La Primavera de Praga (en txec: Pražské jaro, en eslovac: Pražská jar) va ser un breu període reformista i de liberalització política a Txecoslovàquia entre el 5 de gener i el 21 d'agost de 1968. Va iniciar-se amb l'elecció del reformista Alexander Dubček com a Primer Secretari del Partit Comunista de Txecoslovàquia i va finalitzar amb la invasió del país per part de la Unió Soviètica i d'altres membres del Pacte de Varsòvia, que aturaren les reformes.
Les reformes de la Primavera van ser una aposta decidida per part de Dubček de donar més drets als ciutadans de Txecoslovàquia, tot iniciant un procés de descentralització de l'economia i democratització així com d'aixecament de les restriccions sobre els mitjans, la llibertat d'expressió i de circulació. Després d'un debat sobre la divisió del país en tres repúbliques; Bohèmia, Moràvia-Silèsia i Eslovàquia, Dubček aprovà la decisió de dividir-lo en dues; la República Txeca i Eslovàquia,Segons discursos radiofònics del 18 i 20 d'agost de 1968. canvi que finalment va culminar-se el 1992.
Les reformes, especialment la descentralització de l'autoritat administrativa, van ser vistes amb recel pels soviètics, que després de negociacions fallides, van enviar 500.000 militars del Pacte de Varsòvia per ocupar el país en aplicació del que es coneixeria com a Doctrina Bréjnev. Davant d'una força militar superior els txecoslovacs reaccionaren fonamentalment mitjançant accions no violentes com intents de confraternització, de distracció de les tropes enemigues i violacions del toc de queda. Gràcies a aquestes accions de resistència civil, en la línia dels moviments pels drets civils de l'època en altres indrets del món, la invasió prevista inicialment per uns pocs dies va allargar-se diversos mesos. Les poques accions violentes, com l'autoimmolació de l'estudiant Jan Palach, no van significar en cap cas una resistència militar a gran escala.
Després de la Primavera, Txecoslovàquia va entrar en un període anomenat normalització, on els diferents líders txecoslovacs, particularment el president Gustáv Husák, van intentar reinstaurar les condicions econòmiques i polítiques prèvies a l'elecció de Dubček. Txecoslovàquia va romandre sota control soviètic fins a la també pacífica Revolució de Vellut de 1989. El relatiu èxit de la resistència no-violenta durant el procés, se cita com un dels elements clau que van facilitar la transició del país cap a la democràcia durant la Caiguda de la Unió Soviètica a principis dels anys 90.
La Primavera de Praga destaca com a font d'inspiració d'artistes com Václav Havel, Karel Husa, Karel Kryl o Milan Kundera, que va escriure la seva obra magna, La insostenible lleugeresa del ser, basada en aquests fets.
Antecedents Desestalinització i recessió Txecoslovàquia, com la resta de països del bloc de l'Est havia començat un procés de desestalinització durant els anys 50 i 60. Liderat pel secretari general del Partit Comunista Antonín Novotný aquest procés era significativament més lent en aquest país. Després de la mort de Nikita Khrusxov, Novotný havia declarat que el socialisme s'havia completat i proclamat una nova constitució l'any 1960, que canvià oficialment el nom del país a República Socialista Txecoslovaca. No obstant això, el procés era lent, i la rehabilitació de les víctimes de l'estalinisme, com els condemnats en el judici de Slánský, encara es va fer esperar fins a l'any 1967.
A principis dels anys 60, Txecoslovàquia travessava també un període de recessió. El model d'industrialització soviètica, preparat fonamentalment per economies menys desenvolupades, no semblava funcionar bé a Txecoslovàquia, que ja es trobava en un estadi avançat d'industrialització abans de la Segona Guerra Mundial. Així doncs, els intents de Novotný de modernitzar l'economia, com el Nou Model Econòmic de 1965, també recollien certes demandes de reformes polítiques.
