ser en la dècada de 1970.
El conflicte a l'Orient Mitjà va provocar una nova crisi internacional el 2 d'agost de 1990, quan l'Iraq va envair i va tractar d'annexar-se el veí Kuwait. Els funcionaris estatunidencs temien que Hussein estigués llavors a la vora d'un conflicte armat amb la rica en petroli Aràbia Saudita, un aliat proper de Washington des de 1940. Les Nacions Unides condemnaren la invasió com un acte d'agressió; El President Bush comparà Hussein amb Adolf Hitler i va declarar que si els Estats Units i la comunitat internacional no actuaven, l'agressió es fomentaria en altres parts del món. El Consell de Seguretat de l'Iraq va donar un termini per abandonar Kuwait, però Saddam Hussein ho va ignorar, i el Consell de Seguretat va autoritzar una resposta militar. La guerra va començar el gener de 1991, les tropes nord-americanes que formaven la major part de la coalició que va participar en l'Operació Tempesta del Desert. Quan les tropes iraquianes es van retirar de Kuwait a final de febrer, l'Iraq havia perdut uns 20.000 soldats, amb algunes fonts citen unes 100.000 víctimes al costat iraquià.
Conflictes a Somàlia, Bòsnia, Kosovo, i l'Orient Mitjà miniatura|Un helicòpter nord-americà sobrevola la costa de Somàlia durant la Batalla de Mogadiscio, part de la participació dels EUA a Somàlia a principis de 1990.
El desembre de 1992, el president Bush va enviar tropes per unir-se a l'Operació Restaurar l'Esperança de l'ONU, un esforç multinacional per restaurar l'ordre i proporcionar ajuda humanitària a Somàlia, que estava sent destrossada per la guerra civil, la fam i els senyors de la guerra. En l'estiu de 1993, la situació s'havia deteriorat. Després de 24 soldats pakistanesos morissin al juny de 1993, l'ONU va aprovar una resolució que demanava la detenció i l'enjudiciament dels responsables de l'atac. Sota el lideratge del president electe Bill Clinton, les forces nord-americanes van llançar un atac concentrat sobre la fortalesa d'Aidid a Mogadiscio en l'anomenada Operació Serp Gòtica. L'octubre de 1993, 18 soldats van morir i 84 van resultar ferits en la Batalla de Mogadiscio. Després de l'atac, Clinton va ordenar a les forces nord-americanes que es retiressin de la regió; l'últim soldat estatunidenc abandonava la regió el 1995, i Clinton va cessar el seu secretari de Defensa, Les Aspin, que no havia enviat forces suficients.Shirley Anne Warshaw, The Clinton years (2004) p. 17