La Montesa Cota 247 fou un model de motocicleta de trial fabricat per Montesa entre 1968 i 1980. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions, totes elles amb les següents característiques generals: conjunt dipòsit-selló d'una sola peça en color vermell, motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire de 247,69 cc (tret de la darrera versió, de 237,5 cc), bastidor de simple bressol, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere. El 1971, Montesa en llançà una versió infantil (la Cota 25) que donà origen a una variada gamma de models que anà evolucionant fins a arribar als nostres dies, en què les Montesa Cota són fabricades per Honda.Claret 2003: «Evolució de la Cota» p. 40
Presentada el maig de 1968, la Cota 247 era la resposta de Montesa a la Sherpa T, el reeixit model creat per Bultaco el 1965 que havia revolucionat un esport, el trial, practicat fins aleshores amb feixugues motocicletes britàniques propulsades amb motor de quatre temps. El nou model de Montesa representà un impuls definitiu per a aquesta disciplina i entrà de seguida en forta competència esportiva i comercial amb la Sherpa T, esdevenint des del seu naixement una de les millors motos de trial del mercat i assolint nombrosos triomfs internacionals a mans de pilots com ara Don Smith, Gordon Farley, Benny Sellman, Rob Shepherd, Rob Edwards o Ulf Karlson.
Però la Cota 247 no destacà només en l'apartat esportiu i comercial, sinó també i especialment en els del disseny industrial i la innovació tecnològica. Aquest model significà un punt d'inflexió important en el sector de la motocicleta a causa de la seva bellesa estètica, esperit d'avantguarda i amenitat de conducció, arribant a obtenir el premi de la crítica i el Delta d'Argent ADI-FAD al millor disseny industrial de 1968 i, més endavant, amb motiu dels 25 anys dels premis ADI-FAD, el Delta d'Or en reconeixement de les seves aportacions d'avantguarda. A banda, ha estat situada al setè lloc de la llista dels 100 millors dissenys de motocicletes del segle XX i és una de les poques motos que s'han pogut admirar en alguna ocasió al MoMA de Nova York.
Història miniatura|Pere Pi amb la Cota 247 cap a 1969 L'autoria de la Cota 247 ha estat sovint atribuïda al prestigiós dissenyador industrial de Montesa Leopoldo Milà, ja que fou ell qui la presentà en públic en ser membre de l'associació ADI-FAD, però de fet Milà s'encarregà bàsicament de l'acabat estètic d'aquest model. La moto és fruit de l'obra de Pere Pi (pilot oficial i cap de desenvolupament de la marca) en estreta col·laboració amb el tècnic Jordi Ros, els quals comptaren amb les aportacions del Campió de França Christian Rayer i, més endavant, de Don Smith (un dels millors pilots de trial de l'època).
Preliminars Malgrat que inicialment Montesa no es prenia el trial tan seriosament com Bultaco, a partir de 1967 s'hi posà i a l'abril d'aquell any presentà la seva primera moto fabricada en sèrie d'aquesta modalitat: la 250 Trial, de la qual se'n produïren només 44 unitats. Amb aquell model, Pere Pi guanyà el el primer Campionat d'Espanya de trial de la història mentre, paral·lelament, el departament d'I+D de Montesa es dedicava en ple al desenvolupament de la que hauria de ser una de les motocicletes més reeixides de l'empresa: la Cota 247.
En la fase inicial de disseny, Pere Pi aplicà el seu esperit estalviador pensant no només en l'aspecte estètic i funcional de la moto, sinó també en la manera com es fabricaria i es muntaria, que havia de ser la més eficient possible. Es tractava de maximitzar l'economia de mitjans utilitzats en la seva confecció.Pi 2012: «L'opinió de Jordi Ros (dissenyador tècnic-mecànic de Montesa)» p. 22 Un cop enllestit el primer prototipus, el començaren a provar per la Serralada de Marina Pere Pi, el seu cunyat Josep Isern i el pilot de trial Joan Bordas.Pi 2012: «L'opinió de Josep Isern (empresari de la moto i cunyat)» p. 19
El nom Com era habitual amb els nous models fora d'asfalt de Montesa, Pere Pi s'encarregà de batejar el nou projecte de moto de trial de la marca. En aquesta ocasió, anotà diverses opcions i les presentà a votació entre el seu cercle de coneguts dins de la fàbrica. Entre tots els proposats s'acabà imposant el de Cota, probablement perquè era curt i adient per a allò a què anava destinada, ja que feia referència a la cota d'una muntanya.Pi 2012: «57. La implicació amb Montesa» p. 88-91
El manillar miniatura|esquerra|Vista de la primera versió de 1968 on s'aprecia el manillar creat per Don Smith A finals de 1967, Montesa convidà Don Smith a provar la futura Cota 247 MKI. Quan l'anglès visità per primera vegada la fàbrica, el portaren a Begues (Baix Llobregat) a provar la moto,Pi 2012: «81. El tacte del trial» p. 126-127 aleshores en fase de desenvolupament. Un cop l'hagué provada, el primer que demanà Smith a l'equip tècnic fou modificar el manillar per a deixar-lo al seu gust. Amb un bufador i seguint les seves indicacions, en menys de 30 minuts es retocà el manillar fins a donar-li la forma que Smith volia. El resultat fou tan encertat que perdurà tota la vida de la Cota 247, i a més a més se'n varen vendre milers a altres fabricants, que els muntaven als seus models sense cap modificació.Pi 2012: «80. El manillar de la Cota-247» p. 126
Un cop provada la moto, Don Smith considerà que era molt prometedora i signà tot seguit un contracte com a pilot oficial de Montesa per tal de col·laborar en el desenvolupament del prototipus.