Congrés d'escriptors de 1967 A mesura que el règim semblava flexibilitzar les seves polítiques, la Unió d'Escriptors Txecoslovacs va començar a fer palès el seu descontentament, suggerint que la literatura hauria de ser independent de la doctrina del Partit Comunista. A través de la revista Literární noviny alguns d'aquests escriptors, entre els quals hi havia Ludvík Vaculík, Milan Kundera, Jan Procházka, Antonín Jaroslav Liehm, Pavel Kohout o Ivan Klíma, expressaren en diverses ocasions les seves idees socialistes més radicals, allunyades sovint de la línia del partit. Mesos després, alguns d'aquests van ser represaliats i la revista va passar a estar sota control del Ministeri de Cultura.
Ascens de Dubček miniatura|Captura d'un vídeo amb Alexander Dubček (Praga, 1968) A partir de 1967, Antonín Novotný, el Primer Secretari del Partit Comunista de Txecoslovàquia es trobava en un moment de baixa popularitat i el líder del Partit Comunista d'Eslovàquia, Ota Šik, va qüestionar-lo durant una reunió del Comitè. Novotný va convidar el líder soviètic Leonid Bréjnev a Praga per tal d'obtenir el seu ajut, però en vista de la seva manca de suports, el mateix Bréjnev va recomanar-ne la substitució. Així el reformista Alexander Dubček va rellevar Novotný com a líder del partit el 5 de gener de 1968. El març Novotný va dimitir també de la presidència del país, essent substituït per Ludvík Svoboda, també de caràcter reformista.
Inicialment Dubček semblava un candidat relativament continuista. En una entrevista al diari oficial Rudé právo, Josef Smrkovský, membre del Partit Comunista, va declarar que la seva elecció reforçaria els objectius del socialisme al país i mantindria el caràcter proletari del Partit.
Literární listy Poc després de la presa de possessió de Dubček, l'escriptor Eduard Goldstücker va ser elegit president de la Unió d'Escriptors Txecoslovacs i editor en cap del setmanari Literární noviny. Si sota el mandat de Novotný aquest setmanari donava suport a la línia oficialista del partit, Goldstücker va posar ràpidament a prova la llibertat d'expressió al país, quan va criticar Novotný en una entrevista televisiva revelant les polítiques oficialistes del govern anterior i com, segons ell, aquestes dificultaven el progrés a Txecoslovàquia.
Malgrat la postura oficial del govern a favor de la llibertat d'expressió, aquesta va ser la primera prova important pel govern de Dubček. El fet que Goldstucker no patís cap repercussió pels fets va contribuir a crear un clima de seguretat al voltant dels mitjans de comunicació, el govern i els ciutadans. En els anys subseqüents la revista va canviar el nom a Literární listy i el febrer de 1968 va publicar per primer cop edicions no censurades. L'agost d'aquell mateix any la revista tenia una tirada de 300.000 exemplars, essent el setmanari amb més difusió d'Europa.Holý, Jiří. Writers Under Siege: Czech Literature Since 1945. Sussex: Sussex Academic Press, 2011, pp 119
Socialisme amb rostre humà miniatura|Països de l'anomenat Bloc de l'Est el 1968
Programa Acció Durant el vintè aniversari del Febrer Victoriós a Txecoslovàquia, Dubček va fer un discurs explicant les necessitats de canvi al país després del triomf del socialisme. En aquest s'emfatitzava la necessitat de reforçar l'eficàcia del partit en el seu paper de lideratge, i va acceptar el fet que, malgrat els esforços de Klement Gottwald per teixir millors relacions amb la societat el partit prenia massa sovint decisions de mà dura en temes trivials. Dubček va declarar que la missió del partit era construir una societat socialista avançada sobre bases econòmiques sòlides […] un socialisme que es correspongui amb la tradició democràtica històrica de Txecoslovàquia, i d'acord amb l'experiència d'altres partits comunistes.
Durant l'Abril, el govern de Dubček va posar en marxa el Akční program (Programa Acció) de liberalitzacions, que incrementava la llibertat de premsa, llibertat d'expressió i llibertat de moviment, amb un èmfasi econòmic en els béns de consum i la possibilitat d'un govern multipartit. El programa es basava en el convenciment que El socialisme no pot significar només l'alliberament dels treballadors de la dominació de l'explotació en les relacions de classe, sinó que ha de fer més esforços donar a les persones una vida més plena que la de qualsevol democràcia burgesa. Entre les accions previstes hi havia la limitació del poder de la policia secreta i la federació del país en dues nacions iguals. També incorporava la necessitat de mantenir bones relacions tant amb els països occidentals com amb la Unió Soviètica i la resta de països del Bloc Oriental. Parlava també d'una transició de 10 anys en el que seria possible la celebració d'eleccions democràtiques i una nova forma de socialisme democràtic podria reemplaçar lstatu quo.
Els que van redactar el programa, van ser molt curosos de no criticar les polítiques dels governs comunistes de la postguerra sinó d'assenyalar aquelles que havien sobreviscut la seva utilitat inicial. Per exemple la situació immediatament posterior a la guerra requeria mètodes centralistes i directivo-administratius per lluitar contra les restes de la burgesia i com que la victòria del socialisme havia vençut l'antagonisme de classes, aquests mètodes ja no eren necessaris. Les reformes eren doncs necessàries perquè l'economia txecoslovaca s'unís a la revolució científico-tècnica del món en lloc de confiar en la indústria pesant, la força de treball i les matèries primeres pròpies de l'estalinisme. A més a més, com que, segons el programa, el conflicte de classes s'havia superat, els treballadors podien ara ser compensats per les seves qualificacions i habilitats sense contravenir el Marxisme-Leninisme. El programa suggeria que era necessari assegurar que llocs de feina importants fossin ocupats per quadres socialistes capacitats i qualificats per tal de competir amb el capitalisme.
Malgrat que es preveia que les reformes es portessin a terme sota la direcció i els terminis del Partit Comunista de Txecoslovàquia, la pressió popular va fer que es comencessin a implementar de forma immediata. Després de l'abolició formal de la censura el 26 de juny de 1968 els sectors més antisoviètics van començar a fer aparicions a la premsa, els socialdemòcrates van començar a reorganitzar un nou partit i es van formar altres clubs polítics no afiliats al Partit Comunista. Mentre que els sectors més conservadors van demanar mesures repressives, Dubček va aconsellar moderació i va emfatitzar el lideratge del partit. Durant el Presídium del Partit Comunista de l'abril, Dubček va anunciar el seu programa polític amb un eslògan que esdevindria cèlebre: Socialisme amb rostre humà. El maig va anunciar també que el Catorzè Congrés del Partit Comunista seria el 9 setembre d'aquell mateix any, que incorporaria el Programa Acció en els estatuts del partit, que propugnaria una Llei de Federació i que elegiria un nou Comitè Central. Llibertat de premsa i reaccions La relaxació de la censura de Dubček va propiciar un període de llibertat de premsa.Williams, Tieren. The Prague Spring and Its Aftermath: Czechoslovak Politics, 1968–1970. Cambridge (Regne Unit): Cambridge University Press, 1997, pp 67. Com que per primer cop es permetia el debat polític en la premsa, les reformes van començar a ser criticades. Durant l'època de la Primavera de Praga, les exportacions txecoslovaques estaven perdent competitivitat, i les reformes econòmiques de Dubček preveien mitigar aquest problema amb una mescla d'economia de mercat i economia planificada. Dins del mateix partit hi havia divisió d'opinions respecte a aquest fet i alguns creien que l'economia havia de romandre fonamentalment socialista. Dubček remarcava constantment el fet que les reformes econòmiques havien de seguir sota el lideratge del Partit Comunista.