Presentació La Cota 247 es presentà oficialment el maig de 1968 al Saló de l'Automòbil de Barcelona, poc abans que se celebressin els Sis Dies d'Escòcia de Trial. El disseny, punt clau de la nova moto, fou obra de Leopoldo MilàPi 2012: «79. La Cota-247» p. 123-126 i el resultat fou molt elogiat per la seva harmonia de línies, la cromàtica en els acabats i l'innovador disseny del conjunt dipòsit/seient d'una sola peça en fibra de vidre.Claret 2003: «La Cota, disseny i característiques» p. 39
Don Smith, en la seva faceta de provador de motos de trial, lliurà un article sobre l'assaig que feu de la Cota 247 al prestigiós setmanari anglès Motor Cycle News, que el publicà amb el títol «Amazing!» ("Sorprenent!", "Extraordinari!"). S'iniciava així l'expansió i internacionalització de la marca "Montesa" que la dugué en poc temps a ser una de les més prestigioses en el sector industrial de les dues rodes, en gran part sustentada per l'èxit de la Cota.Pi 2012: «L'opinió de Joan Cañellas Montset (exconseller delegat de Montesa)» p. 14
Debut en competició miniatura|Una Cota 247 de 1974 a la Col·lecció Disseny Industrial del Museu del Disseny de Barcelona. El seu estat de conservació és un xic descurat. Tot just acabada de presentar, s'enviaren tres unitats de la moto a Escòcia per a participar en la prova reina de la disciplina en aquells temps, els Sis Dies d'Escòcia. Els pilots en foren Pere Pi, Charlie Harris, Christian Rayer i Don Smith, qui hi quedà tercer i aviat aconseguí la primera victòria d'una Montesa en terres britàniques, concretament al trial de Hillsborough (Sheffield), demostrant així el gran potencial de la nova moto. Després d'un any desenvolupant la Cota 247, Smith guanyà el primer trial internacional per a Montesa el 16 de gener de : fou el trial de Bèlgica, puntuable per al campionat europeu acabat d'estrenar i que substituïa l'anterior "Challenge Henry Groutards". Smith va acabar guanyant aquell primer campionat d'Europa després d'un emocionant duel amb Sammy Miller i la seva Sherpa T.
Repercussió Els èxits esportius de la Cota 247 provocaren l'expansió comercial de Montesa i en dispararen les exportacions, tant al mercat europeu com al nord-americà.Claret 2003: «Les exportacions» p. 41 D'altra banda, les nombroses innovacions que incorporava aquest model feien que molts clients la compressin no només per a fer-hi trial, sinó per a anar-hi d'excursió o de passeig (fins i tot per ciutat, cosa que fou tota una novetat a l'època). De fet, moltes unitats es destinaven a un ús exclusivament urbà, motiu pel qual les vendes se'n dispararen i arribaren a representar un percentatge important del mercat.
La moto tingué tan bona acollida al mercat que Montesa no donava l'abast a produir-la i no en cobria la demanda (segons diverses estimacions, se'n varen fabricar més de 22.000 unitats).Pi 2012: «83. La pressió del trial» p. 130-131 La seva popularitat la va mantenir en producció fins i tot després que aparegués la seva teòrica successora, la Cota 348 de 1976.
Característiques
La Cota 247 fou un model que aportà moltes innovacions tècniques i estètiques, bona part de les quals indispensables actualment en aquesta mena de motocicletes, entre elles:
El conjunt dipòsit-selló, d'una sola peça en fibra de vidre. Amb això s'aconseguia una gran estilització i lleugeresa de formes que permetia controlar-ne l'estabilitat més fàcilment. La idea se li acudí a Pere Pi a partir d'un plàtan i l'anà desenvolupant primer amb plastilina, com a maqueta, passant després a la fibra de vidre per a la producció. Fou imitat per moltes marques i actualment hi ha milions de motos al món amb el dipòsit-selló d'una sola peça. Els estreps plegables. Fins aleshores tots els estreps eren rígids respecte al xassís i xocaven amb les roques, però a la primera prova d'una moto de trial que va fer Pere Pi s'adonà que havien de ser plegables, per tal que no topessin amb els obstacles. En no saber quin seria el millor angle, començà amb el 50% (per tant, 45°) i així es varen quedar fins al dia d'avui. Actualment totes les motos del món, fins i tot les de carrer, tenen els estreps plegables.
El suport de la placa de matrícula del darrere,Orengo 2000: «Montesa Cota 247 Mk. I, tambores grandes, 1967-1969» de goma i en forma de cargol per tal d'aconseguir una posició més vertical de la placa i evitar-ne el trencament. Actualment hi ha una bona quantitat de motos que han aplicat també aquesta innovació, creada per Pi el 1967. La Cota 247 fou la primera moto de trial de la història amb canvi de cinc velocitats. El disseny del canvi fou obra de Jordi Ros i va resultar revolucionari. Ros partí de la base del motor de la Impala, tot i que aquell model mai no incorporà les cinc velocitats perquè Leopoldo Milà no ho considerava necessari.
Innovadora fins als darrers detalls, el seu petit seient acoblat al dipòsit fou també característic i esdevingué típic de tota la gamma Cota de Montesa.
Versions La Cota 247 s'anà perfeccionant constantment al llarg dels anys. Les solucions adoptades en aquest model serviren sovint de referència per a motos de trial d'altres marques, esdevenint el seu disseny un estàndard a tot el món.
Llista de versions produïdes Totes les versions de Cota 247 fabricades s'identificaven amb el mateix codi de model, el 21M. El número de versió indicat (MKn) és una convenció habitual entre els experts, però mai no fou emprada per l'empresa: a la seva època, Montesa només distingia les versions dels seus models per any de fabricació i número de sèrie, de manera que la versió que hom coneix sovint com a "MKI", per a Montesa era la Cota 247 "68".